No, no vol escoltar, no vol sentir , no suporta el soroll insistent de la seva consciència , per ofegar aquesta veu corcó que el turmenta, es posa uns auriculars enormes i potents amb la música més estrident i forta que té, així no pot sentir altra música que aquesta que li forada els timpans ....aixi ofega les veus , quasi no hi són.....el problema és que no sap què fer sense auriculars. Quant surti....pel carrer seguirà amb les orelles a resguard i el cuc de la consciència esmorteït rere capes de decibels .....ha deixat d'anar a l'institut , l'obliguen a treure-se'ls.....a casa el miren com a un boig....ha provat de dutxar-se traient el cap per no mullar-se els auriculars .....complicat, potser si gosés a escoltar aquestes veus i a comprendre-les podria decidir quan escoltar-les i quan no .....ara ha esdevingut presoner de la seva solució ....
Ensimismat i tancat en el seu món
ResponEliminano vol sentir ni escoltar
ni tan sols a si mateix
amb un esboç i un breu text, es pot arribar a fer un post collonut
que això no pari...
És que hi ha solucions que no solucionen res, més aviat encara ho fan tot més difícil. Espero que aviat se n'adoni i hi posi remei.
ResponEliminaUn relat molt bo!!
Presoner de la seva solució, com ens pot passar a tots si no ens escoltem gens...
ResponEliminaGràcies per participar, Elfree!!!
M'ha encantat el teu conte!
Fa temps que ens resulta difícil escoltar, no sabem escoltar, només "la nostra música" amb uns auriculars que ens aïllen del que els altres tenen a dir… la incomunicació.
ResponEliminaHi ha molts adolescents que ho fan això, viuen tancats en el seu món. A mi no em deixaven escoltar gaire estona música amb els auriculars, deien que em quedaria sorda. En el fons és cert! M'agrada molt la teva idea!
ResponEliminaEm sembla que de l'única cosa que no podem fugir és de nosaltres mateixos. Aquesta solució no crec que li pugui servir massa temps.
ResponEliminaEixordar-se amb soroll per no sentir les veus interiors és una solució que no soluciona res. Hi ha molta gent que va així pel mon i és preocupant. No sé si és tornaran sords, però si persones poc sociables, solitàries...
ResponEliminaNo voler escoltar és un tema ben fumut... pels altres, però sobretot per un mateix!
ResponEliminaMolt ben trobat Elfree! Ptonets!
Ostres, ELFRI... presoner de la pròpia solució. Em sona terrorífic, de veritat... Ho has escrit d'una manera que... sona tan possible!!
ResponEliminaEspero que aquests auriculars s'espatllin abans que l'addicció i la "presó" no tinguin retorn...
La veu de la consciència tapada per la música a tot drap, està molt ben trobat, i també que estigui atrapat, jo crec que deixarà una escletxa per on passarà una mica de silenci i podrà escoltar alguna cosa... Un conte per pensar, Elfree, perquè el soroll el poden provocar altres coses...
ResponEliminaNo en treurà profit de no escoltar-se, prest o tard se'n donarà.
ResponEliminaMolt bon relat!
Aferradetes.
Si solament escolta música, no podrà fer-li cas a la seua veu interior. I així, anem apanyats!
ResponEliminaMoltes gràcies!
ResponEliminaHe de confessar que, a voltes, per escoltar segons quines bajanades prefereixo posar-me els meus auriculars (menuts i gens estridents) i embolcallar-me del meu món.
ResponEliminaAra bé, que el remei no es converteixi en malaltia. Que la solució de pròpia llibertat no ens acabi encadenant.
Com moltes coses en aquesta vida, en el punt mig està el virtuosisme!