Reflexions, pensaments i dubtes filosòfics,literaris,personals...poti-poti, i aiguabarreig
dimecres, 11 d’agost del 2010
Nit al tren ( E. Hopper)
Els mots, ja sobrers, s'arraulien a la vora dels llavis. Arrecerats en una cantonada del vagó solitari s'esguardaven de molt aprop i es veien en les ninetes dels ulls de l'altre. La nit els embolcallava amb silenci. El sorollet del tren esmorteïa la música dels batecs dels dos cors que anaven sincronitzats com un duet d'òpera ....ella, amb el barret posat per ocultar el rostre de les mirades, absents ,alienes....ell, amb el barret damunt el genoll per amagar-ne el tremolor lleuger....No era una nit més. No era una nit només. No eren en un tren estaven en una illa de confidències. Sense paraules s'ho deien tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt probablement, Hopper, d'haver narrat la història, l'hauria narrat així.
ResponElimina:)
No ho sé...potser sí...gràcies!
ResponEliminaQuan els silencis parlen tot és més fàcil!
ResponElimina*Sànset*
M'ha agradat això de l'illa de confidències... Maco, Elvira!
ResponEliminaCom m'agrada en Hopper! :-)
que bonic Elvira.... Un petó ben gran :)
ResponEliminaAquest també és d'en Hopper?No el coneixia.Maquíssim.El text també!^^
ResponEliminaEi! que ja trobava a faltar les teves interpretacions dels quadres de Hopper! M'encanten!
ResponEliminaDe pintura, en sé poc, com d'altres tantes coses. Per tant, tenc molt a descobrir. El relat, suggeridor i molt adient amb el retrat.
ResponEliminaUna illa de confidències... per a ells sols... la seva illa :-))
ResponEliminaMolt agraïda pels vostres comentaris...Sànset els silencis parlen tant com les converses...Rita me n'alegro que compartim dèria pel Hopper!
ResponEliminaCris estàs de vacances? no publiques al bloc des del juliol? gràcies per passar! un petó! Sí maria hopper té esbossos i altres a llapis, a part de pintura també va fer cartells per publicitat i altres gràcies!
Gràcies Carme! a mi m'agrada el que fas tu!
Baraula no creguis jo tampoc en sé em limito a seguir la meva intuïció ...gràcies!
Gràcies Assumpta...!
ai nena, si, un mes de "vaques",,,, he publicat al "Finestres" i estic preparant l'entrada, a veure si la pujo ja :) muasssssssss
ResponEliminaval si ets de "vaques" Cris ja va bé! m'ha agradat aquest muuuuuaaaaaSSSS!
ResponEliminaSegur que als trens s'han viscut moltes històries. La que tu has inventat "davant un quadre", m'agrada molt. És romàntica i íntima.
ResponEliminaFins i tot el mestre del suspens es va inspirar en un tren, per el-laborar una molt bona història: "Extraños en un tren". Me l'has fet recordar.
Has tret molt de suc a la imatge, t'ha quedat un relat ben intens.
ResponEliminaGràcies Pilar celebro que t'agradi!
ResponEliminagràcies Xexu!