La Carme ens proposa que fem un relat o el que bonament ens suggereixi aquesta magnifica foto del gran Barbollaire , no endebades el nom de carme ens remet al llatí cançó, càntic, poema....i un barbollaire és un que xerra....encara que ell no és un barbollaire sinó un poeta i un excel·lent fotògraf
Relat no em surt , en faré una mena de descripció...
Un esclat de colors i geometria , coixins acollidors damunt bales de palla , tres copes per emplenar o potser ja tres copes buides ,de buidades ,de ja begudes , dues són més properes , talment una parella de copes i l'altra, tercera desaparellada o potser només observadora o només convidada per les altres dues, resten dempeus victorioses, ufanes, cristal·lines, transparents, netes, bufones....còmodament damunt la palla vestida de ratlles ....després d'un brindis , retudes i òrfenes dels llavis que les han tastades. Potser , les copes somien .

