Paisos Catalans

diumenge, 13 de desembre de 2009

Una escultura d'Aristides Maiol i una poesia de Maria Merçè Marçal

Quan, enmig del desglaç,
el riu remunta
cap a la deu,
i el seu curs foraviat es peix
com un mirall
del teu rostre, i me’l torna,
enllà de tu,
convertit en tenebra
i esglai opac...
Que em neixin ulls de cega,
uns ulls vivents
al cap dels dits
per llegir-te i no perdre’m
en el vell simulacre
sense contorns
que com un gorg devora
la meva nit.
Desglaç. Maria Mercè Marçal

8 comentaris:

  1. una convinació molt bona, gràcies Elvira ets un sol!
    una abraçada!

    ResponElimina
  2. Ai, Marçal... que tens que sempre ens provoques i remous les entranyes?

    ResponElimina
  3. M'agrada el poema i l'escultor és un dels meus preferits també. Molt bonic!

    ResponElimina
  4. D'acord amb Baraula!
    I l'escultura de Maiol...per quedar-s'hi al bell davant durant una bona estona!
    Bon vespre!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies per les teves paraules. Un plaer la teva visita.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tothom!el merit no és meu

    ResponElimina