Paisos Catalans

dissabte, 21 d’agost del 2010

Fa un any i ara.

Just avui fa un any vaig escriure això que anava sobre el pintor Rotko i al final em queixava que només quedaven deu dies de vancances....avui i ara no escriuria que no tinc ganes de tornar a la feina, potser sona estrany però tinc ganes que arribi l'u de setembre.....no és que no estigui bé descansant però vull tornar a l'activitat frenètica , a haver de pensar molt i ràpid, a estressar-me ....a haver de preparar classes ....a fer de tutora , el proper curs faré de tutora dels alumnes d'Integració Social (CFGS), me les hauré d'empescar amb les empreses perquè facin les pràctiques corresponents...iniciaré per tercer curs consecutiu un altre postgrau  ( on les practiques les faré jo) i aquest tenir rols simultanis: professora i estudiant alhora , em permet  veure les coses des de dos punts de vista diferents...anar a una banda i l'altra del mirall....potser paradoxalment vull començar perquè també ho temo...temo si podré fer-ho tot bé, si ho podré fer, si tindré la grapa i la força necessàries....

12 comentaris:

  1. Si fóssim estàtics, seriem fòssils.
    I segur que si que tindràs la grapa, la força necessària, les ganes, l'empenta i la sàvia intuïció per la simultaneïtat en els fers i quefers.

    Jo pagaria per fer vacances...però cada dia falta menys...:)

    ànims!

    ResponElimina
  2. em sembla que t'entenc ja que també em moc en els dos espais (mestra i estudiant) i, certament, és un luxe poder gaudir aprenent i poder aprendre ensenyant...

    ara... aquest estrès del què parles... buufff... ja em costa més d'assimilar...

    petons i bon retorn!

    (jo, dilluns ja em poso a treballar 'extraoficialment'...)

    ResponElimina
  3. I també perquè una mica de rutina i recuperar els costums sempre se'ns posa bé. És un ritme que sembla estressant, però el sabem portar bé. En canvi, quan ens el canvien, se'ns pot fer difícil.

    ResponElimina
  4. ànims!!!
    continuem recordant? jo tb!
    veus, tu vols que arribi setembre per tornar a treballar, jo per agafar vacances!!!

    ResponElimina
  5. Deu d'estar bé ser alumna i profe a la vegada perquè com bé dius veus les coses des d'un punt de vista diferent. Que acabis de carregar les piles fins el dia 1!

    ResponElimina
  6. Ufff! després de les súpervacances que he tingut aquest any, només de llegir el teu plànning, M'HE ESTRESSAAAAAAAAAT, je, je, je

    ResponElimina
  7. gràcies fanal blau per sort de fòssils res :-)) quan jo comenci a treballar tu faràs vacances entenc que tenim tempos diferents...
    mar així ens mirem les coses a les des bandes també...que vagi bé la rentreé oficiosa!
    XeXu cert em cal tronar a la rutina (que en té poc de rutina però ja em cal)
    gràcies kweilan aviam això de recarregar si me'n surto!
    Mireia ben tornada! no pretenia estressar-te :-))

    ResponElimina
  8. I tant Elvira, si t'embranques en una nou postgrau és que et sents amb força per fer-ho! Jo ja he començat a escalfar motors... Bon curs 2010/11!!! Com diu Fanal blau... que no som fòssils! Però el pas d'estàtic a dinàmic requereix una certa concentració!

    ResponElimina
  9. Gràcies Célia! Bon curs per a tu també!

    ResponElimina
  10. Si, ja ho dic jo que teniu massa vacances...

    ResponElimina
  11. jomateixa només he tingut 15 dies més des del 15 de juliol i fins l'u...el que passa és que em va la marxa

    ResponElimina
  12. No hi ha millor símptoma què estiguis frisosa per tornar a la feina, però només amb 15 dies de vacances? Jo n'he tingut tres setmanes i ja he tornat a la feina. En part començo a posar-me les piles amb el bloc què ha estat més abandonat i en les visites als vostres. Bona entrada doncs al Setembre. ^_^

    ResponElimina

benvinguts comentaris