Dissabte vaig rebre una trucada. No és res estrany rebre una trucada. Però aquesta va ser especial. Molt especial: vaig trigar uns minuts a sortir del meu atordiment, el cervell ràpidament va connectar records, veus, imatges i un allau de sensacions adolescents. Feia vint anys que no sabíem res l'una de l'altra.....vint anys es diu de presa i tant depresa com han anat caient els fulls del calendari, sense concessions, mirant cap endavant, engolint el tros de vida quotidià de cada dia, qui dia passa any empeny i de sobte hem empés vint anys .....després de la sorpresa ...intercanvi de mòbils ....avui ens hem retrobat i una hora i dos quarts han servit per fer una ullada fulgurant a uns quants full de calendari del passat....hem retrocedit fins a 3r E del batxillerat ....ara no deixaré , no deixarem passar vint anys ni deu ni cinc ni tan sol un .....
Em va cercar per Internet i em va trobar, adreces i telèfon .....i això que no estic al facebook....però deixem rastre i petjades inesborrables pels qui ens vol cercar, per qui ens vol trobar ....i beneïda xarxa que pot construir un pont entre un lapse de temps de desaparicions ....
A veure si és veritat. Un amic/company i jo duem uns quants anys dient d'aquest any no passa que ens veiem.
ResponEliminaElfree, a mi m'ha passat quelcom semblant. 25 anys si fa no fa, o gairebé 30. I com diu el tango "que veinte años no es nada" Felicitats, sempre és moment de retrobar un bon amic o amiga.
ResponEliminaBé en aquest cas, però fa una mica de por que sigui tan fàcil localitzar-nos a la xarxa, tot i no estar ficats en facebooks i aquestes coses. Però mirem en positiu, aquesta vegada ha estat una alegria que et puguin trobar. Si és una persona que val la pena recuperar, no ho dubtis i posa mitjans perquè l'amistat no es torni a perdre. Val la pena.
ResponEliminaEnhorabona, Elfreelang! Imagino com et deus sentir amb aquest reencontre. Si et recordava, va voler tribarte i ho ha aconseguit, segur que val la pena.
ResponEliminaEnhorabona! crec que sé com et deus sentir.. a mi m'ha passat amb dues amigues de l'adolescència i una antiga companya de feina i el retrobament ha estat fantàstic...
ResponEliminare-trobar-se és un gran regal!
Aquest món virtual de vegades té sorpreses agradables...
ResponEliminaDes del far nit bona.
onatge
Jo fa uns anys vaig recuperar una amistat, de casualitat, que feia 15 anys que ens havíem perdut el rastre. Va ser un moment tan especial! És gairebé indescriptible la sensació i el munt de records que s'amunteguen en uns segons al cap.
ResponEliminaEnhorabona, és una sort haver-ho viscut!
És molt maco ser trobat per aquells que volem que ens trobin!! :-))
ResponEliminaoh! que xulo! ara a mantenir el retrobament!
ResponEliminafa temps que penso en localitzar una antiga amiga, ens vam distanciar per una tonteria i sovint la trobo a faltar. M'has donat idees!
Enhorabona, Elfri! Això fa molt a il·lusió!
ResponEliminaJo també he viscut alguns retrobaments magnífics, fa uns poquets anys, la distància que ens separava de l'última trobada es mesurava ja amb la trentena... vaig ser jo que vaig buscar a uns quants i ens hem retrobat, com a mínim 2-3 cops l'any, en unes sortides fantàstiques.
genial !
ResponEliminatornar a viure bons moments i recordar quan erem "joves" !
salut!
Doncs un exercici molt saludable que com a mínim ens anima
ResponEliminaSi després de vint anys encara sabeu què dir-vos és que aquesta amistat paga la pena. Jo tinc amigues amb qui no hi parlo durant bones temporades i quan ens retrobem és com si haguéssim estat només dos dies sense veure'ns.
ResponEliminaAra, això que trobin totes les teves dades per internet, la veritat, és que em fa por...
Ha de ser una sensació estranya, vint anys és molt de temps, molts canvis i suposo que també una mica de por. Els anys ens canvien no només per fora sinó també per dintre. Ara toca gaudir de la retrobada, bona sort.
ResponEliminaJo ho he trobat molt bonic.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris , és com compartir amb vosaltres l'alegria i la sorpresa d'un retrobament inesperat ....vint anys són molts però mica en mica...ara almenys sabem que podem re-emprendre l'amistat allà on es va aturar
ResponElimina