Paisos Catalans

diumenge, 30 d’agost del 2009

CONVERSES

--------------------------------------Conversa nocturna-------------------------Edward Hopper------------------------------------------
I dimarts és a la cantonada, l'inici de la rutina o no? Quina rutina? Si cada curs és com muntar a cavall d'un tsunami d'emocions i sorpreses inesperades!!!

Les converses sobre les vacances, els viatges...i tu què has fet? on has anat? i bla bla bla.....som tant previsibles, de vegades...I aquest no saber si anar petonejant o no.... mai he estat gaire petonera...de fer petons així a la babalà vull dir...Però bé , són petons de cortesia...d'amabilitat...potser alguns són d'afecte i tot...Però sempre m'ha atabalat aquest terreny relliscós de les diguem-ne formalitats informals....Has de petonejar tu? Has d'esperar-te a veure si et petonegen i aleshores intercanviar les galtes i les besades?

Les abraçades ja són tota una altra cosa. No abraço mai endebades. Vull dir que les abraçades són més properes que els petons a les galtes, o els petons fets a l'aire perquè hi ha molta gent que simplement posa la galta i l'has de besar tu mentre la persona en qüestió no te'ls torna els petons sinó que besa alternativament a l'aire, primer a estribord i després a babord... Un apunt-post una mica frívol? És que les piles se'm gasten ....ja se sap l'estiu, la xafogor...el relax...

Encara queden dos dies d'agost, dos jorns encara de vacances...serà dur...costarà una mica al principi...però sé que com cada curs, a la que passin dues setmanes, o abans, semblarà que de l'estiu faci un segle .

3 comentaris:

  1. A mi també sempre m'han atabalat una mica aquestes formalitats informals. Finalment en anar-me fent gran... m'he tornat més "propera" i sense adonar-me'n sovint sóc jo que prenc la iniciativa de petonejar els amics o coneguts. Ara... ja no sabré què fer...

    ResponElimina
  2. Em passa com a tu, no sóc gaire de petons, però mana la cordialitat i els faig. Ara bé, una abraçada ha de ser ben sentida, si no no la faig

    ResponElimina
  3. Amb això dels petons reconec que sóc una mica especial...gràcies Carme, gràcies Mireia ( per quan un altre post teu al racó de la solsida?)
    Bé....petons....o millor una abraçada!

    ResponElimina

benvinguts comentaris