Paisos Catalans

dimecres, 25 d’agost del 2010

POSTS que mai he publicat

En XeXu prenent com a referència un post d'Anna Tarambana ens atia el foc de l'esperit blocaire que tots i totes portem dins i ens convida a fer un post sobre qui som o com ho fem o si ens mirem el món amb ulls i mirall de blocaire empedreït.....l'altre dia dalt d'un tren rumb a una població de la costa daurada  vaig presenciar l'escena d'un revisor demanant els bitllets....i va fer baixar un noi negre que no en duia i tampoc tenia cap euro per pagar la multa per no dur bitllet....almenys no el va retenir ni li va exigir res....bé ,el va fer baixar això sí però ell ja havia avançat unes quantes estacions cap el seu destí...tot va ser prou civilitzat...bones maneres i bones paraules....fins i tot se'm va passar pel cap pagar-li el bitllet però no ho vaig arribar a fer....i em va quedar una mena de rau rau dins.....Ahir o abans d'ahir al metro a l'andana veig passar un pare i la seva filla, amb pinta de turistes, acompanyats d'una dona del servei de vigilància del metro, la noia plorava amargament...vaig pensar ja els hi han pres la bossa! No sé si se'm va passar pel cap escriure-ho aquí...potser sí perquè ho tinc gravat i ara ho he escrit.....alguns cops si que he començat una nova entrada i després l'esborrat perquè no m'agradava o no em satisfeia .....potser podria fer una sèrie de post sobre les mil i una anècdotes dels  transports públics....

En tot cas és cert que des que escric al meu bloc i llegeixo blocs tinc una mirada més per afegir a la col·lecció de possibles mirades i esguards diferents i distintes per veure el món , per observar el món.....no sé si això és esperit blocaire però si dubto deu ser que sóc blocaire....tanmateix...

17 comentaris:

  1. Crec que això és just el que en XeXu proposava :-) Aquelles idees que en un moment et passen pel cap però que no les acabes convertint en post...

    T'entenc amb això dels transports. Agafo molt, molt sovint el tren Reus-Barcelona i Barcelona-Reus i penso moltíssimes vegades "d'això en faré un post"... i al final no ho faig :-)

    En quant als que pugen al tren sense pagar... potser sí que aquest que dius tu no tenia ni un Euro... però t'asseguro que dissabte al matí un munt de nois negres agafen el tren a Reus i baixen a Vila-seca sense pagar MAI. Van amb les seves bermudes, els seus polos (d'acord, que no són de marca, però van ben arreglats) i, tenen tots el seu mòbil i alguns van escoltant música... però pagar no paguen mai.

    ResponElimina
  2. no sé quina deu ser la definició oficial de blocaire, però a mi també em passa això, i crec que de manera més accentuada des que escric al blog!

    ResponElimina
  3. La majoria de cops anem tan a la nostra què no veiem el què passa al nostre voltant. Estic d'acord en què mirar amb atenció uns quants segons més enllà del nostre nas, ajuda en la tasca de formiga blocaire, a mi almenys m'inspira constantment noves històries i barrabassades. ^_^

    ResponElimina
  4. de vegades, alguna cosa que et crida molt l'atenció i la trobes molt interessant per explicar, quan et poses davant l'ordinador penses que, en realitat, potser no té tan d'interès... i acabes posant una altra cosa que ni t'havies plantejat

    ResponElimina
  5. Com diu l'Assumpta, això és justament el que volia dir, veus una situació, o tens un bescanvi de frases amb algú, o qualsevol cosa, i et passa pel cap escriure-ho, però després se te'n va. Doncs mira, ja tens dos posts rescatats i que han vist la llum, i nosaltres els hem pogut llegir!

    ResponElimina
  6. A mi també m'ha passat un munt de vegades. Davant de qualsevol situació o moment, penses...ara escriuré això...ho posaré al blog...
    Generalment quan m'hi poso, no m'acaba de convèncer i me'n desdic de publicar-ho.

    Però és ben cert que tenir bloc i llegir blocs et proporcionen una altra mirada davant del món; com també ens les proporciones les relacions personals no virtuals, el viatjar, el llegir, l'escriure.
    Potser m'hi animo!

    ResponElimina
  7. Tens esperitdeblocaire i a mes dels bons.

    ResponElimina
  8. Jo hi posaria la mà al foc: ets una blocaire de cap a peus!

    Només cal veure el teu ritme de "postejament".

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. La que vas veure no haurà estat l'única turista robada durant l'estiu! A Barcelona els lladres es posen les botes durant aquesta època!

    ResponElimina
  10. Un bon post sobre els posts que no has escrit mai. Crec que a tots ens passa, però jo els oblido ràpid o els faig... a verue si me'n sortirà algun...

    ResponElimina
  11. Gràcies Assumpta jo no agafo el tren gaire sovint...ignoro si hi ha cares dures que ho fan sistemàticament això de viatjar sense bitllet...el noi negre que dic no sé semblava sincer..però mai se sap...ara els que t'ho dius unes cares de ciment armat!
    Gràcies kika tenim esperit de blocaire!
    kweilan gràcies deu ser cert!
    La meva perdició si és cert que a tu t'inspiren força ....per quan la propera novel.la per entregues?
    Sí Cèlia fins i tot algun cop he arribat a escriure un apunt sencer i l'esborrat perquè no feia el pes..
    Gràcies XeXu ja veus la teva idea dóna per molt...
    Va fanal sí anima't!!! gràcies per comentar!
    Mil gràcies stripper!
    Gràcies Sànset ja no "postejo" tant sovint com els primers mesos...
    Sí Albert per desgràcia es posen les botes amb els turistes massa confiats!
    Carme que ja no ets per la muntanya? gràcies....a veure segur que sí et surt un i dos...

    ResponElimina
  12. Durant una èpocca em donava per escriure quasi tot, fins i tot em deixava un paper i un boli a la tauleta de nit perquè quan em despertara puguera escriure allò que havia somniat.Absotut esperit blocaire eixe teu de voler contar allò que et va passant.

    ResponElimina
  13. Bon post! Ser blocaie? Què vol dir? No hosé, però saps que ho ets.

    ResponElimina
  14. gràcies Estonetes em semble que som una bona colla els qui tenim aquest esperit!
    Ei Tarambana ser blocaire i tu m'ho preguntes ? ser blocaire és ser com tu!!!! ( Bécquer ho va dir així si fa o no fa)

    ResponElimina
  15. No ho havia pensat i tens raó! És com mirar més fix, prestar atenció a fets que potser si no haguéssim d'escriure no veuríem... M'ha agradat la teva mirada! (La propera vegada, si ens passa això, propose que li paguem el bitllet al noi, a vore què passa...)
    Un saludet!

    ResponElimina

benvinguts comentaris