Paisos Catalans

dissabte, 11 de setembre de 2010

Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor. Serafí Pitarra



Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.
Així mestre Jordi, un dia
cavant, deia en lo fossar,
quan Barcelona sentia
que l'anaven a esfondrar.
La batien bronze i ferro
dels canons de Felip Quint.
Ell los mata i jo els enterro -
lo fosser deia, enfondint.


Quin vellet lo fosser Jordi!
Jo l'havia conegut;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el plori condolgut.
Havia passat la vida
mirant la mort fit a fit,
i era una ànima entendrida;
no l'havia això endurit.


Era vell: mes ningú ho veia
veient-lo al fossar, cavant;
aquell pit que tot és teia
quan és sec no aguanta tant.
Son dol no el feia commoure,
i, l'aliè, el veia patint;
era un cor dur com un roure
que sentia com un nin.


Sempre al fossar anava
a cavar amb un nét seu;
si ell lo seu magall portava,
- Jo - el nin deia - porto el meu! -
I cavant ambdós alhora,
i fent fosses al fossar,
sempre dels morts a la vora
se'ls sentia mormolar:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Molts jorns feia que, sitiada
la ciutat pels de Verwick,
amb l'ànima trasbalsada
lo vell cavava amb fatic.
Los fossars de Barcelona
s'omplien de gom a gom.
Pel tros d'or d'una corona
si se'n gastava de plom!


Mestre Jordi, que això veia,
cavant deia en al seu nét:
- Felip Quint que tan se'n reia
vet aquí què n'haurà tret:
rius de sang i un munt de ruïnes
per pujar al trono reial.
Ni essent d'or i pedres fines,
val res un ceptre que tant val?


I així dient, lo vell plorava,
i ofegava amb lo seu plor
una pena que el matava
i li trossejava el cor.
Tenia un fill, que era pare
d'aquell nin que li era nét,
i li enrogia la cara
la vergonya d'un secret.


Que aquell fill... taca afrentosa!
no tenint la pàtria en res,
va abandonar fill i esposa
i va vendre's al francès.
Compteu, doncs, si del vell Jordi
no fóra amargant lo plor;
no hi ha pas qui se'n recordi
que no el planyi amb tot lo cor.


Ell tan lleial a Catalunya,
i el seu fill tan criminal...!
Qui, si té bon cor allunya
aquest pensament mortal?
Per ço el pobre vell plorava
com si cavés lo clot seu,
i tot cavant, mormolava:
- Si sigués... no ho voldrà Déu!
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Cava el pobre vell la terra
amb l'ajuda del seu nét.
Fa ja avui tres jorns que enterra;
tants de morts li duu la guerra
que són pocs los clots que ha fet.
De trenc d'alba a la vesprada,
de la nit al dematí,
los morts li van com riuada
i ell obre pas amb l'aixada
a aquell riu que no té fi.


- Bé en tenim, fill meu, de feina!
- Oh, mon avi, aqueixa rai!
Mentre no torni a la beina
l'arma del soldat, nostra eina
no espereu que pari mai.
- Mes, al fossar - respon l'avi -
no hi hem d'enterrar ningú
que a la pàtria faci agravi.
Que cap traïdor se n'abali!
Si jo em moro, pensa-hi tu.


Conec bé de quina banda
són los morts que van venint
al fossar a esperar tanda.
No en vull cap dels que comanda
lo botxí de Felip Quint,
Ja hi ha un clot fet per aqueixos
fora el marge del fossar;
traïdors amb traïdors mateixos.
Així els vils tindran esqueixos
per plantar i replantar.


I, així dient, lo nét i l'avi
anaven clots enfondint,
mentre obrint tot just lo llavi,
com si dir-ho fos agravi,
seguien, baix, repetint:
- Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.


Ai, pobreta Barcelona,
Felip Quint l'assalt et dóna
i t'ofega amb sa corona
apressant ton fi mortal.
Mes tots fills per ço no afluixen
i combaten sempre forts,
i en los murs que, caient cruixen,
entre rius de sang que els ruixen
s'alcen altres murs de morts.


I a rengleres, a rengleres
los van portant a enterrar
al fossar de les moreres
entre fum i polsegueres
i un retrò que fa esglaiar.
Barrejats en un munt cauen
los d'un i d'altre cantó,
i encara quan morts ja jauen
sembla que en combatre es plauen
lo lleial amb lo traïdor!


De sobte, l'avi es fa enrera
en mirar un mort que han dut,
i el nin, en veure qui era,
tant és el que s'esparvera,
que, de l'esglai, resta mut;
contemplant-se'l, nét i avi
s'estan al mig del fossar
sens obrir per res lo llavi;
a tots dos los sembla agravi
lo mot que han de pronunciar.
I mentrestant, allà, al lluny,
encara la canonada,
fent núvols de fum, retruny
i el vell veu l'eina mullada
de sang de son fill, al puny.
- Oh - al fi esclata, amb foc que llança
pels ulls la ira del cor seu -
Mira'l, Déu n'ha pres venjança
Duu el vestit de l'host de França...
i és lo teu pare, fill meu!

I el vell, que el magall empunya,
diu tot d'una al nin que plora:
- Lo seu crim dels bons l'allunya,
fou traïdor a Catalunya.
- A on l'enterrem? - A fora.
Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor.

( Aquest poema me'l explicà sencer com si fos un conte  , el meu avi , )


































BONA DIADA i que en un futur la puguem celebrar sense cap ut i sent Estat







això mateix sense UT







Bona diada a tothom

























12 comentaris:

  1. M'ha encantat el conte del teu avi...I el teu post, tan el-laborat, em deixa muda.
    BONA DIADA, Elvira!

    ResponElimina
  2. Elvira FR una abraçada.
    Bona Diada. Visca Catalunya Lliure de mediocres incults i amb una durícia al cor...

    Una encaixada amb la lluita a les mans.
    onatge

    ResponElimina
  3. Doncs jo me l'he llegit a poc a poc, que potser ben sencer no l'havia llegit mai, els meus pares, a vegades me n'havien dit algun tros i l'avi que me l'hagués hagut d'explicar, malauradament no el vaig conèixer.

    Bona diada, Elvira, i una abraçada.

    ResponElimina
  4. bona diada, elvira!
    i un post molt complert! :-)

    ResponElimina
  5. Benvolguda Elvira FR! No sabia d'aquest poema...M'ha agradat molt. Disfruteu de la diada. S'ho mereixeu!

    ResponElimina
  6. Molt bona Diada!
    Coneixia fragments d'aquest poema, m'ha agradat molt poder llegir-lo complet.

    ResponElimina
  7. No sé si el tenies escrit, Elvira. Però si no, deus tenir una memòria com la del teu avi, i està bé tenir memòria.
    No el coneixia. Gràcies...i bona diada al vespre de la jornada.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. MOLT BONA DIADA, ELVIRA!!

    Jo només en coneixia els dos primers versos!! :-)

    ResponElimina
  9. MOLT BONA DIADA, ELVIRA!! :-))

    Quina memòria el teu avi!! Jo només en coneixia els dos primers versos... ja veus!! ;-)

    ResponElimina
  10. Ostres! Ara han sortit tots dos... hehe... si el primer m'havia donat error!... Bah! Blogger va fatal, fatal...

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies pels vostres comentaris....Pilar, Onatge, Montse, Carme,kika, Olguen,McAbeu,fanal blau, Assumpta ( gràcies x3) ei que tinc bona memòria però no tanta....l'he buscat el poema sencer a la xarxa...espero que haguem tingut tots i totes una bona diada!

    ResponElimina

benvinguts comentaris