No vull pensar que fem tard, Elvira, vull sentir que seguir i que res no és mesquí en aquesta primavera d'hivern...
Res no és mesquí, ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'estiu. I tot és Primavera: i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clo perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa. -Avui, demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
feliç entrada a la tardor, elvira! és el que toca ara, però si la pluja parés i sortís el sol a mi ja m'estaria bé! i jo sí que crec com tu que és or el temps...
la primavera d'hivern, l'hivern d'estiu, la tardor de la primavera, tot allò que escapa del moment que li pertoca és encara viu... i la resta ... també, però més adormit..
Gràcies fanal blau pel poema...res és mesquí...s'haurien de fer realitat les paraules del poeta!abraçada! Gràcies XeXu...de moment molta fresca no fa... Això kika que faci fred però sol! Salut Montse! Carpe diem Carme! i una abraçada de tardor també! Lolita que vingui l'estació ja ....i diguem adéu a l'estiu! Gràcies macondo projectem el futur un futur millor i sí vivim! Gràcies rits! gràcies stripper! gràcies a tu Pilar! Isabel esperem que la bellesa s'escampi!
No vull pensar que fem tard, Elvira, vull sentir que seguir i que res no és mesquí en aquesta primavera d'hivern...
ResponEliminaRes no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clo
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Una abraçada amb música de tardor.
que seguim...volia escriure. :)
ResponEliminaPer fi! Ara només esperem que arribi de veritat.
ResponEliminafeliç entrada a la tardor, elvira! és el que toca ara, però si la pluja parés i sortís el sol a mi ja m'estaria bé!
ResponEliminai jo sí que crec com tu que és or el temps...
Un bona melodia per començar la tardor.
ResponEliminaSalut!!!
Sempre és or el temps que vivim, i potser no és mai tard del tot. Continuem gaudint del temps que vivim, ara a la tardor, i després a l'hivern.
ResponEliminaUna abraçada tardorenca, Elvira!
la primavera d'hivern, l'hivern d'estiu, la tardor de la primavera, tot allò que escapa del moment que li pertoca és encara viu... i la resta ... també, però més adormit..
ResponEliminala tardor és l'estació més tendra.., m'agrada.
...i el vivim pensat
ResponEliminael temps passat.
Projectem el futur
amb colors de música i poesia,
vivim, i tant, que vivim.
benvinguda!!!
ResponEliminacom m'agrada la tardor i la fresqueta d'aquests dies!
Un bon argument musical per començar la tardor.
ResponEliminaPer les imatges, per la música per le paraules...Gràcies, Elvira!
ResponEliminauna bona entrada a aquesta estació que ens fa arraulir la veu davant tanta bellesa...
ResponEliminaGràcies fanal blau pel poema...res és mesquí...s'haurien de fer realitat les paraules del poeta!abraçada!
ResponEliminaGràcies XeXu...de moment molta fresca no fa...
Això kika que faci fred però sol!
Salut Montse!
Carpe diem Carme! i una abraçada de tardor també!
Lolita que vingui l'estació ja ....i diguem adéu a l'estiu!
Gràcies macondo projectem el futur un futur millor i sí vivim!
Gràcies rits!
gràcies stripper!
gràcies a tu Pilar!
Isabel esperem que la bellesa s'escampi!
un clàssic que no cansa
ResponEliminaCert no ens en cansem mai Jesús M. gràcies!
ResponEliminaquan era petit no parava amb les 4 estacions. El fet va arribar a ser tan molest pels meus pares que em van amagar el vinil...
ResponEliminaAra, ells s'hovan buscar, que després em vaig aficionar a Sacred Spirit!
*Sànset*
gràcies Sànset ....veig que et vas recuperant!
ResponElimina