Cada dia es mor gent que no conec, cada dia es mor gent que coneixem pel seu vessant públic i que d'alguna manera connecta amb part de la nostra vida ....no fa gaire m'acabo d'assabentar que s'ha mort la
Teresa Pàmies i amb ella se m'ha reviscolat un trosset de record de la meva joventut, llegint " Quan érem capitans" als setze anys amb el relat de la guerra civil viscuda on ella tenia aleshores disset anys, m'era molt proper aquest llibre...molt...i després recordo quan per primera vegada vaig anar a fer-me el DNI amb el llibre de Testament a Praga entre les mans , i la meva mare tement que els policies em diguessin alguna cosa....Vols dir que és prudent llegir aquest llibre aquí nena?
És veu que ha mort a Granada ...
us copio un dels seus articles a l'Avui escrit el 6 novembre del 2006 ella tenia aleshores 87 anys
La suor dels polítics
Teresa Pàmies / Escriptora
En la fase terminal de la passada campanya electoral hi hagué
candidats que demanaren a militants i simpatitzants que no badessin
confiats en els bons auguris mediàtics, que calia fer l'esforç per
guanyar i "suar la samarreta", com digué el cap de llista de CiU a
l'acte de cloenda celebrat a Salt. La imatge que en va transmetre TV3
mostrà una suor discreta lliscant pel front del líder convergent, una
suor transparent sobre el cutis bronzejat de l'orador, sense deixar
rastre ni enfosquir la camisa de marca, com li va passar al candidat
socialista José Montilla tancant el míting electoral que omplí el Palau
Blaugrana de crits i de suor. La foto publicada en primera plana de la
premsa del 31 d'octubre mostrà les axil·les tacades de suor, una suor
vulgar i ordinària sobre la fina camisa a ratlles. La suor és un
component químic de la pell humana que en revela la classe social i
l'estètica que pot definir-la. L'aspirant a president de la Generalitat
suava a bots i barrals al costat del president del govern espanyol que
l'ajudava a guanyar vots però sense transpirar, malgrat vestir de negre
rigorós com si assistís a uns funerals i no a la festa anticipada d'una
victòria electoral. Coneguts els resultats de l'escrutini, caldrà suar
la samarreta per complir les promeses fetes a l'electorat i resoldre els
problemes pendents, que ja no poden atribuir-se als governs precedents
ni als polítics únicament. També els governats haurem de ficar-hi el
coll i, si cal, "suar la samarreta" en l'esforç per assolir el que les
urnes han expressat: que funcioni la política contra la politiqueria, la
transparència enfront de la martingala, o l'
ensayado simulacro del bolero de La Lupe.
No tinc el plaer, però semblava una veu prou crítica. Sempre va bé que hi hagi gent que digui les coses ben clares, com a mínim per a bons entenedors. Més gràcia m'ha fet l'anècdota del llibre que vas portar quan t'anaves a fer el DNI. Com oblidar-lo! Ho trobo maco, generalment associem música a certs moments, però per què no llibres?
ResponEliminaNo puc dir que conegués Teresa Pàmies. Sé qui era, xò no he llegit res seu i en canvi si que he llegit i escoltat el seu fill. Bé, si, l'article que ens has penjat.
ResponEliminaPerò tot i no saber qui era, no saber reconèixer la seva vàlua, porto tota la tarda escoltant la gran pèrdua que representa, i això representa un buit. Una estranyesa en els dies tan estranys que vivim.
Tota una referència, tot i que jo només he llegit El testament a Praga i Va ploure tot el dia i ja fa tants anys...
ResponEliminaUn bon homenatge i un article ben interessant sobre aquesta suor a la samarreta a vegades tant dubtosa ...
No he llegit res de la Pàmies. L’article em sembla prou significatiu dels polítics, aquest suar la samarreta abans de... però poques vegades després de...
ResponEliminaHe de confessar que ni l'havia sentida esmentar fins ahir mateix, quan vaig sentir la notícia de la seva mort.
ResponEliminaNo és bo com a país que figures així passin massa desapercebudes. No és bo.
Descansi en pau, i pel poc que he llegit entre ahir i avui, espero que puguem recollir el seu testimoni i dur-lo més enllà.
L'he llegida. I la rellegiré.
ResponEliminala Pàmies.. era un nom que en una època s'escoltava molt,com tants d'altres.. mai no he llegit cap llibre seu, només alguns articles, potser que sigui hora que m'hi posi..
ResponEliminaJo tampoc no l'he llegida però llegint l'article pense... quina lucidesa tenia als 87 anys! Admirable.
ResponEliminaTransmetia molta força i tenacitat.
ResponEliminaUn bonic homenatge, Elfreelang!
ResponEliminaJo l'ha he llegit a "Nadal a Porto".
ResponEliminaEm sembla una dóna de caràcter i amb empenta.
Un bon homenatge!
jo li he llegit Testament a Praga i Va ploure tot el dia. Em van agradar força, `però reconec que fa tants anys, que no sé si ara seria el mateix.
ResponEliminaVeig que tu també has decidit homenatjar-la, jo ho he fet amb un bolero, hi va haver un temps en què feiaun article i el llegia per la ràdio i després posava un bolero.
Bona nit!!! (oh, deumeu,les paraules demostratives que no sóc un robot!)
Teresa Pàmies ha estat un referent per a molts de nosaltres. Testimoni de temps indecents, lluitadora per millorar la societat des de les seves posicions ideològiques, i comunicadora excel-lent ja sigui escrivint o parlant.
ResponEliminaNo l'hem d'oblidar. Forma part del patrimoni valuós de la nostra història recent.
Sempre ha estat una dona molt lúcida, tot un exemple i una gran pèrdua pel nostre país. Una abraçada.
ResponEliminaGràcies XeXu la Pàmies va ser una dona lluitadora , del PSUC, que es va haver d'exiliar , dona de Gregorio Lopez Raimundo insigne fundador igual que ella de les joventuts socialistes ....sempre he recordat això del DNI eren altres temps i la por era encara present!
ResponElimina-rits va escriure des de l'inici al 1976 un article al diari AVUI ....també va escriure llibres , una dona clara, senzilla i lluitadora!
-Carme els seus articles , i en fa fer molts! són una mostra de lucidesa, si algun dia els editen tots junts crec que te'ls llegiries de grat!
Quadern de mots ..en va escriure uns quants de llibres, jo et recomano el primer ....
Porquet és, era una dona que va participar a la guerra, fa fundar el PSUC , es va exiliar i va tornar....té innumerables articles, va fer un programa a Catalunya ràdio, una veu i una lluita i una lucidesa que ara sembla que ja no n'hi ha...el testimoni d'una vida de lluita recollim-lo!
Jordi Dorca val la pena rellegir-la !
Lolita et recomano els dos que he mencionat hi ha història viscuda d'episodis que no hem d'oblidar!
novesflors si no vaig errada va fer el seu darrer article el 2009! imagina't la lucidesa! fins el darrer moment!
si Montse...i lluita i lucidesa!
Gràcies fanal blau !
Gràcies glo.bos!
Montse jo també l'havia escoltat en el programa de ràdio! els boleros li agradaven! de tant rellegir va bé ...jo ho faig a veure si sento el mateix o descobreixo altres coses!
Hola Ramon un referent tu ho has dit!la llàstima que ens ja quasi no ens queda patrimoni!
Gràcies Jordicine una abraçada també per a tu!
Jo vaig néixer al costat del seu poble natal, Balaguer. Portava anys seguint la seva trajectòria i ho havia llegit tot, d'ella. Tot, tot, fins i tot una novel·la infumable que porta per títol "Camarera de cinco estrellas". Diria que la va escriure per encàrrec de "Hogar y moda"... potser l'hi van pagar bé... potser necessitava els diners... El cas és que costa de creure que l'hagi escrit ella, que ha fet llibres tan sensacionals com Testament a Praga o Gent del meu exili o Quan érem capitans o Va ploure tot el dia o... qualsevol dels seus llibres de viatges, que són una delícia.
ResponElimina