Paisos Catalans

dimecres, 9 de desembre de 2009

Un cop un nen em va fer un test (CONTE monosil-làbic )

Un cop, ja fa molt temps, un nen em va dir un munt de mots a raig com si fos un llarg test:

Per què de nit és fosc? Per què el sol no hi és al cel? És que no som prou bons? Que li hem fet mal? Per què si fuig el sol es fa tot fosc? És la nit qui ve o és el sol que se’n va? Qui té el piu que mou el món? És com un joc de daus que treu un sis? Amb quin dels cinc dits puc fer jo el truc?

Puc fer la nit? Puc fer la llum? Per què el mar és blau? Per què el mar mai no se’n va com el sol? On és el tap del fons del mar? Qui va fer el món? On van els morts? On vaig jo? Qui ets tu? Qui sóc jo? On vas tu?

El test fou molt llarg , un pou sens fons .I jo com un mag , faig un joc de mans amb els “que” i amb els “com”. Li dic veus? Els mots fan tombs. Un llop és un poll. Un llac: un call, un lloc: un coll. El truc es fa curt i la sort un tros. I res és rar i res és cert si treus el cap i clous els ulls .Tot és un joc de mots on tot es torna un mot ple i res es fa buit . I si fas el que et dic, el mag ets tu i els mots són teus i el tap del fons del mar un roc ben dur fet de cor i cos de llums del sol que de nit fuig cap el cau d’un peix que mai surt del fons. El peix és el rei del mar i qui té el tap ben lluny de tots. El sol dorm al seu cau quan és de nit. Surt quan el peix li fa un toc :Au ¡ cap el cel que es fa tard , la llum vol ser a dalt! I és quan la nit fa el seu torn de no fer res. Ja ho saps tot , nen!

12 comentaris:

  1. :) Boníssim!

    Molt bon dia, preciosa! Amb el somriure del teu conte.

    ResponElimina
  2. Fantàstic! Fantàstic!
    Jo també em quedo amb el somriure posat als llavis!
    Bon dia, Elvira!

    ResponElimina
  3. Que bo!

    El nen es deuria quedar ben estorat. Però en vad eure treure conclusions!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Boníssim, Elvira! S'ha de tenir un talent especial per fer un conte així. Felicitats!

    ResponElimina
  5. Boníssim!!! segur que aquest nen ho recordarà sempre amb un somriure d'orella a orella!

    ResponElimina
  6. Molt bo Elvira.M'agrada el teu blog.Aniré passant a visitar-te^-^.

    ResponElimina
  7. Ostres, això té un mèrit molt gran, noia!! :-))
    Et felicito!!! :-))

    ResponElimina
  8. Avui a la feina la jefa esta de molt mal humor hi ho pagem tots, i mira per on el teu contem'ha fet somriure.

    ResponElimina
  9. Ei! que bo, el saps de memòria? ja seria massa...

    Utnoa

    ResponElimina
  10. Un gran poema, dins d'un blog que resumeix, al meu parer, les dues grans actituds honestes de l'Homo sàpiens: dubtar i pensar.
    Felicitats!

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies Carme, Sànset, kweilan, rits, Maria,Assupmta, Striper, utnoa ( no no me'l se de memòria però podria intentar-ho:-), Jeremias Soler gràcies ...

    ResponElimina
  12. HOla! Et deixo aquest missatge perquè dius que estàs estressada... ànims dona, que ara per Nadal venen festes!!! Ara, de vegades el Nadal, amb tanta pau i germanor "sueltes", és quan més pateix la gent. En fi, com diu en Guardiola, "tranquil·litat i bons aliments"...

    ResponElimina