Paisos Catalans

dissabte, 10 de març del 2012

Ovidi....sempre Ovidi




Com un record d'infantesa
sempre recordaré
a la Teresa,
ballant el vals.

Potser fou l'últim fet
amb algú que estimés
abans que un bombardeig
la tornés boja.

Tots els xiquets la seguíem
i en un solar apartat
ens instruíem
al seu voltant.

Mig descabellonada
ens mostrava les cuixes
i ens donava lliçons
d'anatomia.

Ella ens va dir d'on veníem.
I que els reis de l'Orient
no existien.
Ni llops ni esperits.

Ens parlava de l'amor
com la cosa més preciosa
i bonica.
Sense pecats.

Ens ensenyà a ballar
a cantar i a estimar.
D'això ella era
la que més sabia.

Amb una floreta al seu cap
i un mocador negre al coll
i faldes llargues
i un cigarret.

Vas ser la riota dels grans,
i la mestra més volguda.
dels infants.

Ara de gran comprenc
tot el que per tu sent
i et llence un homenatge
als quatre vents.

Com un record d'infantesa
sempre et recordaré a tu,
Teresa,
ballant el vals.






12 comentaris:

  1. Ovidi, sempre, Ovidi... no deixarem mai de recordar-lo ni de trobar-lo a faltar!

    ResponElimina
  2. Preciosa cançó.

    Repeteixo Ovidi... sempre Ovidi.Gran Ovidi.

    ResponElimina
  3. Les seues cançons, les recitacions, la seua veu, el seu missatge continua vigent i viu perquè nosaltres no l'oblidem.

    ResponElimina
  4. Aquesta cançó, cantada per la incommensurable veu d'en Miquel Gil, és de les que més m'ha fet estremir i emocionar!

    ResponElimina
  5. Gran, gran Ovidi!
    Cantant i recitant, pell de gallina quan el sento!

    ResponElimina
  6. Gran cançó, que també sona molt bé en la veu del Miquel Gil, com diu el Porquet.

    ResponElimina
  7. 17 anys!! l'he escoltat poc a Ovidi, però cada cop que llegeixo i/o escolto una de les seves cançons em fa emocionar!

    ResponElimina
  8. Gràcies! Ovidi des d'on estigui segur que ens deu estar escoltant i llegint...i cantant , la veritat és que sembla mentida que ja hagin passat tants anys!

    ResponElimina
  9. Un poc tard, però m'afegisc: una tria perfecta per recordar-lo... Ara, i sempre, Ovidi.

    ResponElimina
  10. Gràcies Alfred, de fet m'hi vas fer pensar tu...gran Ovidi!

    ResponElimina
  11. L'Ovidi tot i estar de vacances...
    Sempre és pressent.
    :o)
    petó

    ResponElimina

benvinguts comentaris