Paisos Catalans

dissabte, 25 de maig de 2013

Relativitat (Relats Conjunts)


M.C. Escher, Relativitat, 1953
Aneu pujant sí , avanceu segons es mira cap a la dreta amunt , us pensareu que enlloc de pujar baixeu i enlloc d'ascendir baixeu ,és l'espiral temporal , la curvatura de Cronos , el no temps, el no lloc, temps passats i presents, futurs enroscats.....per un tram d'escala baixen veus que s'eleven en un clam llastimós ....glòries a vells i rònecs crits d'espasmes i crims contra la humanitat .....la divisió quan és blava fragmenta una vegada mes els milers, milions de cranis aixafats, els cossos famolencs, els nens torturats .....aturats es pensen que pensen però són només titelles moguts per cordills invisibles  .....cordills que mouen mans tacades amb sang i plenes de bitllets de bancs........lleis que s'amaguen en els replans que són planúries   amargues de imitacions de llunes ......verticals de vergonya, paraules emmetzinades, verí sota els pupitres dels escolars ......oli de ricí per curar les diarrees, cops de matxet per pentinar els calbs, alerta! les llengües es revelen  rebels en una escrostonada fotografia, mots sense criteri ni cor com un roc són míssils caient damunt les tombes del qui van ser assassinats per governs mutants que cercaven el sant grial en els cossos desnerits dels altres, violant, massacrant i tacant el món amb una infinit bassal de sang i vòmits..... 
Tancats en la caverna ens fan creure que tot és relatiu .....ells són els absoluts, els inamovibles els sants , i ens volem fer creure no hi ha remei .....que tot és relatiu menys ells .....la relativitat l'escriurem de nou amb relats ....ho explicarem, ho narrarem, estem narrant, relatem la veritat, no ens callem trenquem l'espiral i sortim d'aquest espai fals i enganyós ....podem sortir la porta hi és ....
No us deixeu enganyar més....a fora ens trobarem amb un immens espai temps obert ....

18 comentaris:

  1. ....escrivim la nostra història, la que ens aculli i reconforti, la que ens doni una oportunitat, en la que no existeixi el "no es possible" , el "no si pot fer rés "...
    La seva història, només ens treu llibertat i drets,... només ens farà més esclaus d'ells....
    Només ens hem de creure que podem !

    ResponElimina
  2. I, quan arribem a aquest immens espai obert, ens adonarem encara més de com era de terrible el lloc on hem estat presoners tant de temps!!!

    Ho has descrit perfectament, ELFRI!!... Fa por... sortim!!!

    ResponElimina
  3. Doncs ja tardem a sortir......tots fora i si pot ser al mateix temps.

    ResponElimina
  4. Cal sortir dels laberints i deixar-los enrera.

    ResponElimina
  5. Un gran relat despertador, que ens crida a actuar i no deixar-nos endur per la por.

    ResponElimina
  6. Doncs sortim que aquí dins ja fa massa temps que donem voltes i voltes per no moure'ns del mateix lloc. ;-)

    ResponElimina
  7. Bru-tal! Pell de gallina amb aquesta descripció descarnada de la realitat. La no acció en aquest espai és una condemna perpètua, tens raó. Sortim de la caverna, ja!!!

    ResponElimina
  8. Aplaudiments també per a tu, tu sí que te'ls has guanyat.

    ResponElimina
  9. Un relat impactant i inquietant. Esperem tenir la clarividència per trobar la llum exterior.

    ResponElimina
  10. M'estic ofegant... sortim ja d'aquesta caverna laberíntica!!!

    Un relat boníssim, Elfree.

    ResponElimina
  11. Angoixa, depressió i por, necessitem aire net i fresc per deixar tot el que ens oprimeix enrere. Ens cal valentia per donar un bon pas.

    Fantàstic relat, nina!
    Bessets

    ResponElimina
  12. Molts interessos hi ha a que no només no sortim del laberint, si no de fer-lo més gran i enrevessat i tot.

    ResponElimina
  13. tot és relatiu!! però ho vivim com si no ho fos!

    ResponElimina
  14. potser som cavernes dins d'altres cavernes. Tal vegada la imatge expressi això mateix. Un relat per a la reflexió.

    ResponElimina
  15. Esgarrifa pensar-hi. Però les persones necessitem simplicar per viure, sinó seria impossible.

    ResponElimina

benvinguts comentaris