Havia investigat per la xarxa, i a la Viquipèdia , of course, L'illa de Pasqua o Rapa Nui i les diverses teories sobre l'origen, el significat i la construcció misteriosa dels moais....
Lliure d'influències cinematogràfiques ja que no havia vist la pel·licula Rapa Nui, va seguir indagant sobre el tema, fin i tot es va topar amb un curs on line d'iniciació a la llengua rapanui .....S'hi va anar dedicant i practicant la llengua amb la seva imatge davant el mirall fins que va tenir un bon grapat de frases corrents i les quatre cosetes bàsiques per mantenir una conversa senzilla...
Anaven passant els dies i les nits i no gosava encara escriure cap relat sobre els moais ...no en sabia prou es deia...Ahir, fatalment va caure pel carrer, quan distreta i entotsolada hi pensava..., va anar a parar de cap contra el terra de ciment i llambordes.....Tot va ser foscor i silenci.
Es va despertar molt més tard...el temps no el sabia.. va obrir la boca d'esma i va dir:
O te aha?
Rake-rake ko maui-ui 'ā a au!
Ningú la va entendre.
Nota:traducció aproximada:
per què ?
Em trobo malament, estic malalta
je, je, je... és el segon cop que trobo un punt de contacte en la teva història i la meva, tot i essent molt diferent.
ResponEliminaLa teva està molt bé, la meva és més "anecdòtica" per dir alguna cosa... no sé com definir-la, potser com a "bestiesa". però encara no està penjada, la tinc programada pel cap de setmana, després del pic-nic virtual.
Genial, Elvira! Boníssim!!!!
ResponEliminaM'ha agradat molt!
De vegades obsessionar-se amb certes coses només les fa més complicades. ;-)
ResponEliminaUn relat molt i molt bo!
Potser la caiguda t'ha trastocat i creus que ets una estàtua. La teva cara s'ha convertit en un puzle, on totes les peces han quedat escampades amb mil bocins.
ResponEliminaMolt bon relat! m'ha agradat molt, la veu del relat està molt aconseguida, li dóna caràcter i alhora un punt de sarcasme..
ResponEliminarake-rake maui! (Com pot ser que no ho entenguin?!)
Una mena de meta-relat, o com es digui, el tema des de dins, i amb un final ben original. Molt ben trobat.
ResponEliminaM'ha encantat. I a més, al final m'ha fet riure i tot. Boníssim!
ResponEliminaNoia...d'això se'n diu ser creatiu!
ResponEliminaGenial! Felicitats!
Ostres què bo!!! :-))
ResponEliminaNoia, dels que més m'ha agradat!! ;-)
(Per cert... què vol dir?) :-)
A mi el final m’ha fet molta por!
ResponEliminaPensa que més d’un seria capaç d’intentar practicar-te algun tipus d’exorcisme!
Rercupera't ben ràpid. Bon i bon repòs pel cap de setmana!
*Sànset*
Trobo genial el teu relat, Elvira! M'agrada com nues realitat i fantasia en un estil tan "teu". Felicitats!
ResponEliminaReposa i recupera't aviat.
molt bo Elvira!!!
ResponEliminajo també estic documentant-me sobre Rapa nui aquests dies...
espero no acabar com la teva protagonista...
salut!
Moltes gràcies pels comentaris i avís per a navegants, no no estic malalta és la traducció de les darreres paraules del relat de la llengua rapa nui al català!
ResponElimina:-) molt bonic i original! Quina llengua més bonica aquesta rapa nui, m'encanta! Enhorabona!
ResponEliminaMe n'alegro que estiguis sana i estalvia i espero que no pateixis molt amb les tempestes...:)
ResponEliminabon cap de setmana, elvira!
el que està donant de si aquesta imatge, quedo meravellat de les històries que n'arriben a sortir. Felicitats t'ha quedat rodó
ResponEliminaLa realitat i la ficció lligades i aliant-se per produir un nou relat diferent als altres. La passió per l'escriptura provoca lamentacions i mals de caps, però el cas de la protagonista és extrem.
ResponEliminaEspero que l'ensopegada no sigui tan greu com la del relat.
Una abraçada. ^_^
El making off d'un relat que es converteix en un relat. Molt bé!
ResponEliminaBen trobat!
ResponEliminaGràcies Ada , fanal blau, garbi24, la meva perdició, Pd40, nets de Junh
ResponEliminaUi! això d'obsessionar-se ja se sap
ResponEliminamolt bo i un final graciós!
M'ha agradat molt adonar-me que era al relat quan creia estar encara a una explicació prèvia. Ben trobat. Enhorabona.
ResponElimina