En Jesús M Tibau ens torna a proposar un joc literari creatiu ....a partir del que ens suggereixi la cançó d'en Pla.
Escola dels somiatruites
És una escola especial, diferent ,on tothom és lliure de somiar truites a la francesa i truites de botifarra, truites de riu i truites d'espinacs....no hi ha horaris inflexibles ni s'aprèn res a la força, s'aprèn pel gust d'aprendre ....els nenes i les nenes aprenen a fer realitat els desitjos, a expressar les emocions, a comprendre el dolor dels altres, a llegir i a escriure petits relats, moments d'il·lusió, a pintar núvols i desfer encanteris , a viure lliures i a ser solidaris.. a pensar i a dibuixar els pensaments amb la memòria i amb les mans, aprenen a respectar-se i a respectar, fan rotllana amb mestres i familiars i dansen sota la pluja i sota el sol; no aprenen en llibres de text però es llegeixen tot el text dels llibres, aprenen que estimar mai no ha de ser patir ni posseir , aprenen el gust de l'amistat, de la companyia i de la solitud quan cal....somien i pensen, estudien el vol dels ocells, l'escorça dels arbres ,oloren l'herba mullada després de les tempestes d'estiu, és una escola diferent on l'autoritat s'atorga i el poder ve d'aquesta autoritat reconeguda.....aprenent a parlar i a escoltar, a parlar-se i escoltar-se ....somien truites sí, truites possibles perquè saben que el món ha de canviar per a millorar-se, que un món nou encara és possible i que per fer una truita cal saber primer trencar.ne els ous i batre'ls.
i la matrícul·la és gratuïta. Sols val l'amor dels que hi van.
ResponEliminam'agrada aquesta escola, encara que per alguns (forces) no estigui ben vista.
Molt bona participació!
Desitjo que en aquesta escola hi hagi un lloc públic per a tothom.
ResponEliminaBon relat.
Em fas un lloc en aquest a escola?
ResponEliminaFantàstic!
Vinc a compartir-la i a aprendre amb vosaltres!
ResponEliminaBon relat, elvira! i bon migdia de diumenge!
en som uns quants que somiem fer les truites d'aquesta manera, i sabem que fer truita no es tan dificil... nomes cal tenir ous.. i amb tanta gallina solta, segur que d'ous no en falten..
ResponEliminajo tambe vull un lloc en aquesta escola!
Estic segura que si a un nen se li preguntès com li agradaria que fos l'escola, la seva resposta seria molt semblant a la que descrius en el teu text.
ResponEliminaTant de bo que algun dia existís. No em faria res matricular-me i aprendre el que no he pogut fins ara.
A mi tb m'agradaria apuntar-me. Bona participació!
ResponEliminaCaram quina enveja d'escola. El meu primer dia d'escola em va quedar gravat a foc. El primer que va fer la mestra fou llevar-me el meu plumier de dos pisos, que em tenia encisat, per què callés. Jo tenia 4 anys. I ella va seguir així de perduda tota una vida. Bell relat ple d'esperança.
ResponEliminaJo espero que a la meva, d'escola, s'hi somii força! és el futur!
ResponEliminamoltes gràcies per participar de nou
ResponEliminaA mi m'agrada somiar truites en tots els sentits de la paraula (heu provat la de formatge? i la de sobrassada?) i també en el sentit d'ideals, de coses boniques... ;-))
ResponEliminaAquesta escola hauria de tenir sucursals repartides per tot el món. :-)
ResponEliminagràcies pels vostres amables comentaris!
ResponEliminaElvira, m'embadaleix aquest text, no té pèrdua.
ResponEliminaVa destinat a aquells que els agrada que passin llista a classe. Sort que no se'ls pot ocórrer el mateix amb els blocs.
Gràcies Helena!
ResponEliminaUn bon decàleg del que tindria que ser l'escola perfecta. Es tindria que prendre molt seriosament el teu relat. Felicitats.
ResponElimina