Paisos Catalans

dijous, 31 de maig de 2012

Parla Espriu

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria. 


Doncs això.... ja podem xiular que si l'ase no vol beure....

16 comentaris:

  1. Un bonic poema. Però no aconseguisc enllaçar-lo del tot amb el que dius al final.

    Bon dia Elfre!

    ResponElimina
  2. Ens estimem aquest petit país, xiulem per estem amb desacord amb com els gobernants "gobernen"...és un dir. I sí ens embolicaríem la manta al cap i fugiríem, però Espanya ni cas...van a la seba bola.
    Bon dia Elfre!

    ResponElimina
  3. Ja voldrien ells, els espanyols, vull dir, que fugíssim Nord enllà i quedar-se amb Catalunya i sense catalans...

    ens quedarem ... i no sé si farem gran cosa més... covards en som tots.

    ResponElimina
  4. I n'hi ha molts d'ases! Actual, actual. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Un poema preciosíssim. El recorde recitat per l'Ovidi. I sí, estem cansats però ens quedem.

    ResponElimina
  6. Tan difícil que és estimar-la de vegades i en canvi, com n'és de fàcil tenir-la al cor sempre.

    ResponElimina
  7. avui el meu comentari s'ha quedat mut, mut.. i trist..
    un bonic poema per una realitat que és un poema!

    ResponElimina
  8. El poema és de 1954. No es pot dir que hàgim millorat gaire des de aleshores. Una llàstima!

    ResponElimina
  9. Demanem-ho. Qui és el salvatge. Qui és l'inculte? On?
    Demanem-ho, que hi pot haver sorpreses.

    ResponElimina
  10. Per molt malmesa que estigui, l'estima és massa gran per fugir cap el nord o sud enllà. Però comença a ser hora de posar remei i tancar les ferides d'aquells qui ens han volgut fotre. Però no podran!!!

    ResponElimina
  11. La veritat és que, llegint-ho i veient que té força raó... doncs no sé què pensar... no sé si entristir-me, ja no sé com he de reaccionar...

    ResponElimina
  12. Jpmerch em volia referir a dues coses, a la incomoditat dels governants actuals que es barallen entre ells, com sempre, enlloc de posar-hi solucions ...bon diumenge i bona setmana entrant!
    Joana sí ens hauríem de deslliurar d'aquest llastre...que passis una bona setmana!
    Carme doncs mira trobo que hauríem de provar de marxar d'espanya és clar i ser valents! ai las quin present i quin futur!
    jordicine sí d'ases a cabassos! abraçada d'esperança!
    Novesflors trobo que malauradament és molt actual!
    rits sí tens raó, dolorosament estimem ...però voldríem que tot fora diferent i millor..
    lolita de vegades ja no trbo ni paraules i per això Espriu m'ha semblat encertat per aquesta realitat que és tot un poema...
    Glòria és una llàstima que em fa més rabia que pena!
    Jordi Dorca de salvatges i d'incultes anem sobrats no?
    Dafne amb optimisme hem de poder capgirar aquesta situació!
    Assumpta tenim por, tenim desànim i amb això els de qui manen se'n vanaglorien ...hem d'aixecar el cor i el cap i tenir ben oberts els ulls!
    Gràcies Pilar...sense paraules a veure si comencem a actuar...
    Parèntesi a Islàndia!!!! perquè no?

    ResponElimina
  13. Com la Carme diu, romandrem en aquesta terra i la defensarem i la farem lluïr ben rica i plena! Potser ara costa d'imaginar-ho, però jo hi segueixo creient, amb l'empenta de la nostra gent, ho aconseguirem!

    ResponElimina
  14. Hòstia, aquest sí que és un gran poema. De que pot servir la poesia? Per trobar la veritat.
    Gràcies per recordar-me'l.

    ResponElimina