Ja portem encetat aquest mes de maig , maig de revolucions...franceses ....ara fa quaranta-cinc anys, va durar poc però el govern es va veure obligat a dissoldre el parlament i convocar eleccions.....de totes les proclames em quedo potser amb aquesta: Soyez réalistes, demandez l'impossible i amb aquesta: Oubliez tout ce que vous avez appris. Commencez par rêver, doncs això siguem realistes i demanem l'impossible , oblidem tot allò que havíem aprés i comencem a somiar...... escric per fer front al desànim, estic tipa de noticies dolentes, de veure com el món se'ns ensorra sota els peus i cada dia que passa encara és pitjor que l'anterior....avui és dia de la consolda. també anomenada nualós , una planta perenne del gènere
mes de Floreal en uns altres temps de revolució , també francesa..... segons he llegit a la viquipèdia , un 5 de maig del 1959 la gran Maria Callas, grega, va cantar al Liceu ....es veu que va ser l'única vegada....us poso un vídeo d'ella cantant una ària de La Bohème,
i que tenen a veure el maig del 68, la consolda i la Callas amb l'afegitó de la Bohème? ara ho relligo....estem a maig , ens cal somiar en una possible revolució , la consolda semble feta de consol i de soldar ( cal fer servir el bufador per soldar tants estrips socials) la Callas era grega i ara els grecs recorden el deute condonat a Alemanya després de la segona guerra mundial......( sí la noticia era del 2011 i va passar desapercebuda) i la Bohème ens mostra la vida d'uns artistes pobres que passen fam .....tot molt actual ....qui no es "consolda" que es que no pot.....
Comencem a somiar activament.
ResponEliminaNo sé si les notícies són pitjors cada dia, en tot cas, no sembla que es facin passos endavant, i això potser és encara pitjor, no sabem la solució, però ningú no l'està buscant. I llavors què, somni o malson?
ResponEliminaSeguim somiant..., però ara, amb la força per fer-lo realitat, només així, el que creiem impossible esdevindrà possible i real.
ResponEliminaBon diumenge.
La consolda va bé per fer infusions tranquil·litzants?
ResponEliminaHaurem de fer la revolució els iaios-flautas?
Quan farem possible l'impossible? Com? Qui?
somiem o esmolem les eines de tall?
ResponEliminaSomiem i esmolem les eines... tot a la vegada... aix... mira que no sabem com posar-nos-hi!!!
ResponEliminaA mi em maig no em fa pensar en revolucions, em fa pensar en una dita del llibre "el Terrat: una tonteria com a una casa" que diu tal que així: "Maig, maig, quina rabia que em faig".
ResponEliminaCom somiem ja fa temps, és hora de saber com bellugar-nos...si no ho fem ara que és primavera, no arribarem a l'estiu.
ResponEliminaAferradetes!
És cert. Qui no es consola és perquè no pot. Avui dia es poden poques coses, no obstant això, intentaré que sigui possible el somni de l'impossible.
ResponEliminaM'has encertat soprano i òpera. Fa uns anys que vaig gaudir de la seva representació a Vilafranca. No puc evitar plorar cada vegada que sento "Che gelida manina". M'arrabata l'ànima i el pensament. ^0^
Hola, hola. Estem igual. Estic tip de males notícies i aquest desànim. Estàvem massa avessats al mam dels prèstecs.
ResponEliminaVinga, una bala d'oxígen:
En dos paraules es pot resumir tot el que he après de la vida: segueix endevant.-
Robert Frost. Poeta nordamericà.
The woods are lovely, dark and deep,
but...
Fins ara.
I el vídeo acaba amb unes roses precioses ;-))
ResponEliminaSí, excepte els "grans potentats" crec que tots estem una mica deprimits... uns directament no tenim feina, els que la tenen la veuen perillar i aguanten "amb bona cara" el que sigui per no perdre-la... i així anar fent.
Sort en tenim del món dels somnis...
Sí, sí, Elfree, ho has ben relligat tot. Capacitat de síntesi, en diuen?
ResponEliminaDoncs va, ja estic a punt de somniar. Que a mi també em fa falta, i ja n'estic fins als pips de tanta devastació. Somnis, sí, els millors somnis. Per a tu també.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMalauradament i malgrat tots els cants de sirena, crec que no vivim èpoques de revolucions. Ho veig i ho crec així.
ResponEliminaPotser l'única espurneta que em fa vibrar és la del camí de la llibertat del nostre poble, que potser no serà una revolució entesa a la clàssica, però serà un camí fet per una nació.
Busquem les flors sota les llambordes!
ResponEliminaAquests ases que ens governen no podran amb nosaltres!!!!!!!!!!!!!!
Sí, ara podem, cada vegada hi ha més somniadors.
ResponEliminaJpmerch comencem sí! de vegades és l'única cosa que ens queda!
ResponEliminaXexu vivim en una realitat que és ja un malson per això almenys si somiem serà més agradable....
quadern gràcies espero que fem realitat part dels nostres somins ha passat ja una setmana i et dic també que passis un bon cap de setmana!
Glòria no sé si la consolda va bé per fer infusions...no sé com ni qui o potser sí el com no ens enfonsem hem de lluitar per capgirar aquesta injusta situació i qui? nosaltres ,el poble, mica en mica!
Joan somiem mentre esmolem i viceversa!
Carme tu ho has dit les dues coses a la vegada! escric per combatre el desànim!
pons 007 ja vivim en una revolució però dels poders contra el poble per això l'hem de fer nosaltres la revolució ...al maig un faig!
sa lluna crec que cal fer el que sigui, almenys evitarà que ens enfonsem en la tristesa, aferradetes!
Pilar celebro coincidir en òpera i soprano ....la música un bon refugi per somiar!
Gràcies Igor , la poesia alimenta l'esperit , no estic d'acord en això dels préstecs....és cosa de l'Estat, del poder , de les finances, ens volem a sobre fer sentir culpables a la pobra gent que es va hipotecar i ara la desnonen, vivim sota un sistema pervers...els poderosos segueixen guanyant calers a costa de empobrir el poble, mai he demanat cap préstec, cap hipoteca, no he comprat mai res a crèdit ni posseeixo res ....dispensa estic molt sensibilitzada amb el tema salut i poesia ( al 21% d'IVA)
Sí Assumpta als que tenim la sort de tenir feina ens fan sentir com a esclaus i en exprimir-nos i obligar-nos a fer més hores acomiaden a altres ....el que hauríem de fer és repartir el treball entre tothom! la música, la poesia almenys fan imaginar un món millor oi? gràcies!
Gràcies Jordi jo intento estar una mica optimista , escriure aquí m'ajuda....somiar és gratuït! els somnis són lliures!
porquet jo crec que de mica en mica això ha de poder capgirar-se , no pot durar sempre....el camí cap a la llibertat del nostre poble ha d'anar unit necessàriament cap un món millor!
Ben dit Montse! gràcies espero que no que aquests ases, incultes, malvats i perversos no es surtin amb la seva!
montse espero que sí que podem, que podrem ...a somiar!
Elfree, jo també estic optimista darrerament, tot i els dubtes, vull dir que ens falta un xic més de valentia o de creure'ns-ho (començant per mi, volia anar a la mani d'educació i vaig pensar que era més prudent quedar-me a la feina... però va tenir bons resultats, almenys de moment...!). En el curs aquest que estic fent es parla de com ens podem contagiar actituds i estats d'ànim, vull dir que si veus molta gent recolzant una idea, encara que pugui resultar una mica boja (renda bàsica universal, justícia social, etc.) i si a més la recolza gent "prestigiosa", acadèmics, etc. la cosa va calant... I com més cala, més possible es veu i com més possible es veu, més cala.... Bé, m'estic enrotllant com una persiana primaveral! Petons!
ResponEliminaSiguem realistes, demanem l'imposible. Pensem i actuem cap a un món millor. Un abraç.
ResponEliminaGemma jo maldo i m'esforço per ser optimista , ens ho posen molt difícil....però és cert mica en mica podem capgirar-ho tot...la gent s'uneix i heus aquí la nostra força....abraçada!
ResponEliminarosana això mateix dic jo..gràcies! abraçades!