Paisos Catalans

diumenge, 18 de març de 2012

The King and Carter jazzing orquestra

The King & Carter Jazzing Orchestra, Texas, 1921relats conjunts   
Tot mirant la vella fotografia de l'avi  me n'acabo d'adonar que el meu iaio era negre , és el de darrere la bateria, m'ha estranyat una mica veure'l en  una orquestra  de jazz i a sobre de Houston....la veritat és que jo el recordo blanc i ben blanc i si que és cert que cantussejava peces de jazz de tant en tant ....i que deia que rentar-se un cop a la setmana estava prou bé però més no que la pell es descoloria  .....vés a saber si va ser per culpa d'aquella dutxa que el van obligar a fer quan el volien enviar  a la guerra del Marroc, poc després de fer-se aquesta foto....jo ja no trobo estrany res de res...un 1% de la població ens té sota el peu i l'altre 99% inconscients de la nostra força anem seguint el camí oposat al del meu avi , cada dia estem més i més negres ....però de tant en tant igual que el jazz improvisem uns mateixos compassos i ritmes i ens posem d'acord a fer petites però gran rebequeries com aquesta de poder desempallegar-nos d'un .es que no havien pas demanat ....si fos .cat encara ....hihihihi a ritme de jazzband en homenatge al meu avi que es va lliurar de la guerra en canviar de color  tararejo la cançó de moda: window.location.href.toString, window location href to String enaceerra enaceerra tarara tarara

Dedico aquest relat una mica boig a l'Assumpta, a en Ferran i sobretot a en Xavier , l´home dibuixat que m'han fet vèncer la por al HTML i així m'he deslliurat de la E

21 comentaris:

  1. Hahahaha ♬ ♬ Window location ♬ ♬ Window location!! ♪ ♪

    Què bo!! :-)) I moltes gràcies per la dedicatòria!! :-))

    ResponElimina
  2. Molt bo! Potser sí que és una rebequeria, però ens hem quedat més tranquils així, sense ES... nique sigui molt simbòlicament.

    ResponElimina
  3. Hahaha, m'encanta la cançó de moda! Un relat molt esbojarrat, però m'ha fet gràcia! I gràcia (en plural) és el que donem tots als nostres salvadors del dia!

    ResponElimina
  4. així m'agrada! que siguis ben valenta! :-)

    ResponElimina
  5. jo també m'he deslliurat del .es...el que no he fet és un relat tant acurat de la situació. Molt ben aprofitat per a relats conjunts

    ResponElimina
  6. Tens la capacitat de dibuixar-me somriures sovint. Ets genial; la teva imaginació-realitat-crítica-revolucionària, no té límits.

    ResponElimina
  7. Molt bo!

    Veus com no hi ha mal que per bé no vinga.

    ResponElimina
  8. Un text ben divertit i reivindicatiu... Bona setmana !

    PD....com et deslliures de la E ??

    ResponElimina
  9. Jo ho he vist als vostres blogs, ho he provat i també ho he aconseguit!

    ResponElimina
  10. tarari tararà.. més negres que el carbó..
    ostres, el teu avi... bona planta, no? i a més a més bateria, no m'estranya que la néta hagi sortit revolucionada..:)

    ResponElimina
  11. Renoi amb l'avi...i amb la neta.
    Gent valenta!

    Bon relat!

    ResponElimina
  12. Així m'agrada! si senyora! jo, de moment he ventilat l'España i el Polland del perfil. Un dia d'aquests ventilaré el punt es.

    I anar-hi anant!

    ResponElimina
  13. Això de l'html m'ho hauré de mirar.

    ResponElimina
  14. Fa por això de l'HTML, oi? Jo de tant en tant m'hi atreveixo però algun cop m'he endut un bon ensurt!

    Per sort sempre existeixen les còpies de seguretat.cat!

    ResponElimina
  15. Ara que hi està posada podria hackejar els .es afegint-hi un "cudella", per exemple, i tornar-s'hi instaurant el domini .escudella obligatori.

    ResponElimina
  16. Elfree, ets l'òstia!!!! M'has fet anar de corcoll, sort que tinc un marit intel·ligent, i m'ha ajudat a entendre la cançó. Jo encara vaig amb la E. Però, espero que per poc!!!
    Encara ric ara, del ruc que puc arribar a ser!!!

    ResponElimina
  17. Boníssim el teu relat amb molta música!!! ! Jo també ahir al vespre vaig canviar html!!! gràcies al "tres magnífics!.

    ResponElimina
  18. No sé si el teu avi va anar a Cuba, però el que és clar que no volia anar a la Guerra del Marroc, ni amb minyons ni sense.

    ResponElimina
  19. És que no volia anar a cap guerra....

    ResponElimina

benvinguts comentaris