i en el país veí que ens oprimeix : les declaracions del Senyor Gallardon http://www.elpuntavui.cat/.....suposo que la violència estructural deu tenir remei i donaran facilitats econòmiques, socials, sanitàries i laborals per abolir aquesta anomenada violència estructural que patim dones i homes precisament per part del govern del mencionat "senyor" i per la dictadura financera que patim..
n
Posats a reivindicar una dona permeteu-me que destaqui a la presidenta d'Islàndia : Johanna Sigurdardottir
casada amb l'escriptora Jónína Leósdóttir; el seu país ,com tots sabeu, gestiona la crisi d'una altra manera, i sembla que se'n surten i a més encapçalen el ranquing mundial d'igualtat de drets de dones i homes, si us plau algú sap on es pot aprendre l'islandès? Visca Islàndia! visca la dona treballadora, la dona aturada, la dona que tira endavant malgrat les dificultats i ....Visca jo, que feliçment (com va dir la Capmany)
sóc una dona...
No parlaré de les declaracions del senyor Gallardón perquè em poso nerviosa. Quina mena de tergiversació de la realitat és aquesta?? Tant de bo pogués fer un cara a cara amb ell... amb dret a arribar a les mans!
ResponEliminaCada dia admiro més Islàndia... Aprenguem islandès, i si Catalunya no s'independitza per començar de zero (com ells) doncs toquem el dos...
Apa, felicitats a tu, per ser dona, i a mi, per estar-hi de camí!
Ets fantàstica!!!!
ResponEliminaIslàndia, tan de bo poguéssim assolir la meitat del que són capaços de fer. Aquí la mediocritat no permet avançar!!!
petons de part d'una dona que també se sent feliç de ser-ne!!!
Felicitats a totes!!!!!! juntes podem!!!
ResponEliminaEspero que no tardem massa a deixar de reivindicar dies com aquest pel que signifiquen, això voldrà dir que ja hem assolit els objectius de la tan llunyana igualtat. Però veient les que estan pitjor que nosaltres, les dones de països que segurament desconeixen Islàndia, és quan ens cal dir que tot està per fer i tot es possible...
ResponEliminaFeliçment sóc una persona! (seria tan meravellós)
ResponEliminaEnhorabona per la part que us toca, dones treballadores a sou o no, mares o no, dones totes, enhorabona per l'aconseguit fins ara i ànims per continuar aconseguint fites.
ResponEliminaI com diuen per aquí dalt, que arribi aviat el dia que no calgui reivindicar res. Mentrestant, però, Islàndia pot ser un molt bon mirall!
Jo me'n vaig a viure a Islàndia, tu. Sempre he volgut visitar aquest país, però al final, el dia que vagi cap allà serà per quedar-m'hi. N'hem d'aprendre molt d'un racó de món tan deixat de la mà de déu com és Islàndia. I ens creiem ves a saber què. Ànims dones, encara queda molt per lluitar, però ara ja no esteu soles.
ResponEliminaDoncs visca tu, però el teu dia hauria de ser ahir, avui, demà i tots. Encara que hi hagi gent que encara es tregui el cinturó per intentar pegar una dona --sort de les càmeres de vídeo-- ja no hi hauria de dir un dia especial per vosaltres. Mentre hi sigui crec que no anirem bé del tot. Un petó.
ResponEliminaPrimer de tot, visca tu! I tant que sí!
ResponEliminaSegon de tot... doncs el reguitzell de notícies lamentables que portem avui ja m'han fet passar l'alegria del 7 a 1 d'ahir.
Les declaracions de la dreta (suposadament moderada) encapçalada per Gallardón, són de jutjat de guàrdia. Violència estructural pressionant a les dones per a que avortin... però en quin món viuen aquesta gent? Toquen de peus a terra? Estan tan crescudets que ja les deixen anar pel broc gros i els és igual, suposo.
Elfri, hem d'aguantar i resistir, com han fet les dones molts anys i com hem de seguir fent tots per a que aquest dia perdi el sentit d'una vegada i per totes.
Recordem M. Mercè Marçal quan agraïa els tres dons a l'atzar: ser dona, de classe baixa i nació oprimida, cosa per la qual era (i hem de ser) 3 voltes rebel.
ResponEliminaaprendre islandès seria bo....però em conformaria en aprendre les seves maneres.
ResponEliminaI visca les dones.....us mereixeu no un dia....us mereixeu un imperi
Mira que bé, aquesta tarda he anat a algunes botigues per si em volen fer comandes d'artesania, però, clar... sóc una il·legal... com no puc pagar els autònoms, ves, quina gràcia... Una mica frustrant, però ho entenc. Ningú es vol arriscar a comprar res a qui no pot fer una miserable factura... I jo que ho voldria fer tot legal... però val més la quota d'autònoms que el que guanyo. La vida és així.
ResponEliminaPerò suposo que avui també deu ser el meu dia... No sé. Avui és el dia que el meu pare hagués complert 95 anys.
En el tema de l'avortament, jo hi estic radicalment en contra, no ho amago. No crec que no deixar néixer un nen sigui cap dret de ningú.
Visca l'Elfree!
ResponEliminaVisca Islàndia!
I fora Gallardon i la violència del país veí!
Visca tu!! Sí senyora!
ResponEliminaI Islàndia.... també!
Doncs aprenguem d'Islàndia que ja a l'any 92 tenia com a presidenta a Vigdis Finbogadottir, que havia estat directora de la Companyia teatral de Reikiavik.
ResponEliminaTakk firir Iceland
L'islandès és un idioma difícil i a Islàndia hi deu de fer molt fred!
ResponEliminaHauríem de aconseguir fer del NOSTRE país una petita Islàndia! (És una utopia?)
Gràcies Yáiza , tu ets tota una dona i una gran persona també (ho intueixo)no val la pena arribar a les mans (et confesso que jo tic la mateixa tirada)aprenguem islandès !
ResponEliminaTu si que ets fantàstica Dafne ! Petons! i Visca Islàndia!
Sofà taronja endavant! la unió fa la força ( de vegades sembla que ens oblidem)
Quadern de mots em quedo amb la darrera frase , del nostre gran poeta , tot està per fer i tot és possible( vull creure que tot és possible) gràcies!
Clidice seria meravellós ser considerats i considerades persones plenes en drets, oportunitats i tracte!
Gràcies Ferran tant debò arribi un dia en el que no calgui reivindicar res....els somnis encar existeixen...emmirallem-nos en Islàndia!
XeXu doncs si te'n vas a viure a Islàndia tingues per segur que un munt de catalans i catalanes hi anirem també! apa som-hi! gràcies, m'agrada comprovar que hi ha molts homes com tu ,que es solidaritzen! abraçada!
Si Jordi tens raó...però també segueix el dia del treballador per exemple, i el de les malalties mentals i tants altres....ens cal seguir lluitant contra les discriminacions i les desigualtats! una abraçada!
Porquet si almenys el 7 a 1 va estar molt però molt bé! ens queden motes lluites porquet...van crescuts i sobrats i no sé pas si els podrem aturar...un potxó!
Gràcies noveflors els versos ja són una mena de divisa de totes i tothom! quina gran poeta!
Gràcies Joan alies garbi, em conformo amb una Catalunya independent abans que amb un imperi ..si no et fa res...
Assumpta si en lloc de fer artesania facturessis per milions d'euros estaries tant contenta ( vull dir que els veritables estafadors queden impunes)si també és el teu dia, fixa´t que també he posat aturades ( ara n'hi ha moltes dones aturades, ma germana també) sento que sigui l'aniversari de la mort del teu pare... sempre dol per anys que passin...en quan a l'avortament sé el teu parer i el respecto totalment, la cosa anava pel cinisme de les paraules del Gallardon si ell diu que és per l'atur, i la violència estructural doncs que ho resolguin! no? t'envio una abraçada!( per cert mentre la facturació no arribi a una porrada de milions crec que no estàs fent res il·legal...consulta-ho)
Visca tu Carme! i totes les dones com tu! gràcies! abraçades islandeses!
Gràcies Alba visca nosaltres!
Rafel estan a anys llum de nosaltres pel que veig
Takk firir Iceland
Glo-bos em penso que és més fàcil suportar el fred i aprendre islandès! és clar que les utopies poden deixar de ser-ho!
Doncs sí, benvolguda Elfree, a banda del bacallà, Islàndia és un país que ens està oferint diversos i variats exemples de com pot arribar a ser una societat.
ResponEliminaEl cert és que, en qüestions sexistes, hem millorat notablement en les últimes dècades (vull dir que la societat és menys sexista que abans, no que és millor ser sexista)
Aquest seria el camí a seguir, el problema és que, com tu senyales, sembla que hi ha indicis d'una regressió en aquest sentit.
Ja veurem cap a on anem.
Les opressions poden ser múltiples i variades. Contra un sol cos. No s'hi val a mirar cap a una altra banda. S'ha de lluitar contra totes les formes d'opressió, amb l'ànima sencera.
ResponEliminaGregori gràcies! cada vegada m'agrada més el bacallà islandès...regressió? no en plena involució estem....no anem bé no
ResponEliminaJordi Dorca tens raó en cos i ¡anima contra totes les poressions1 se'ns gira feina!