 |
| Edward Hopper, 1914, Soir bleu |
Aquesta és la proposta número de 100 de relats conjunts !!!!!!
Seria la bomba que fossin cent els participants .....
- Sembla mentida les coses que et poden venir al cap....tot mirant un quadre, al capdavall és una perspectiva particular del pintor que ens vol transmetre alguna idea, alguna mirada sobre la realitat que vol anar més enllà d'aquesta .....
- No siguis pedant i deixa de fer-te la set-ciències! no veus que parles tan alt que ens estant fent rotllana? encara es creuran que treballes aquí al museu...
- (algú del públic que s'ha acostat a la parella ) ei noi deixa-la dir ! de pendant res! , es nota de lluny que té una ànima sensible .....xist vostè calli ! ( es gira cap un talòs que critica la il·luminació de la sala tot xerrant pels descosits pel mòbil)
- Com et deia.....si et fixes bé al 1914 la indústria del fum, vul dir del tabac i els cigarrets encara era al principi... tenia glamour ....entre els personatges del vespre blau o vespre trist n'hi ha tres que duen el cigarret a la boca ......actualment seria considerat un acte contra la salut i una incorrecció política.......
- Dona ,això són figues d'un altre paner ...jo diria que Hopper tenia 22 anys quan va pintar el quadre i que estava encara visiblement influït o impressionat o ambdues coses pels seus viatges a Paris només quatre anys abans .....veus? a l'esquerra del quadre tres tipus ....el més a l'esquerra sembla un llop de mar ....els de la taula del pallasso, un d'ells porta gorra ( d'acord, direm una boina ) i sembla un pintor de Montmatre .....i la dona? quin gest més altiu... més antipàtic! i quin coloret més exagerat al rostre !
- I què que tingués 22 anys ....París, influència ? París era alegre .....i mira quina tristor i melangia hi ha en posat del pallasso! i a més que carai hi fa un pallasso blanc en aquest cafè? i devia ser car....sinó ves i pregunta a la parella elegant de la dreta....i amb la propina inclosa ......una clavada segur !
( la rotllana que s'havia format al voltant dels dos es va desfent .....mormolen .....aquests dos de pintura no hi entenen gens, simplement estan mig barallant-se ......anem!)
- Saps que ara tens un aire al de la dona ?
- imbecil! i tu fas la mateixa cara del pallasso !
- Sortim a fer un cigarret?
-val, però després tornem a entrar i ens firem la litografia de " Soir bleu "
-d'acord carinyo, sempre recordarem la nostra primera discussió .....cultural i artística
Sembla que la sang no va arribar al riu i que la baralla no va durar gaire.
ResponEliminaMillor tenir discussions culturals i artístiques, que no pas d'altres menes.
Bon primervrelat, Elfree. Ara vaig cap a les itineràncies.
Una baralla intel·lectual sense perdre (gaire) les formes. Ben trobat!
ResponEliminaEls quadres , sempre donen per moltes interpretacions !!
ResponEliminaBen trobat !!
És veritat que els quadres donen sovint per una bona història, diferent per cadascú, com ho demostren els vostres Relats Conjunts. Té tota la raó la teva protagonista. Ara m'ha ballat el cap perquè una vegada en vaig escriure una sobre una obra de Franz Sedlacek, Nightly Return es diu. Els seus personatges també tenen un careto que és un poema i m'ho he hagut de mirar perquè em pensava que també era de Hopper.
ResponEliminaPer poder discutir sobre art se n'ha de saber. O no, o què sé jo. Si sembla que ens prenguin el pèl. Potser millor discutir-se per les coses que diu aquesta parella. Al cap i a la fi, el que es veu és el que hi ha.
ResponEliminaM'ha encantat el final!!
ResponEliminaPrimera discussió d'enamorats... sobre art!! Aquesta parella té molt de futur :-))
El fet és que si tots nosaltres ens trobéssim davant del quadre i ens poséssim a comentar-lo, segur que sortirien interpretacions de tots colors.
Au, parella, no us oblideu de tornar per comprar la litografia!! :-)
Mai saps què és el que pot portar una discussió com aquesta. De vegades, la tonteria més tonta. Amb sort, però, si en el fons hi ha estima, tot es soluciona.
ResponEliminaAviam si aconseguim els 100. Va jo també hi participaré. Sols necessito uns dies .... i, inspiració!!
després d'una bona discussió....amb el quadre sota el braç, cap a casa a fer les paus....
ResponEliminaSí, mentre la discussió només siga cultural no passa res, he,he.
ResponEliminaNo ha estat malament per ser la primera discussió, segur que amb el temps s'especialitzaran molt més. Ocurrent i entretingut el teu relat
ResponEliminaDivertit aquest "diàleg" entre enamorats.
ResponEliminaBon relat, nina.
gràcies a tots vosaltres pels vostres amables comentaris !!!
ResponEliminaAquesta parella té molt futur. Ben trobat!
ResponEliminaÉs que si tothom pensés sempre igual, seria molt avorrit! :)
ResponEliminaUna batalla cultural que promet nous episodis.
ResponElimina