Paisos Catalans

dimecres, 28 de juny de 2017

Retropost del 2009 Número 2

La vida és com un bloc  16 de desembre del 2009

La vida quan s'acaba és com un bloc abandonat navegant per l'espai de la xarxa, un bloc que sense actualitzar-se ja mai, encara pot rebre comentaris....Avui fa dos mesos, que la teva vida és com un bloc-vaixell surant a la deriva...de la terra ,de l'espai...no ho sé...no puc saber-ho...qui ho sap? I ara ja fa dos mesos que ets un record...unes paraules en la memòria...una llàgrima ...Però encara et puc escriure ..."comentaris."...encara que no els puguis llegir..encara que ja no hi siguis..ja veus que et tinc present encara que ja ets passat...i el futur per a tu ja no apareixerà .....D'aquells ulls ...la mirada , on ha anat a parar...? Tu no t'aclaries gaire amb Internet però així i tot et vaig enviar l'enllaç del meu bloc i te'l vas mirar....i em vas dir que tu no podries escriure en un bloc...que tenies massa sentit de la privacitat.... que et faria com a cosa parlar de tu....Sé que no t'hagués agradat, potser, que parlés de tu....La vida va escrivint les entrades, els apunts, un darrere l'altre i potser també les té programades per l'endemà...però no ho sabem....És tan difícil d'acceptar que algú ha escrit , sense saber-ho el darrer apunt de la seva vida, del seu bloc vital! I per si de cas jo et deixo aquests mots aquí...Sé que no els llegiràs mai però potser no vull saber-ho...Si hi ha alguna cosa més enllà d' això que anomenen realitat....
Si hi ets en algun lloc....si potser has anat a l'asteroide B-612...i només vas rebre la picada de la serp que t'hi havia de portar....potser pot ser...

Escrit recordant una amiga que va morir als 56 anys l'octubre del 2009

10 comentaris:

  1. Molt jove, massa...
    Parlaves de dos mesos. Ara parlem de més de 7 anys. i el record perdura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si ja en fa molt...el record perdura i no s'esborra malgrat el pas dels temps

      Elimina
  2. Aquests records mai es fan vells i sempre son bells

    ResponElimina
  3. M agrada molt aquest apunt. Tal com enfoques i compares la vida i els blogs...

    Emocions que es mantenen malgrat els anys que passen. Hi ha persones que no s,obliden mai i jo crec que per més descreguts que siguem, sempre, sempre, seguim parlant amb ells, com si hi fossin, allà... en algun lloc..a l'asteroide B-612 o a qualsevol altre planeta llunyà.

    Una abraçada, Elfree.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Carme , va ser tot just mesos després d'haver obert el blog i aquell any 2009 va estar ple de sentiments i emocions molt contrastades , en el fons quan escric una part de mi pensa en la seva mort i en la seva vida

      Elimina
  4. És bonic que segueixis recordant aquesta amiga que va marxar massa aviat. I ho fas d'una manera original i bonica.
    Potser pot ser que ho llegeixi.

    ResponElimina
  5. Amb raó diuen que el record dels amics mai s'oblida, mentre hi hagi algú que els recordi, estaran entre nosaltres...Allà on sigui, la teva amiga, agrairà aquest post!
    Petonets, Elfre.

    ResponElimina
  6. abraçades M Roser , sempre impacta que algú mori i tant de bo on sigui que estigui sigui feliç

    ResponElimina

benvinguts comentaris