 |
| http://vladimirkush.com/forgotten-sunglasses |
 |
| http://lletra.uoc.edu/ca/autor/gabriel-ferrater |
Dedicat a Gabriel Ferrater que demà 20 de maig hauria fet 90 anys....
I reflectits en les ulleres oblidades , dins un paratge ocult d'un tros de cel on serveixen cervesa en gerres i ginebra amb gel en gots prims i llargs, transparents, dones joveníssimes que reciten poesia ...uns ulls, una mirada, tres mirades, mil mirades descentrades.....esguardant com de reüll.....captius en el reflex... impregnada de versos, presoneres involuntàries, mots, girs, giravoltes i poesia, vida intensa i tensa, llibres llegits, veus trenades, esperits rebels s'hi han quedat atrapats i atrapades ....sense cos i amb vida....eternament.
Silenci de colors sota la rebequeria d'uns núvols despentinats....esquinçat verticalment pel so d'un metrònom....
Dones i dies, dies i dones, Reus, Sant Cugat, alfa i omega ....et vas treure les ulleres i allà les vas deixar....amb els ulls que et miraven mentre les miraves...
A això n'hi dic jo matar dos ocells d'un tret...! Homenatge i RC, molt bé!
ResponEliminaNo sé qui és aquest home, però m'ha semblat bonic el que has escrit.
ResponEliminaUn homenatge poètic per un gran poeta.
ResponEliminaMolt i molt ben escrit! Felicitats!
Fantàstic! Una pensada boníssima, m'ha semblat. M'ha encantat.
ResponEliminaBona tria, homenatge i pensaments que flueixen.
ResponEliminaPD. Quan vaig veure aquestes ulleres, Ferrater va ser el primer que em va venir al cap.
Noia!! T'aplaudeixo!!
ResponEliminaQuan et poses amb el teu domini de les paraules... No, no... domini no m'agrada que és paraula lletja... tu el que fas és "jugar" amb les paraules, perquè són amigues teves! :-)
Doncs això, que quan t'hi poses aconsegueixes uns resultats molt, molt macos!
(El Reus, Sant Cugat m'ha fet pensar en la CARME i en MI hehehe... mira, m'ha fet gràcia)
Quina bona idea pels relats conjunts! Molt bé
ResponElimina:-)
ResponEliminat'ha quedat molt ben lligat.
Aquesta mirada ens recorda un gran home.
ResponEliminaPotser Gabriel s'oblidés les ulleres, però nosaltres no oblidem els seus versos. Ben trobat Elfree, m'agrada molt. Un petó.
ResponEliminaGran final, gran cloenda en el teu text.
ResponEliminaL'admiració ens fa gestar poesia. M'agrada com l'arrengleres en el decorat d'unes ulleres fosques, dins el millor dels homenatges, convertit en relat.
ResponEliminaGràcies pel gaudi!
Quin domini! Quina meravella poètica has confegit. I tot de sensacions que es desperten i no es poden aturar.
ResponEliminaQuina gran visió del quadre, junt amb l'homenatge a Ferrater!
Elfree,
ResponEliminaPassa't pel meu blog.
Hi surts, però sense ulleres.
Una genialitat més amb la marca "elfree" marca de la casa, vaja!
ResponEliminaM'ha encantat aquest dos en un, que t'ha quedat poètic i preciós!
has fet un bon homenatge al mateix temps que un bon relat.
ResponEliminaFantàstic, Elfree! M'ha encantat.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!!!!! ( Assumpta el Ferrater va néixer a REUS....la teva segona llar....i a Sant Cugat va morir)
ResponEliminaBon record, Elfree, molt oportú i ben trobat!
ResponEliminaFantàstic! D'això se 'n diu fer filigranes!
ResponEliminaQuin gran text, m'agrada molt. Sobretot el final!!!
ResponEliminaBon relat, bonic homenatge, i gràcies als comentaris feu més bonica la història!! Un petó Elfree :)
ResponEliminaM'ha encantat, Elfree, li has fet un molt bon homenatge!
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim el teu personal homenatge. Ara hauria fet 90 anys, però va preferir anar-se'n al tomb dels 50. La lucidesa, de vegades, comporta immenses pèrdues.
ResponEliminaPotser, i en el fons, aquest és realment un homenatge a Gabriel Ferrater, i tu ho has sabut veure, amb ulleres, o sense. Un escrit molt poètic i molt ben portat.
ResponEliminaMoltes de gràcies de nou pels vostres comentaris!
ResponEliminaSí, sí, sabia que era de Reus, però veure aquest "Reus, Sant Cugat" posat així... em va fer gràcia :-))
ResponEliminaTambé hauria pogut posar d'on viu l'Assumpta i la Carme.... :-))
ResponEliminaHahahaha si, clar... però llavors molta gent no ho sabria!! Tu ja ho vas posar bé! però a mi em va fer gràcia veure-ho junt :-DDD
ResponEliminaUn bon relat, un preciós homenatge.
ResponEliminaGràcies per compartir-lo!
Gràcies sa lluna!
ResponEliminaOoooh, Elfri, és preciós. Què ben lligat, fantàstic! M'ha agradat molt!
ResponElimina