Paisos Catalans

dissabte, 19 de maig de 2012

Gabriel et vas oblidar les ulleres (Forgotten sunglasses) (relats conjunts)

http://vladimirkush.com/forgotten-sunglasses
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/gabriel-ferrater
Dedicat a Gabriel Ferrater que demà 20 de maig hauria fet 90 anys.... 

I reflectits en les ulleres oblidades , dins un paratge ocult d'un tros de cel on serveixen cervesa en gerres i ginebra amb gel en gots prims i llargs, transparents,  dones joveníssimes   que reciten poesia ...uns ulls, una mirada, tres mirades, mil mirades descentrades.....esguardant com de reüll.....captius en el reflex... impregnada de versos, presoneres involuntàries, mots, girs, giravoltes i poesia, vida intensa i tensa, llibres llegits, veus trenades, esperits rebels s'hi han quedat atrapats i atrapades ....sense cos i amb vida....eternament.
Silenci de colors sota la rebequeria d'uns núvols despentinats....esquinçat verticalment pel so d'un metrònom....
Dones i dies, dies i dones, Reus, Sant Cugat,   alfa i omega ....et vas treure les ulleres i allà les vas deixar....amb els ulls que et miraven mentre les miraves...



32 comentaris:

  1. A això n'hi dic jo matar dos ocells d'un tret...! Homenatge i RC, molt bé!

    ResponElimina
  2. No sé qui és aquest home, però m'ha semblat bonic el que has escrit.

    ResponElimina
  3. Un homenatge poètic per un gran poeta.
    Molt i molt ben escrit! Felicitats!

    ResponElimina
  4. Fantàstic! Una pensada boníssima, m'ha semblat. M'ha encantat.

    ResponElimina
  5. Bona tria, homenatge i pensaments que flueixen.

    PD. Quan vaig veure aquestes ulleres, Ferrater va ser el primer que em va venir al cap.

    ResponElimina
  6. Noia!! T'aplaudeixo!!

    Quan et poses amb el teu domini de les paraules... No, no... domini no m'agrada que és paraula lletja... tu el que fas és "jugar" amb les paraules, perquè són amigues teves! :-)
    Doncs això, que quan t'hi poses aconsegueixes uns resultats molt, molt macos!

    (El Reus, Sant Cugat m'ha fet pensar en la CARME i en MI hehehe... mira, m'ha fet gràcia)

    ResponElimina
  7. Quina bona idea pels relats conjunts! Molt bé

    ResponElimina
  8. Aquesta mirada ens recorda un gran home.

    ResponElimina
  9. Potser Gabriel s'oblidés les ulleres, però nosaltres no oblidem els seus versos. Ben trobat Elfree, m'agrada molt. Un petó.

    ResponElimina
  10. Gran final, gran cloenda en el teu text.

    ResponElimina
  11. L'admiració ens fa gestar poesia. M'agrada com l'arrengleres en el decorat d'unes ulleres fosques, dins el millor dels homenatges, convertit en relat.
    Gràcies pel gaudi!

    ResponElimina
  12. Quin domini! Quina meravella poètica has confegit. I tot de sensacions que es desperten i no es poden aturar.

    Quina gran visió del quadre, junt amb l'homenatge a Ferrater!

    ResponElimina
  13. Elfree,
    Passa't pel meu blog.
    Hi surts, però sense ulleres.

    ResponElimina
  14. Una genialitat més amb la marca "elfree" marca de la casa, vaja!

    M'ha encantat aquest dos en un, que t'ha quedat poètic i preciós!

    ResponElimina
  15. has fet un bon homenatge al mateix temps que un bon relat.

    ResponElimina
  16. Fantàstic, Elfree! M'ha encantat.

    ResponElimina
  17. Moltíssimes gràcies!!!!! ( Assumpta el Ferrater va néixer a REUS....la teva segona llar....i a Sant Cugat va morir)

    ResponElimina
  18. Bon record, Elfree, molt oportú i ben trobat!

    ResponElimina
  19. Fantàstic! D'això se 'n diu fer filigranes!

    ResponElimina
  20. Quin gran text, m'agrada molt. Sobretot el final!!!

    ResponElimina
  21. Bon relat, bonic homenatge, i gràcies als comentaris feu més bonica la història!! Un petó Elfree :)

    ResponElimina
  22. M'ha encantat, Elfree, li has fet un molt bon homenatge!

    ResponElimina
  23. M'ha agradat moltíssim el teu personal homenatge. Ara hauria fet 90 anys, però va preferir anar-se'n al tomb dels 50. La lucidesa, de vegades, comporta immenses pèrdues.

    ResponElimina
  24. Potser, i en el fons, aquest és realment un homenatge a Gabriel Ferrater, i tu ho has sabut veure, amb ulleres, o sense. Un escrit molt poètic i molt ben portat.

    ResponElimina
  25. Moltes de gràcies de nou pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  26. Sí, sí, sabia que era de Reus, però veure aquest "Reus, Sant Cugat" posat així... em va fer gràcia :-))

    ResponElimina
  27. També hauria pogut posar d'on viu l'Assumpta i la Carme.... :-))

    ResponElimina
  28. Hahahaha si, clar... però llavors molta gent no ho sabria!! Tu ja ho vas posar bé! però a mi em va fer gràcia veure-ho junt :-DDD

    ResponElimina
  29. Un bon relat, un preciós homenatge.
    Gràcies per compartir-lo!

    ResponElimina
  30. Ooooh, Elfri, és preciós. Què ben lligat, fantàstic! M'ha agradat molt!

    ResponElimina

benvinguts comentaris