2n Convit estiuenc : posa-li nom al quadre

En Francesc Mompó ens torna a reptar amb aquest quadre.L'hem de batejar!

tinc varies propostes:
1.Fer l'amor no és gaire fàcil!
2.Geometries impossibles.
3.Trencaclosques corporal.
4.Cap i peus, la mà al teu pit....
5.Desassossec i carícies. 

ja ho sé , m'he passat....

Bitxo raro

Moltes vegades m'hi sento com un bitxo raro , o si vull ser més culta com una " rara avis" , a l'estiu toca viatge, i si pot ser un viatge aventurer, d'aquells en que abans has de passar per medicina tropical i entaforar-te mil vacunes i pastilles de tot tipus contra la malària, el tifus, el còlera o malalties per l'estil,  toca que t'agradi torrar-te sota el sol en una platja, o que tinguis una segona residència en forma de caseta en mig del bosc, o a la costa....

Doncs a mi, res de tot això que toca no em toca...vull dir que no sóc amant de viatges llargs a terres ignotes i exòtiques , m'aterren els avions ( encara que no prou com per impedir-me viatjar en avió si cal), detesto haver de medicar-me per anar de viatge, això no vol dir que estigui en contra ni a favor d'aquests tipus de viatges, tothom és lliure per fer el que li vingui de gust, per descomptat, només faltaria que apliqués a la resta d'humanitat les meves pròpies, personals i intransferibles filies i fòbies.... 

Per circumstàncies que no venen al cas, enguany no aniré de vacances enlloc, i tampoc aprofitaré per anar a la platja, que per cert la tinc a deu minuts caminant, i és clar la gent quan em pregunta què? què les vacances ? on aniràs? i tu dius que no que et quedaràs per aquí , em miren amb cara d'haver vist un extraterrestre o un membre del tribunal constitucional amb una bandera estelada.....potser sí que sóc un bitxo raro....

L'espasa de Dàmocles

Dissabte ....avui fa una setmaneta que ja estic de vacances, descontrol total d'horaris...anit per fi vaig poder dormir sense suar i m'he despertat tardíssim, son i cansament acumulats suposo.... esmorzo a l'hora de dinar europeu...descobreixo amb horror que al forat de l'espai entre l'edifici on visc ( de lloguer) i l'altre , espai on abans hi havia un edifici vell i atrotinat, i ara estan construint-ne un altre, estan muntant una llarguíssima, altíssima i d'unes quantes tones de pes, grua d'aquelles que tenen un contrapés en un dels braços que ara es situarà just damunt del meu cap, del meu i els altres soferts veïns i la veritat em fa por...vull dir que em neguiteja tenir un monstre d'aquest amb tant pes damunt del cap , i m'agafa la por del cap dels gals Abraracúrcix. que el cel em caigui damunt la meva closca! 

Tinc present que la vida comporta, eterna paradoxa, la mort i sense aquest final la vida no tindria sentit  i la mort potser tampoc...algun dia o altre ens morim i jo , sincerament voldria fer-ho tard, el més tard possible, sempre  que estigui en unes condicions psíquiques i físiques acceptables , però em fa angúnia tenir aquesta immensa i pesada grua per damunt meu...ja sé que no té perquè caure però també sé que algunes vegades ha passat, l'edifici on visc és vell, no està decrèpit  i hi tenim ascensor i encara que hi ha esquerdes arreu uns senyors arquitectes, que van inspeccionar ocularment la situació, van dir que no hi havia cap impediment per tirar a terra la casa del costat....tenia esperances que no apareixeria la dita grua ...és clar com s'ho haguessin fet per traginar els materials... Bé, el cas és que ara l'estan muntant i el contrapés voleia per damunt meu mentre escric això, i a més, ui ui ui seria una de les primeres a rebre l'impacte perquè visc sota terrat...sempre m'han dit que tinc el cap dur ...No sé em sento com Dàmocles i enlloc d'una espasa que em recordi la fragilitat de la vida,  tindré a partir d'ara mateix i per un quant temps una grua!!!

( Havia pensat de contemplar l'operació del muntatge de la grua des del carrer però al capdavall si ha de caure ni jo ni ningú ho podrem evitar i almenys que m'atrapi escrivint al meu bloc.....

Notícia important : KOSOVO

El Tribunal internacional de la Haya diu que no troba res a objectar contra la declaració unilateral d'independència que va fer Kosovo el 2008   cort-internacional-justicia-avala-independencia-unilateral-kosove.html és a dir ja hi tenim una altra via per poder fer el mateix...

Poti-poti mercurià: divagacions d'un dimecres de juliol

Ahir vaig anar a una celebració. Una amiga de tota la vida ( o quasi) que entrava a formar part del club dels qui tenen cinquanta anys....després a casa no tenia son i em vaig dedicar a jugar als escacs amb l'ordinador...em guanya més ell que jo...de partides....però estic millorant...avui com cada dia em llevo amarada de suor....dutxar-se és un plaer efímer...al cap de poc la frescor s'ha fet fonedissa ....

He anat a la perruqueria....si em sabés tallar els cabells jo mateixa , ho faria, però no vull córrer el risc de fer disbarats amb la tisora ( no en sé tant com els Teeceros de L'Estat veí) .....la perruquera, que també és la mestressa, abans tenia fins a quatre persones contractades treballant...ara ha hagut de despatxar tothom per poder tirar endavant i ella mateixa és qui ho fa tot, agafar el telefon, cobrar, rentar caps, escombrar...No és una persona "sospitosa" de revolucionaria  ni de massa afeccions diguem-ne polítiques.....m'ha explicat que va anar a la manifestació....i el més sorprenent, ella mateixa ha tret el tema de la independència.....que mai fins ara s'ho havia plantejat però que cada dia que passava ho tenia més i més clar  ....Ja sé que no és científic extrapolar dades minses, però no seré menys que els " Linxs de comptar assistents a les manis" i he pensat que sí ,que malgrat els que diguin els polítics de torn...això està present , la idea, la possibilitat de ser independents, estar fent forat en capes de la població mica en mica com una gota de pluja que cau i va fent tolls cada cop més grans........

La calor , com ha de ser a l'estiu, no afluixa, com tampoc aflueixen les frigories els aparells d'aire condicionat que em trobo arreu i em provoquen faringitis...

El temps, o almenys la sensació interna del temps, és vertiginosa a voltes i a voltes lentíssima......ja compto, malauradament, aniversaris de morts properes....mon pare avui tres anys enrere traspassava ( sempre m'he demanat el perquè s'en diu traspassar a morir-se...suposo que té un toc d'esperança ...passar a l'altra banda...si és que hi ha alguna altra banda.....no em cal pas anar a cap cementiri ....perquè és al fons del mar...només mirant l'escuma de les ones que trenquen damunt les roques en tinc prou per saludar-lo.....se sentiria molt enfadat si estigués viu molt enfadat amb els polítics i els teeceros...però li hagués agradat molt saber la quantitat de gent diversa que es va manifestar....en el seu honor poso la foto que gira 360º del dia de la manifestació http://www.lafotoquegira.com/Maniestatut/ManiEstatut.html

Joc literari 169è

-Papa ....papa vull anar a jugar amb aquells nens!
- Ja t'he dit que mentre no canviïn les coses tu t'estàs aquí ben agafadet del meu braç , em sents?
- Però ....és molt avorrit, papa....
- Més avorrit estic jo fill i no em queixo....ja t'ho deia jo que la veïna era una bruixa!

La felicitat no és fer el que vols

La felicitat no és fer el que vols sino voler el que fas  és el que vaig escriure tal dia farà un any.  No sé si ens ho podríem aplicar ara i llepar-nos les nafres....almenys serveix o pot ser útil per a no desesperar-se ....hauran llegit mai a Sartre els del TC? saben llegir?

Jo crec que devien tenir vocació de perruquers i ja se sap ...quan es tenen unes tisores a les mans....

Divagacions suoses

No sé si em surt tot l'esgotament del curs...si és la calor, que fa que cada nit i matinada em rebregui i m'entortolligui amb els llençols amb una lluita implacable i desigual....la calor ,que em fa sentir com un tros de préssec en almívar.....xarop de suor vessada per la pell, xopa.... O potser és la ressaca de la gran borratxera de somnis i sobirania de la manifestació que quatre gats i mig vam fer pel Passeig de Gràcia  o els milions i milions de afeccionats nacionalistes espanyols  que "energumenaven" banderes.....tot això deu fer suar més del compte...

No sé si potser és la poesia de juliol que em xucla paraules i magí .....i ja no em funcionen les neurones encarregades de la prosa..... per cert aclareixo copiant definicions del diccionari: ( no es senti ningú vexat per la paraula o el verb imaginari "energumenar", al capdavall tothom ens "energumenem "encomanats pel dimoni estiuenc o per passions desdefinides....

energumen energúmena
1 m. i f. [LC] [RE] Persona posseïda del dimoni.
2 m. i f. [LC] Persona agitada, emportada, per un entusiasme excessiu, per una viva passió.

Temps de silenci,

Temps de silenci,

Tot seguint Montse, fanal blau, Carme, Joan Guasch ,lolita lagarto

Ara que és demà quan feia poc era avui
tothom dorm menys jo...no escolto el silenci
però és temps de silenci...no ens perdem
cap granet de sorra del temps, sabem que el pren...
platges enfurismades reclamen allò que el temps ha pres.

La mar es revolta i el temps li retalla les ones
a cops de tisora mentre li escolta silencis de sorra.

El temps s'enamora de cada granet d'arena robada
és gelós i els reclou dins un recipient  
de vidre reciclat a cops de martell de silenci....

psssss pssssss calleu que torna
fem veure que no hi és...el temps que no passa,
el silenci engoleix uns  quants mots de no res....
i els torna a la platja esmicolats i tristos....
Silenci! calleu! és temps de silenci i no l'escoltem...

Sis-centes instantànies blaves

Sis-centes instantànies blaves

seguint mar i cel ( Laura T)

Blaves les venes  i les benes
que emboliquen les ferides blaves
la immensitat del blau és blava....

Blaus i morats i cops a les cames.
Blau marí, blau cel, blavencs els llavis
de por o de fred intens...blau tou ..tovenca  blana.

Instant, moment, fragment d'estel caigut del mar
blau ..surant pel cel capgirat...blauet de rajola
blau coratjós...blau instantani  ...incorpori....

Sis-centes instantànies blaves
 blaves itineràncies
  poètiques blaves


deomises
deomises ha dit...Et deixo la meva continuació al teu poema:

Mediterrània

Amb tentines em temptes i tinc,
Després del frec subtil, la sang
Del color dels teus somnis, blanc
Oneig que bategues endins del cos.

I pronuncies paraules mentre vinc
Al teu jaç d'escuma i de sorra, càlid
Bressol que m'ha vist encetar l'hàlit
I em veurà acabar-lo entre flors i plors.

Blau immens, m'encens el delit de restar
Al teu costat, dia rere dia, fins al final:
És blava la ferida, igual que la cicatriu

Que, des de la naixença, em recorda el caliu
De l'origen, el dolç vaivé que sempre em cal
Per seguir, blava mar brava, cap al demà.

Més d'un milió i mig ....

Us deixo l'enllaç per a veure totes les fotos

http://www.directe.cat/galeria/10j-la-manifestacio-a-vista-d-ocell

He vist gent gran,gent amb cadira de rodes, famílies,joves, persones que parlaven castellà i anaven amb la pegatina Som un nació. Nosaltres decidim. He vist també dues xineses, mare i filla embolicades cadascuna amb la bandera catalana...una pancarta que deia sóc madrileny i vull la independència per Catalunya...ara toca que es mullin els polítics i amb valentia....

Som al segle XVIII?

1716 .....els innombrables del TC han reculat en el temps i han gosat fer el mateix que el decret de trista memòria de Felipe V , primer borbó, un atac impensable en el món actual democràtic contra la llengua i la cultura d'un país....fins i tot són ells més els inconstitucionals per anar més enllà del que diu la mateixa Constitució en el seu títol preliminar sobre l'oficialitat de les llengües en els seus respectius territoris....

Jo crec que seria un greu error, gravíssim, quedar-nos només amb la manifestació d'avui...hem d'apel·lar si cal a tribunals europeus, negar-nos a obeir la dita sentència castradora que ens fa anar més enllà del segle XXI fins a aterrar de ple en ple segle XVIII.....
Un Estatut aprovat en referèndum, pel Parlament de Catalunya, ratificat per les Corts espanyoles  i ara mutilat per l'anomenat Tribunal Constitucional  arran d'una demanda d'inconstitucionalitat posada pel PP ...no ho oblideu....que després el mateix individu, que davant de la tragèdia del xapapote  el va qualificar de fuita com a fins fils de plastilina, ens vingui aquí a dir, hipòcritament, cínicament a omplir-se la boca amb la suposada catalanitat del PP ....en quin món vivim? Crec que podríem emparar-nos en Pacte internacional dels drets civils i polítics del 1976 i que el mateix Estat espanyol va subscriure:
Dret a l'autodeterminació   

Quan convé seguem cadenes

I crec que sobren les paraules somiem i actuem .

Dubtes

Dubto.
Els dubtes m'encerclen.

vaig a deshora
vinc sense esma.

Histèria hispànica

Sento els crits d'innumerables energúmens cridant, i fent soroll,  la paraula Hispania ( en la seva versió més coneguda i usual) i em sap greu o potser no me'n sap però se'm recargolen els budells pensant què votaria aquesta gent en un referèndum o consulta per la independència?    Scheiße!!! o com es digui....metàfora curiosa s'han classificat i jugaran la final del mundial per primera vegada gràcies a jugadors que pertanyen al Barça ( qui ha marcat els gols?) és com la balança de pagaments descompensada fora mesura...ens xuclen la sang i els diners i van tirant a costa nostra....

Com va dir Unamuno vencereu però no convencereu.....
Nosaltres som una nació i vosaltres un Estat ....

Intent de haikú ( pel convit estiuenc d'en Francesc)

En el banc asseguda
sóc jo i la fusta mig ombrada

entre plecs de sol la calma

suau Pilar

Fusta mig ombrada
entre plecs de calma i sol.
Convits d'estiu. Fanal blau.



    Entre plecs de sol
    la pell es calma   lolita lagarto.

   Malenconia
De veure com s'alternen
El sol i l'ombra.deomises

GREU epidèmia s'escampa per la xarxa

Sí hi ha una greu , molt greu epidèmia que s'escampa perillosa i imparable per la xarxa....la culpable és la Carme

que al bloc Itineràncies poètiques ens ha convocat a inocular el perillossíssim virus de la poesia  en el món intangible de la xarxa sense fils de l'eteri univers dels versos....Tot va començar el recent 1de juliol, imparable allau poètic sense aturador, com una febre mortal i immortal  ens ha trastocat a un munt de blocaires poetes.....hi ha molta qualitat, i perquè no dir-ho també, també quantitat de poesia pura, de poesia impura, de versos en formes clàssiques, de Tanques, haikus , sonets, i de poesia sense forma però poesia.....només portem 48 hores d'aquest itinerari roda poètica de vint-i -i tants aedes , aurigues portadors i portadores de la torxa de Caliope i Erato.....i ho confesso estic a punt de patir estrès  líric.....tan debò patís l'estrès líric i èpic més sovint perquè és un dolç patiment que s'aprima i es converteix en ploma , en so del cor, en ala delta de la imaginació, en flor oberta, en poncella de l'ànima.....n'he fet tres aportacions poètiques .....en faré més...la greu epidèmia no té topall...s'encomana fàcilment i produeix incessantment més i més poesia......si els versos fossin llocs de treball ben cert que no hi hauria mai crisi.....

INABASTABLE

Inabastable per a mi
inconsolable lluita
vora del xuclamel la vida
em xucla, mel i mató, tics tacs
papers, moments, instants perennes
i així em pren sencera l'hora
dels meus desficis de flor
i de fulla, desvestida de cel
vestida amb parracs que imploro
a la tendresa....vegetal
a la tendresa aèria....

Ànima plúmbia   Deomises.

I la tendresa aèria podrà ser abastada
Per l'ànima plúmbia que m'habita?
Peso cada mirada deixada a l'ampit
De les teves parpelles, on la nit
És reflex de les teves pupil·les
Que, tranquil·les com l'àrdua fita
Aconseguida, omple de postil·les
L'esborrany d'un amor que es bada
I s'escampa pel meu cor d'eremita.

UN LLEU BATEC

Estroncat el doll
de paraules i pèrgoles
a la platja dels teus somnis
com fills i filles d'un deu
menor que onze, dotze
campanades d'ones
dringuen l'escuma
amb un lleu batec de blau....

CAMINS ( Itineràncies poètiques 2010)

CAMINS

Els camins de les pells
nuesa de les mans que a penes toquen
dits aliens i dits propers
deixant petja i ditades
al cor .....
Pells que caminen
calçades amb carícies
pels viaranys dels plecs
d'una tendresa