De cap a peus xopa
amarada de pluja
els peus amb mitjons
i sabates de plom d'aigua...
Sopar càlid de paraules
amb els peus descalços
estesa de roba a les cadires....
Araye, swarma, te amb menta
increïbles coincidències
en el mocador del món
polèmiques menors absurdes
sincronies i blogs, literatura
esquenes molles i mullades
moleskine, quadres i aires àrabs....
Hem deixat esteles d'aigua
amb el vaixell de les sabates
un toll sota la taula
i vuit mans , setze dits , quatre cares...
Sembla haver estat fantàstic! :)
ResponEliminaBon cap de setmana, Elvira!
mm... tot i la pluja (i també per la pluja...) sembla haver sigut una trobada molt agradable... de les que fan caliu... m'agrada el poema ;-)
ResponEliminaun bon vespre sembla que heu tingut!
ResponEliminaSembla que la pluja no ha filtrat i el caliu s'ha mantingut... :-)
ResponEliminaUna descripció bonica d'un moment agradable.
ResponEliminaJa sé que no t'agrada molt la pluja, però sense pluja hagués estat millor, aquest moment? O la pluja va afegir-hi alguna cosa d'important? M'ho fas rumiar, tal com ho expliques...
Bon dia, Elvira, i bon cap de setmana!
Ja va bé que plogui una mica! Feia falta, després de tant de temps de tanta calor!
ResponEliminaMalgrat la pluja sembla una trobada càlida, la que descrius.
ResponEliminahem deixat esteles d'aigua i un munt de paraules nues..
ResponEliminaun escrit tan bonic com la trobada!
Penso que és un poema molt rítmic i que flueix de forma molt clara, com un raig d'aigua d'una font, en un dia de calor i set.
ResponEliminaMolt maco!!
Què bonic! Transmets moltes coses amb aquest poema.
ResponEliminaOstres, jo pensava que no t'agradava gens mullar-te quan plou, però el que descrius a mi em sembla que va estar molt bé :-))
ResponEliminaTransmets sensacions positives, és el que té aquesta unió tan particular ésser humà-temps!!
ResponEliminagràcies calaix, fanal blau,kika, Rita, Carme,Albert, lolita la propera sense pluja! novesflors,Natàlia, kweilan, Assumpta , Mireia....no no la pluja no m'agrada però què havia de fer? no podia faltar a una cita...va ser divertit estar xops!
ResponEliminaArribo tard a aquest moment de pluja tan particular i que, sembla ser, no et va fer neguitejar. Somric.
ResponEliminaGràcies Pilar!
ResponEliminaMira que arribava a pintar malament, però ha estat un sopar ple d'aromes orientals i el suau bressol de les barques a recer del port.
ResponEliminatransmets uns instants aventurers, precedits per una remullada de les bones...
ResponEliminamolt bo!
salut!
Rafel, ricderiure gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina