Paisos Catalans

diumenge, 8 d’abril del 2018

Iolanda ....

Divendres estava la meva altre ego en carn i ossos, la real, esmorzant a una terrassa( un petit pler que es regala la meva alter ego per anar relaxada cap a la feina) se'm va acostar una dona coneguda de vista , que moltes vegades, moltíssimes, va ajudar a la Iolanda , i m'ho va dir , que l'havien trobat morta al llit ....el diumenge anterior , que dissabte ella l'havia vist i estava molt desmillorada ....que se n'havia anat del pis on tenia la habitació a casa d'una amiga ....la Iolanda tenia una vida complicada , ara feia uns tres o quatre anys anava saltant d'una habitació a una altra sempre en pisos que tenien uns habitants ben peculiars, entremig havia hagut de dormir al carrer, com abans, em va saber molt de greu ...ella havia atemptat contra ella mateixa varies vegades, tenia un trastorn limit de la personalitat ...era una persona culta .....havia tornat a tenir contacte amb la seva mare ......jo havia escrit un post sobre ella https://sidubtosoc.blogspot.com/2013/03/per-iolanda-sense-llar.html

Fins i tot va aparèixer en un article que el bo del Matthiew  Tree li va dedicar http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/778105-carrer-lepant-sn.html

ja està la Iolanda s'ha mort , descansi en pau ...

19 comentaris:

  1. Ostres! Quina tristesa, quin drama, pobra Iolanda. Descansi en pau, ja que ha hagut de viure en el patiment.

    No puc evitar de pensar, que al menys, és el que ella volia, morir-se, ja que havia atemptat contra ella mateixa. Però està clar que no és cap consol que una persona vulgui morir-se. És injustícia pura, en aquest cas.

    A vegades les reglamentacions que haurien de servir per donar més qualitat de vida a la gent, gestionades segons com, fan més mal que bé. Tanta normativa rígifda i estricta, ens acabarà matant a tots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ara deu estar ja en calma suposo, la veritat és que la recordo cada dia ....si les normatives són rígides i el capitalisme salvatge ens deshumanitza

      Elimina
  2. Segurament si dels que passaven pel seu costat l'hagué ajudat, no hauria tingut ganes de morir-se...i és que som tan hipòcrites, ho lamentem quan ja no hi ha solució...
    Descansi en pau, com a mínim ja no passarà fred ni gana!
    Bon vespre, Elfre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. el cas de la Iolanda era molt complexe, ella tenia conversa i era intel·ligent per tenir una xarxa relativament ampla d'ajuda allà on anava, les veïnes , la gent del metro ....
      gràcies M Roser

      Elimina
  3. Que trist i quanta humanitat el teu post, Elfree. Lamentablement hi ha morts molt difícils d'evitar, principalment en persones amb algun tipus de malaltia mental. No serveixen de gran cosa ni els apropaments ni les converses ni l'ajuda desinteressada, tot i que ens sembli que sí... I moltes vegades quan millor semblen estar és quan ens donen sorpreses tan tristes com aquesta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. feia uns cinc anys que la coneixia, de vegades li perdia la pista setmanes, o mesos, de vegades m'esperava ella molts cops per simplement conversar, altes directament per demanar-me diners ( en ocasions puntuals ) altres me'ls demanava de manera indirecta explicant-me tota mena de dissorts ....la darerra vegada que la vaig veure , duia la cara mab blaus i dus costelles trencades, em va dir que s'havia caigut del llit, jo me la vaig creure ..potser li van pegar....no ho sabré mai

      Elimina
  4. Ja no deurien de passar aquestes coses. Polítiques socials, ONG's, etc... No, ja no deurien de passar.

    ResponElimina
  5. Quina història me´s trista. Descansi en pau.

    ResponElimina
  6. Aquest final tan trist i inhumà ens podria haver passat a qualsevol de nosaltres.
    De fet, tots encara hi som a temps a acabar els nostres dies així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si xavier per això hem de trencar tabús i ens podem acostar quan veiem algú al carrer són persones i agraeixen també una conversa

      Elimina
  7. I els serveis socials no van poder fer res per ella? Una història certament trista i corprenedora...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ella ja anava a la treballadora social de la creu roja, el tema era complexe, no estava empadronada enlloc, sense domicili fix ...complicat

      Elimina
  8. que en ple segle 21 haguem de viure coses així és ben greu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. una història més dins la ciutat cada vegada més dura, més insolidària

      Elimina
  9. I el que ens deu quedar per veure! I tal com anem, amb la restricció de les polítiques socials, en podem trobar de tots colors d'aquí en endavant. Quina pena!

    ResponElimina
  10. si una pena el pitjor és que hi ha milers de Iolandes

    ResponElimina
  11. Em sembla increïble que no sapiguem com a societat resoldre aquestes situacions quan tenen solucions que sembla que són senzilles...

    ResponElimina

benvinguts comentaris