Paisos Catalans

diumenge, 11 de març de 2012

Joc de lletres !

Joc de lletres de Sant Jordi, convocat , ja és tot un clàssic, per http://tumateix-llibres.blogspot.com
El joc consisteix en triar el títol d'un llibre i amb les seves paraules i les que formen el nom i cognom de l'autor fer-ne un escrit que no superi els 50 mots , ah i sense que tingui res a veure amb el contingut del llibre mencionat.
Jo he escollit un llibre que no m'he llegit però que potser em firaré per sant Jordi, tinc curiositat per llegir la primera novel.la del Lluís Llach ...ah hi ha persones que ja se l'han llegit
i com se'm podia passar per alt : la Carme també se l'ha llegit



En Lluís era molt entremaliat , li va furtar a la mare un pintallavis i amb els ulls pintats  , va sortir a fer un tomb  pel poble…com era de mena enjogassat va pujar dalt d’un pollancre . Va caure de memòria  al llac!  Sort va tenir d’uns  pescadors!

17 comentaris:

  1. Jo l'he fet del mateix llibre... he, he, he... Elfree, la història és ben diferent, tot i que el protagonista és diu igual i també hi surt un llac! :)

    Molt bon relat!

    ResponElimina
  2. Sí, sí, jo anava a dir que la Carme també havia triat el mateix llibre. L'estic veient per tot arreu, però crec que jo no el llegiré, no m'atreu gens!

    ResponElimina
  3. Quina gràcia Carme! aniré a llegir-lo!
    XeXu contra gustos no hi ha res escrit...a mi em provoca curiositat

    ResponElimina
  4. Hehehe aquest Lluís, pintar-se els ulls amb un pintallavis! No m'estranya que no veiés res i acabés de cap al llac! :-DDD

    Ostres, jo no m'inspiro!! No sé ni quin llibre agafar!... Però bé, tot arribarà :-))

    ResponElimina
  5. Tu ho has dit: se'ns gira feina. 50 mots, dius?

    ResponElimina
  6. I, com que només són 50 paraules, no sabem si el tal Lluís va enamorar algun peix, amb aquells ulls pintats... :)

    ResponElimina
  7. Quina sensació es deu tenir en caure de memòria a un llac?
    M'agraden les entremaliadures de lluís!

    ResponElimina
  8. una molt bona aportació....encara m'hi haig de posar....però hi seré

    ResponElimina
  9. He, he, aquest noi també va fer el seu viatge a Itaca.

    ResponElimina
  10. Les caigudes de memòria son perilloses...
    La meva avia sempre ho deia. Aquest Lluís, tan entremaliat, ens donarà un disgust!
    Molt ben trobat, Elfreelang!

    ResponElimina
  11. M'apunto el joc. m'agrada la idea i com t'ha quedat també. Tinc ganes de llegir-l'ho.

    ResponElimina
  12. Paraula per aquí, paraula per allà i alehop, l'Elfree que es treu de la màniga un text patapam, com si tal cosa. Talleu, és bona!

    ResponElimina
  13. un relat molt ben trobat! i gràcies a tu he après una frase feta.. no ho sabia pas que caure de memòria volia dir caure de cap a terra..en tot cas sense saber-ne el sentit l'havia trobada una frase molt poètica..:)

    ResponElimina
  14. cada vegada el senyor blogger ens ho posa pitjor ara escric això sense poder veure els comentaris que m'heu deixat escric a cegues...Avia'm Assumpta gràcies...és clar no hi veia de cap ull per això va caure....d'aquí a Sant Jordi encara hi tenim temps!
    Sí Jordi Dorca en el bloc de tumateix.llibre hi ha les instruccions anima`t!
    novesflors potser si que algun peix es va enamorar dels ulls del LLuís! mai se sap!
    Pilar gràcies, la sensació deu total i liquida i amb un bon ensurt..hehehe
    Joan va que encara tens temps per a participar!
    Rafel i tant i fins tot va escoltar maremar...i tenia una gallineta!
    Gràcies Glo.bos, molt perilloses les caigudes de memòria!
    maria tinc ganes de llegir la teva aportació! gràcies!
    Gràcies Ferran! un comentari molt cinematogràfic!
    Lolita sí , caure de memòria és caure de cap cap enrere ! hi ha expressions precioses! gràcies!

    ResponElimina
  15. Elfree que ben trobat!!! I moltes gràcies per citar-me, però el que vaig escriure crec que no arriba ni a ressenya, era l'explosió del què vaig sentir en acabar la novel·la. Però tot i així, mil gràcies per pensar en mi!!!
    :))))

    ResponElimina