 |
| M.C. Escher, Relativitat, 1953 |
Aneu pujant sí , avanceu segons es mira cap a la dreta amunt , us pensareu que enlloc de pujar baixeu i enlloc d'ascendir baixeu ,és l'espiral temporal , la curvatura de Cronos , el no temps, el no lloc, temps passats i presents, futurs enroscats.....per un tram d'escala baixen veus que s'eleven en un clam llastimós ....glòries a vells i rònecs crits d'espasmes i crims contra la humanitat .....la divisió quan és blava fragmenta una vegada mes els milers, milions de cranis aixafats, els cossos famolencs, els nens torturats .....aturats es pensen que pensen però són només titelles moguts per cordills invisibles .....cordills que mouen mans tacades amb sang i plenes de bitllets de bancs........lleis que s'amaguen en els replans que són planúries amargues de imitacions de llunes ......verticals de vergonya, paraules emmetzinades, verí sota els pupitres dels escolars ......oli de ricí per curar les diarrees, cops de matxet per pentinar els calbs, alerta! les llengües es revelen rebels en una escrostonada fotografia, mots sense criteri ni cor com un roc són míssils caient damunt les tombes del qui van ser assassinats per governs mutants que cercaven el sant grial en els cossos desnerits dels altres, violant, massacrant i tacant el món amb una infinit bassal de sang i vòmits.....
Tancats en la caverna ens fan creure que tot és relatiu .....ells són els absoluts, els inamovibles els sants , i ens volem fer creure no hi ha remei .....que tot és relatiu menys ells .....la relativitat l'escriurem de nou amb relats ....ho explicarem, ho narrarem, estem narrant, relatem la veritat, no ens callem trenquem l'espiral i sortim d'aquest espai fals i enganyós ....podem sortir la porta hi és ....
No us deixeu enganyar més....a fora ens trobarem amb un immens espai temps obert ....
....escrivim la nostra història, la que ens aculli i reconforti, la que ens doni una oportunitat, en la que no existeixi el "no es possible" , el "no si pot fer rés "...
ResponEliminaLa seva història, només ens treu llibertat i drets,... només ens farà més esclaus d'ells....
Només ens hem de creure que podem !
I, quan arribem a aquest immens espai obert, ens adonarem encara més de com era de terrible el lloc on hem estat presoners tant de temps!!!
ResponEliminaHo has descrit perfectament, ELFRI!!... Fa por... sortim!!!
Doncs ja tardem a sortir......tots fora i si pot ser al mateix temps.
ResponEliminaCal sortir dels laberints i deixar-los enrera.
ResponEliminaUn gran relat despertador, que ens crida a actuar i no deixar-nos endur per la por.
ResponEliminaDoncs sortim que aquí dins ja fa massa temps que donem voltes i voltes per no moure'ns del mateix lloc. ;-)
ResponEliminaBru-tal! Pell de gallina amb aquesta descripció descarnada de la realitat. La no acció en aquest espai és una condemna perpètua, tens raó. Sortim de la caverna, ja!!!
ResponEliminaAplaudiments també per a tu, tu sí que te'ls has guanyat.
ResponEliminaUn relat impactant i inquietant. Esperem tenir la clarividència per trobar la llum exterior.
ResponEliminaM'estic ofegant... sortim ja d'aquesta caverna laberíntica!!!
ResponEliminaUn relat boníssim, Elfree.
Angoixa, depressió i por, necessitem aire net i fresc per deixar tot el que ens oprimeix enrere. Ens cal valentia per donar un bon pas.
ResponEliminaFantàstic relat, nina!
Bessets
Trenquem l'espiral i sortim!!!
ResponEliminaMolts interessos hi ha a que no només no sortim del laberint, si no de fer-lo més gran i enrevessat i tot.
ResponEliminatot és relatiu!! però ho vivim com si no ho fos!
ResponEliminagracies pels vostres comentaris!
ResponEliminapotser som cavernes dins d'altres cavernes. Tal vegada la imatge expressi això mateix. Un relat per a la reflexió.
ResponEliminamerci todvedudol!
ResponEliminaEsgarrifa pensar-hi. Però les persones necessitem simplicar per viure, sinó seria impossible.
ResponElimina