 | |||
| The King & Carter Jazzing Orchestra, Texas, 1921 | relats conjunts |
Tot mirant la vella fotografia de l'avi me n'acabo d'adonar que el meu iaio era negre , és el de darrere la bateria, m'ha estranyat una mica veure'l en una orquestra de jazz i a sobre de Houston....la veritat és que jo el recordo blanc i ben blanc i si que és cert que cantussejava peces de jazz de tant en tant ....i que deia que rentar-se un cop a la setmana estava prou bé però més no que la pell es descoloria .....vés a saber si va ser per culpa d'aquella dutxa que el van obligar a fer quan el volien enviar a la guerra del Marroc, poc després de fer-se aquesta foto....jo ja no trobo estrany res de res...un 1% de la població ens té sota el peu i l'altre 99% inconscients de la nostra força anem seguint el camí oposat al del meu avi , cada dia estem més i més negres ....però de tant en tant igual que el jazz improvisem uns mateixos compassos i ritmes i ens posem d'acord a fer petites però gran rebequeries com aquesta de poder desempallegar-nos d'un .es que no havien pas demanat ....si fos .cat encara ....hihihihi a ritme de jazzband en homenatge al meu avi que es va lliurar de la guerra en canviar de color tararejo la cançó de moda: window.location.href.toString, window location href to String enaceerra enaceerra tarara tarara
Dedico aquest relat una mica boig a l'Assumpta, a en Ferran i sobretot a en Xavier , l´home dibuixat que m'han fet vèncer la por al HTML i així m'he deslliurat de la E
Hahahaha ♬ ♬ Window location ♬ ♬ Window location!! ♪ ♪
ResponEliminaQuè bo!! :-)) I moltes gràcies per la dedicatòria!! :-))
Molt bo! Potser sí que és una rebequeria, però ens hem quedat més tranquils així, sense ES... nique sigui molt simbòlicament.
ResponEliminaHahaha, m'encanta la cançó de moda! Un relat molt esbojarrat, però m'ha fet gràcia! I gràcia (en plural) és el que donem tots als nostres salvadors del dia!
ResponEliminaaixí m'agrada! que siguis ben valenta! :-)
ResponEliminajo també m'he deslliurat del .es...el que no he fet és un relat tant acurat de la situació. Molt ben aprofitat per a relats conjunts
ResponEliminaTens la capacitat de dibuixar-me somriures sovint. Ets genial; la teva imaginació-realitat-crítica-revolucionària, no té límits.
ResponEliminaMolt bo!
ResponEliminaVeus com no hi ha mal que per bé no vinga.
Un text ben divertit i reivindicatiu... Bona setmana !
ResponEliminaPD....com et deslliures de la E ??
Jo ho he vist als vostres blogs, ho he provat i també ho he aconseguit!
ResponEliminatarari tararà.. més negres que el carbó..
ResponEliminaostres, el teu avi... bona planta, no? i a més a més bateria, no m'estranya que la néta hagi sortit revolucionada..:)
Renoi amb l'avi...i amb la neta.
ResponEliminaGent valenta!
Bon relat!
Així m'agrada! si senyora! jo, de moment he ventilat l'España i el Polland del perfil. Un dia d'aquests ventilaré el punt es.
ResponEliminaI anar-hi anant!
Això de l'html m'ho hauré de mirar.
ResponEliminaFa por això de l'HTML, oi? Jo de tant en tant m'hi atreveixo però algun cop m'he endut un bon ensurt!
ResponEliminaPer sort sempre existeixen les còpies de seguretat.cat!
Ara que hi està posada podria hackejar els .es afegint-hi un "cudella", per exemple, i tornar-s'hi instaurant el domini .escudella obligatori.
ResponEliminaElfree, ets l'òstia!!!! M'has fet anar de corcoll, sort que tinc un marit intel·ligent, i m'ha ajudat a entendre la cançó. Jo encara vaig amb la E. Però, espero que per poc!!!
ResponEliminaEncara ric ara, del ruc que puc arribar a ser!!!
Boníssim el teu relat amb molta música!!! ! Jo també ahir al vespre vaig canviar html!!! gràcies al "tres magnífics!.
ResponEliminaMolt, molt bo aquest relat!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies !!!!
ResponEliminaNo sé si el teu avi va anar a Cuba, però el que és clar que no volia anar a la Guerra del Marroc, ni amb minyons ni sense.
ResponEliminaÉs que no volia anar a cap guerra....
ResponElimina