Paisos Catalans

dimecres, 21 de juny de 2017

Retropost del 2009 (núm1)

Vull  re-publicar ( de república)  i repescar alguns posts meus del 209 , any d'inici del sidubto perquè em ve de gust i també per suplir  la inspiració ofegada en suor i xafogor d'aquest dies tòrrids de juny

Tempus Fugit

TEMPUS FUGIT6 de març del 2009

El temps passa volant i passa tan ràpid que amb prou feines el veiem passar. El temps de vegades no passa però pesa. I podem parlar del pas i del pes del temps. (Estic fent ús i abús d'una repetició lèxica excessiva, ja ho sé i ho faig ex professo)....Quan mirem el calendari i ens n'adonem que encara no hem arrencat el full de febrer...però som conscients que l'hem deixat enrere ....quan recordem....i se'ns fan fonedissos els records....quan volem retenir un temps que se'ns escola entre els dits com l'aigua i ens regalimen les mans d'antics gotims del raïm de cada cap d'any....quan ens entotsolem i entossudim en un punt mort de la nostra vida i ens quedem , per uns instants, en un forat negre que ens xucla cap endins i amenaça en robar-nos la memòria....quan dibuixem mentalment un dia que ja no hi és amb el llapis del records i l'acolorim amb tots els colors de l'arc de Santmartí....quan voldríem poder viatjar pel temps del passat i amb una vareta màgica transformar i canviar tots els malsons, els errors i els " no va poder ser" i els "si hagués dit allò enlloc d'allò altre"....i no. No podem viatjar cap enrere i tampoc cap endavant. Sempre estem en el present. Hic et nunc. Sempre som aquí. Sempre és ara.
Mai és demà per què quan és demà torna a ser avui. I demà avui ja serà ahir.
El temps passa volant i passa tan ràpid que amb prou feines el veiem passar. El temps de vegades no passa però pesa. Carpe diem, doncs... in itinere
http://sidubtosoc.blogspot.com/2009/03/tempus-fugit.html

16 comentaris:

  1. El temps ha passat ràpid, però tu no has canviat gaire la manera d'expressar-te!

    ResponElimina
    Respostes
    1. i és bo o dolent ? vull dir que no hagi canviat?

      Elimina
  2. Ostres si "fugit". Fugit a tota bufa... fa una pila d'anys i em semblen 4 dies...

    ResponElimina
  3. Caram un bona dissertació sobre el pas del temps...M'agrada aquest post, és molt filosòfic escrit amb una deliciosa prosa poètica!
    Tens raó, el temps passa volant i pesa i tant que sí, aprofitem l'ara doncs....
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies M Roser a més coincidia que el 2009 jo donava classes de filosofia a batxillerat

      abraçades

      Elimina
  4. Estic pensant que si, com dius, sempre és avui... Potser l'ahir i el demà no existeixen!! Aaaagh!!

    Em sento atrapada en l'avui!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. no pateixis demà tornarà a ser avui , sempre hi som....atrapada? no dona, és viure cada moment

      Elimina
  5. Quan vaig començar a escriure el comentari era abans.
    Tot ho hem fet abans.

    ResponElimina
  6. Una bona idea, Elfree, recuperar posts d'anys enrere. Amb els blogs, a diferència dels llibres, és molt difícil recuperar les lectures passades i les oblidem... S'agraeix tornar-les a llegir. És com el passat que es torna a fer present.

    ResponElimina
    Respostes
    1. aniré repescant alguns ....el primer any amb prou feines em llegia ningú i m'ha vingut de gust fer-ho

      Elimina
  7. La vida és per mirar-la endavant girant-nos de tant en tant a veure que hem estat fent mentre visquem al moment.

    ResponElimina