Si pogués acordar raó i follia

 No sé perquè ara em venen al cap aquests versos de J.V Foix potser em sento de manera semblant....si pogués acordar raó i follia, seny i rauxa, treball i bogeria...
 Pujar a un vaixell que volés , navegar per damunt dels núvols i fondre'm en el blau del cel, convertir-me en estel, res d'això....demà toca llevar-se d'hora ....no puc acordar raó i follia...

Si pogués acordar Raó i Follia,
I en clar matí, no lluny de la mar clara,
La meva ment, que de goig és avara,
Em fes present l'Etern. I amb fantasia

-Que el cor encén i el meu neguit desvia-
De mots, de sons i tons, adesiara
Fes permanent l'avui, i l'ombra rara
Que m'estrafà pels murs, fos seny i guia

Del meu errar per tamarius i lloses;
-Oh dolços pensaments!, dolçors en boca!-
Tornessin ver l'Abscon, i en cales closes,

Les imatges del son que l'ull evoca,
Vivents; i el Temps no fos; i l'esperança
En Immortals Absents, fos llum i dansa!
  J.V Foix