Paisos Catalans

dimarts, 7 de setembre del 2010

Vespre de dilluns

Camino depresa amb pas mitjà  pel Passeig Marítim , sense aturar-me, durant una hora, més concretament cinquanta-cinc minuts .....fer exercici....mirar la mar que s'adorm mentre el cel baixa el teló i la nit va venint a poc a poc.....desenes de persones caminant, molts corrent , amunt i avall com jo, també sense aturar-se......he vist grups de iaies rient i xerrant.....nois jugant a pilota damunt la sorra....mares joves alletant els seus fills...dones que anaven amb pas ferm amb l'ajuda d'un bastó o una crossa...un noi que corria amb el seu gos, que pobret, treia una llengua de pam....
I feia vent, un vent que s'emportava els mals averanys, les tristors i les asprós, la memòria del fets, els fets de memòria , els  desmemoriats i els despistats....un vent que bufava , inconscient, perquè no llegeix mai els diaris i està massa enfeinat amb la boca plena d'aire .....

                                                  L'estel ferit. Rebeca Horn

Demà torno a llevar-me més tard...avui puc dormir vuit hores ....això si sortiré de l'insti quan la nit estengui la seva capa gris damunt la ciutat i potser la pluja caigui damunt els carrers....o algun estel ferit deixi anar un polsim sideral damunt l'arena....

15 comentaris:

  1. M'agrada molt quan fas escrits d'aquest tipus en que, d'una forma quasi poètica però senzilla, com si deixessis anar les idees "al seu aire", vas explicant el que t'ha passat, el què has vist, el què has pensat...

    Tant en aquest post com en l'anterior has triat unes imatges que m'agraden moltíssim. En el d'abans m'havia oblidat de senyalar-ho (mentre mirava d'entendre el poema hehe) però s'ha de fer justícia... :-))

    A dormiiiiiiir!! :-))

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Assumpta sí ara a dormir....és una escultura que hi ha a la platja de la Barceloneta...la d'abans és d'un pintor surrealista....et faig cas Bona NIT!

    ResponElimina
  3. Preciós Elvira. M'encanta! Aquests passejos vora mar són autènticament especials...
    Petons! ;)

    ResponElimina
  4. aquest vent, amb la boca plena d'aire, ja han fet arribar la pluja aquí; les teves paraules de vent, també han arribat.
    Per demà,un bon vespre de dimarts, Elvira!

    ResponElimina
  5. Avui nomes passo a saludar-te estic molt enfeinat.
    Salutacions, Striper.

    ResponElimina
  6. Les paraules al vent acaricien els sentits. He quedat atrapada al mig de l'arena, esperant veure el polsim de l'estel ferit.
    Preciós!

    ResponElimina
  7. Un escrit que aconsegueix que t'acompanyem a caminar. I tant o més que a caminar a contemplar... amb l'esperit que es va calmant i trobant la pau, poc a poc, al final del dia.

    ResponElimina
  8. senzillament preciós!
    un vent que bufa inconscient amb la boca plena d'aire... qui fos avui vent i demà pluja!

    ResponElimina
  9. senzillament preciós!
    un vent que bufa inconscient amb la boca plena d'aire... qui fos avui vent i demà pluja!

    ResponElimina
  10. És un retrat magnífic, et felicito! desprén una sensibilitat i un gust per les paraules magnífic!
    :)

    ResponElimina
  11. Quina meravella, m'ha arribat la marinada i tot!

    ResponElimina
  12. Una imatge molt bonica, metafòrica i tendra. M´ha agradat molt.

    ResponElimina
  13. Aix quina enveja! Jo m'he de llevar molt d'hora!!!
    Em venen ganes d'anar a veure el mar... (però avui estic tan cansada que potser hauria de ser jo d'aquests que van en bastó!)

    ResponElimina
  14. Mentre puguis fer veure i sentir tot el que expliques, és que estàs amarada de vida..., gaudeixes de l'aire que et besa la cara, del mar que et parla, i de tot el que les teves ninetes acaricien...

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  15. No tinc gaire temps avui i us responc a tots i totes amb un somriure i moltes gràcies pels comentaris!!!!

    ResponElimina

benvinguts comentaris