Els blocaires també fem vaga

Els diu-menges a la tarda

Diumenge tarda, o vespre ja, amb aquelles pessigolles a la boca de l'estómac que diuen els entesos que els actors i actrius de teatre senten sempre, malgrat els anys, l'ofici i l'experiència, abans de sortir a escena....a mi fa un munt de temps que em passa si fa o no fa quelcom de semblant....diumenges en que menges més que la resta de setmana perquè és dia d'àpat familiar, el dinar te'l porten a la taula i menges més que un dia de cada dia....i això augmenta i confonc el sentiment o sensació de pesantor a l'estómac ....no és que cada dilluns estreni una obra, no sóc actriu , faig de profe, encara que ,a mesura que passa el temps, sóc més histriònica, dic més ximpleries i faig coses més extravagants a classe...no no faig d'actriu però comença la setmana i em sento com un salmó nedant contra corrent riu amunt fins que arriba dissabte....potser és que sóc massa responsable, o irresponsable ( els extrems sempre acaben per tocar-se), és aquest abocar-se a la vora del precipici de la setmana i sentir una mica com un vertigen ....cada dia és un repte i cada setmana el cansament mental s'acumula...envejo i enyoro els dies ja del passat quan treballava en una escola on almenys també em cansava físicament perquè hi havia molta feina de cavar, regar, tallar, transportar etc...la fatiga era menys dura si també era del cos...pot semblar una ximpleria però dormia tota la nit d'una tirada...Actualment l'esforç és mental, psíquic només...i m'estressa....Ja sé que començaré dilluns i dimarts i dimecres i que  quan s'engega la roda aquesta ja no s'atura fins dissabte ( bé menteixo de fet no s'aturarà fins l'estiu vinent) i de vegades , sobretot els diumenges a la tarda, em pregunto si seré capaç, si me'n sortiré , si faré un bon curs, si els meus alumnes aprendran, si seré capaç de mantenir-me estable davant de trenta persones joves que ja són adultes i que de manera involuntària o voluntària m'estan avaluant a mi, també, cada hora, cada dia ....si sabré organitzar-me, si ho resistiré sense decaure ni defallir....Sé que després cap a final de curs ho miraré tot diferent i potser em sentiré satisfeta ....però avui és diumenge i demà comença la setmana. Em sento talment com un salmó nedant contra corrent , perdut en un riu que no és el seu.

Deixo que ens parli Espriu

[XXXVIII](La pell de brau)

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

La tardor. Vivaldi

Primavera d'hivern....
fem tard i és or
el temps que vivim

Reflexions intempestives

Doncs si,  tinc un forat espai-temps de mitja hora i aprofito per descarregar-me de dèries, cabòries i neures  , tal com deia l' Assumpta l'altre dia.....no és que vulgui fer d'Albert ( que per cert ens ofereix un logo per la vaga blocaire del dia 29) però llegint avui el diari, m' he assabentat  que FFCC desconvoquen la vaga que tenien plantejada de nou perquè han aconseguit, segons sembla, la promesa d'un augment de l'u coma no sé què més, en el seu salari.....i jo em pregunto a nosaltres els docents públics, concertats i altres que portem cobrant un 5% menys des de juliol d'enguany....què? No ho entenc uns fan una vaga i aconsegueixen un augment...altres ens rebaixen el sou i no diem ni mu.....què no veiem que si no protestem i ens manifestem no obtindrem res de res?.....vaja que ja us avanço que el 29 faré vaga i fins i tot també faré vaga blocaire......no em reca  dir-ho i anunciar-ho... Estem perdent drets socials, laborals i de tota mena amb una rapidesa inusitada.....i va costar molt i molt esforç aconseguir-los.....Potser m'equivoco però crec que almenys tenim dret a expressar el nostre desacord pel com i la manera de gestionar la crisi ( i del cent o dos-cents euros que em treguin del sou que facin caixa per pagar el que vulguin)

Algú ho havia de dir !!!( personatge del Polònia, dixit entranyable recreació del polític Joan Tardà)

Escola dels somiatruites 173è joc literari

En Jesús M Tibau ens torna a proposar un joc literari creatiu ....a partir del que ens suggereixi la cançó d'en Pla.

Escola dels somiatruites

És una escola especial, diferent ,on tothom és lliure de somiar truites a la francesa i truites de botifarra, truites de riu i truites d'espinacs....no hi ha horaris inflexibles ni s'aprèn res a la força, s'aprèn pel gust d'aprendre ....els nenes i les nenes aprenen a fer realitat els desitjos, a expressar les emocions, a comprendre el dolor dels altres, a llegir i a escriure petits relats, moments d'il·lusió, a pintar núvols i desfer encanteris , a viure lliures i a ser solidaris.. a pensar i a dibuixar els pensaments amb la memòria  i amb les mans, aprenen a respectar-se i a respectar, fan rotllana amb mestres i familiars i dansen sota la pluja i sota el sol; no aprenen en llibres de text però es llegeixen tot el text dels llibres, aprenen que estimar mai no ha de ser patir ni posseir , aprenen el gust de l'amistat, de la companyia i de la solitud quan cal....somien i pensen, estudien el vol dels ocells, l'escorça dels arbres ,oloren l'herba mullada després de les tempestes d'estiu, és una escola diferent on l'autoritat s'atorga i el poder ve d'aquesta autoritat reconeguda.....aprenent a parlar i a escoltar, a parlar-se i escoltar-se ....somien truites sí, truites possibles perquè saben que el món ha de canviar per a millorar-se, que un món nou encara és possible i que per fer una truita cal saber primer trencar.ne els ous i batre'ls.

Xopa, xops,

De cap a peus xopa
amarada de pluja
els peus amb mitjons
i sabates de plom d'aigua...

Sopar càlid de paraules
amb els peus descalços
estesa de roba a les cadires....

Araye, swarma, te amb menta
increïbles coincidències
en el mocador del món
polèmiques menors absurdes

sincronies i blogs, literatura
esquenes molles i mullades
moleskine, quadres i aires àrabs....

Hem deixat esteles d'aigua
amb el vaixell de les sabates
un toll sota la taula
i vuit mans , setze dits , quatre cares...