A simple vista pot semblar que no va efecte la manifestació de l'any passat, ahir es va repetir no amb tanta gent però amb milers de persones, cada vegada creix més el sentiment i el desig...Visca Catalunya lliure Assumpta!
Mira, et copio un trosset de comentari que una persona intel·ligent ha deixat al meu blog ;-))
"com les coses bones que es cuinen poc a poc tot anirà fent el seu curs...SOM una Nació!"
I és que això és el que penso... temps, una mica de temps (tampoc molt, clar!!) però sí... poc a poc el número creix i creix... n'hem d'anar parlant... s'ha d'anar explicant, s'ha d'anar fent pedagogia... no es pot imposar i, sobre tot, no ens hem de precipitar! Quan ho fem, hem d'anar "sobre segur"...
Temps al temps... que vagi fent xup xup... i al final el plat serà deliciós i l'àpat amb una gran majoria de convidats :-))
Jo tinc una barreja de sentiments. D'emprenyada per veure com sembla que tot s'ha difuminat en el no res. D'il·lusió perquè aquest més d'un milió de persones vam ser allà i seguim estant arreu de Catalunya!
Si aquí tots estiguéssim tan units com en aquests llocs segurament podríem tenir el que ells han aconseguit. Però són altres llocs, altres maneres de fer...
Jo... és que tincc una mica de sentiments contraposats. Fa un any em sentia completament abatuda per ser fora el dia de la mani. Ahir tenia clar que no hi anava.
El sentiment i els meus dubtes sobre la independència son els mateixos. No ho acabo de tenir clar xò som una nació i ens hem de fer respectar. Però la mani de l'any passat va ser increïble, polititzada i que no va servir per gaire. La d'aquest any com que en bona part estava convocada per partits polítics, ja me'n vaig desentendre una mica.
No sé, tan de bo es pugués recuperar l'esperit, l'empemta d'aquell milió de persones.
-Assumpta t'ho pots creure quan m'has dit allò d'una persona intel·ligent m'ha deixat un comentari al meu bloc he trigat una estona a descobrir que era jo! gràcies pel compliment! crec sincerament que no va ser endebades la gran manifestació poc a poc però sense pausa... -Porquet el poble mica en mica està madurant...jo tinc esperances que poc a poc vencerem...els polítics van tres passes enrere ... -Cert XeXu som diferents i tot va endavant i enrere com si no ens moguéssim del lloc però mica en mica s'omple la pica...espero... -Visca Catalunya Lliure! Carme no no hem de renunciar i seguir cap endavant! -Ben dit fanal blau ben dit! - Pilar em sap greu no vaig poder anar a la d'aquest any, el cansament que em va passar factura! a la de l'any passat sí que vaig anar! -rits la d'enguany quasi tots els convocants eren diguem la societat civil , els poc polítics anaven a remolc...però cadascú ha de fer el que cregui, l'empenta seguirà... -sí kweilan pel dret a decidir el nostre futur el nostre destí!
Pel dret a decidir!! Que no se n'oblidin! som molts!
ResponEliminaVisca Catalunya Lliure!!
A simple vista pot semblar que no va efecte la manifestació de l'any passat, ahir es va repetir no amb tanta gent però amb milers de persones, cada vegada creix més el sentiment i el desig...Visca Catalunya lliure Assumpta!
ResponEliminaMira, et copio un trosset de comentari que una persona intel·ligent ha deixat al meu blog ;-))
ResponElimina"com les coses bones que es cuinen poc a poc tot anirà fent el seu curs...SOM una Nació!"
I és que això és el que penso... temps, una mica de temps (tampoc molt, clar!!) però sí... poc a poc el número creix i creix... n'hem d'anar parlant... s'ha d'anar explicant, s'ha d'anar fent pedagogia... no es pot imposar i, sobre tot, no ens hem de precipitar! Quan ho fem, hem d'anar "sobre segur"...
Temps al temps... que vagi fent xup xup... i al final el plat serà deliciós i l'àpat amb una gran majoria de convidats :-))
Jo tinc una barreja de sentiments. D'emprenyada per veure com sembla que tot s'ha difuminat en el no res. D'il·lusió perquè aquest més d'un milió de persones vam ser allà i seguim estant arreu de Catalunya!
ResponEliminaSi aquí tots estiguéssim tan units com en aquests llocs segurament podríem tenir el que ells han aconseguit. Però són altres llocs, altres maneres de fer...
ResponEliminaNo hem renunciar mai i hem de seguir creixent i creixent...
ResponEliminaVisca Catalunya lliure!
Per tants deus com calguin!
ResponEliminaAhir era difícil circular per Barcelona. Igual i vaig passar pel teu costat sense saber-ho.
ResponEliminaJo... és que tincc una mica de sentiments contraposats. Fa un any em sentia completament abatuda per ser fora el dia de la mani. Ahir tenia clar que no hi anava.
ResponEliminaEl sentiment i els meus dubtes sobre la independència son els mateixos. No ho acabo de tenir clar xò som una nació i ens hem de fer respectar. Però la mani de l'any passat va ser increïble, polititzada i que no va servir per gaire. La d'aquest any com que en bona part estava convocada per partits polítics, ja me'n vaig desentendre una mica.
No sé, tan de bo es pugués recuperar l'esperit, l'empemta d'aquell milió de persones.
Hem de lluitar pel dret a decidir.
ResponElimina-Assumpta t'ho pots creure quan m'has dit allò d'una persona intel·ligent m'ha deixat un comentari al meu bloc he trigat una estona a descobrir que era jo! gràcies pel compliment! crec sincerament que no va ser endebades la gran manifestació poc a poc però sense pausa...
ResponElimina-Porquet el poble mica en mica està madurant...jo tinc esperances que poc a poc vencerem...els polítics van tres passes enrere ...
-Cert XeXu som diferents i tot va endavant i enrere com si no ens moguéssim del lloc però mica en mica s'omple la pica...espero...
-Visca Catalunya Lliure! Carme no no hem de renunciar i seguir cap endavant!
-Ben dit fanal blau ben dit!
- Pilar em sap greu no vaig poder anar a la d'aquest any, el cansament que em va passar factura! a la de l'any passat sí que vaig anar!
-rits la d'enguany quasi tots els convocants eren diguem la societat civil , els poc polítics anaven a remolc...però cadascú ha de fer el que cregui, l'empenta seguirà...
-sí kweilan pel dret a decidir el nostre futur el nostre destí!