Què celebrem?

Avui es commemora l'aparició del primer impermeable que va ser inventat per Charles Macintosh  , escocès , el 1823, si ho preferiu us podeu quedar amb l'inexistent 12 d'octubre de 1582 ( degut a les modificacions del calendari anomenat gregorià que substituïa l'anterior), reconec que m'he inspirat gràcies a un article del diari Avui celebrar el 12 d'octubre escrit per Xevi Xirgo que el trobo especialment inspirat. Avui també és el dia de la Pilarica, festa grossa de Saragossa i aprofito per a felicitar totes les Pilars , en especial a la Pilar del bloc A encesa de llum. Moltes felicitats Pilar!!!

Comentari apart mereix un fet que m'ha omplert ,dins la meva ingenuïtat , de perplexitat absoluta i relativa....el servilisme de la presència del "nostre" president, que ha anat a retre homenatge i a donar gràcies per la mutilació de l'Estatut, dels greuges soferts i de l'ofegament econòmic...No em cap al cap. No hi puc fer més. 

http://www.proel.org/

En fi recordar que centenars de llengües guaraní, quitxua, aimara i un llarg etc van quedar gairebé anul·lades per imposició arbitrària  de la llengua dels seus invasors a partir d'un 12 octubre de 1492. El mapa anterior ens mostra la diversitat de llengües i cultures anteriors a l'arribada dels usurpadors. Moltes d'elles es van extingir. Què celebrem?
Pd- ui sí avui és celebra la gala dels premis c@at! a les 21,45!

ESCRIU, i escric ( in memoriam de E.S.M)

L'Anna, o Mortadel·la casolana ens convida a escriure amb aquesta imatge. I heus aquí l'escrit.

Absència de tu , la cadira buida del pes del teu cos però plena encara de les empremtes subtils d'un pensament que vol retenir-te viva. Penjat i buit de tu ,per a sempre, l'abric al capdamunt del porticó de la finestra oberta....No hi ets però al mateix temps ets i hi ets ....els teus ulls miren eternament el paisatge que volies i vols. Cap aspror et troba, res et fa ni et farà mal, tens bon color i la carn ha reviscolat, els cabell t'han tornat a creixer i rius....rius com abans, rius com mai mentre absorbeixes la natura amb el teu esguard del més enllà i pintes imaginàriament el darrer quadre, el quadre que havies de pintar pel menjador.....feliç esperes la tempesta que diuen que vindrà....t'agradaven i t'agraden...ara les pot veure des d'on acaben els somnis dels mortals i s'inicien els somnis del no-res o l'absolut. Dintre de set dies la teva absència farà un any, i la buida  cadira al costat de la finestra oberta a l'infinit, acull el pes i el pas del teu cos malmès en la lluita aferrissada per persistir ....Somrius. La teva absència es fa present en el present i des del teu no-lloc mires com el cel  es va omplint del teu record.

Un dijous variat

Avui el dia ha començat d'una altra manera....al bar habitual  on esmorzo ( sí en puc permetre el luxe d'esmorzar en un bar) avui he coincidit amb la senyora que abans el duia ( i ara el porta el seu fill), és un dona senzilla, treballadora i amb empenta, que va venir com tants altres de les terres dels  veïns ( vull dir de fora de Catalunya  però de la península) i ara està jubilada , m'ha explicat que s'ha apuntat a classes de català, d'informàtica i de sevillanes....Doncs m'ha alegrat el dia....trobo genial que s'hagi apuntat a classes de català i de sevillanes! Jo crec que és precisament aquesta naturalitat de mestissatge, de barrija barreja ...aquest poti-poti cultural el que ens distingeix de la uniformitat dels veïns del costat....No sé si aconsegueixo explicar-me...a més m'ha dit :para qué voy a apuntarme  a inglès? antes el catalán que es de aquí! I després veus les bestieses que arriben a dir en certes teles i diaris de la realitat catalana! per cert el seu fill parla català. 

Més tard a la feina ...insòlit per rar i per infreqüent ( o gairebé inexistent ) rebo una tanda d'elogis ....resulta que tinc a classe un parent proper d'una companya, que és membre de l'equip directiu, en un moment donat hem coincidit i m'ha dit que el seu nebot està encantat amb mi! vaja que està molt agradablement sorprès i que flipa amb la meva particular manera de fer les classes ....ves per on! una ració de moral! per això no he pogut acabar-me el dinar! ( és broma sí que he dinat)

Apunt número 691: llegir fa perdre l'escriure

Bé, això és que el deia sovint la meva àvia ,que llegir fa perdre l'escriure....agafant el senti literal ( que no lateral) de la frase diria que potser és cert ,mentre llegeixes no escrius i mentre escrius no llegeixes o potser sí que es pot fer tot alhora, de fet jo estic escrivint i llegint sinó simultàniament almenys una cosa després de l'altra....El que volia dir en realitat és que aquests dies quan arribo a casa estic en un estat similar als mòbils amb la bateria baixa ....no arribo a emetre un bip bip audible per la gent però sí és un bip bip d'auxili que noto dintre meu.....I què faig?  sopo....em poso davant del malvat aparell anomenat caixa tonta i deixo que les entumides neurones entrin en una mena d'stand by ....després és tard, com ara, i em dedico a llegir els correus electrònics i a respondre'ls si puc, i després a llegir blocs...i mentrestant els ulls se'm comencen a tancar demanant-me a crits que me'n vagi a dormir per a recarregar les piles ....i així estem....A més avui els astres o la sort també m'han fet anar una mica de corcoll, petites coses que s'acumulen, insignificances ....un metro que avisa ( la veu en off és clar) que no agafa passatgers, el següent que arriba atapeït, després l'autobús amb un conductor tant amable que s'ha passat quinze minuts atenent diverses preguntes  de vianants sobre com anar a variats punts de la ciutat ....i quan introdueixo la tarja T-mes a la màquina ...aquesta me la escup amb l'excusa que no és no operativa ??? i l'amable conductor ha hagut de fer-me un duplicat de la targeta en qüestió ( crec que la tarja ha decidit que amb el metro ja n'havia prou i que no volia anar a la feina).....finalment en marxa....l'autobús s'ha omplert i m'he sentit sardina en llauna enlloc de salmó que neda riu amunt. 

Els cargols cargolats

A proposta de Xim xim d'historietes
Els cargols cargolats
- Uf noi si que ets profund!
- Sí, què et pensaves?
- Creus que durarà això nostre?
- Jo crec que sí , estem ben cargolats!
- Ai no em facis riure que em cargolo !!!

Ajudem en Pau

http://ajudemenpau.blogspot.com

Octubre, octubrer

Resulta que aquesta planta amb flor s'anomena octubrer,

Callistephus chinensis pels entesos i enteses, no sé si el nom és perquè és una planta pròpia del mes d'octubre....Hi ha moltes més coses que poden rebre el qualificatiu d'octubrer. Per exemple jo estic en una edat octubrera ( tardorenca)....i de moment enceto aquest mes octubrer d'octubre ( valgui o vagui la redundant redundància) amb un pòsit un pèl preocupant de desànim post-vaga; i també amb un polsim d'esperança....ja no sé que pesa més ....he posat el desànim i l'esperança en una balança imaginària i de moment l'equilibri és precari però hi ha empat. Ahir , l'últim dia de setembre,  el dia va començar molt bé amb una trobada breu però molt agradable, després en arribar a la feina ja va ser tot o gairebé tot un exemple de la famosa Llei de Murphy....imprevistos de darrera hora em van fer avançar la classe de darrera hora ( estic redundant octubrera ho sento); és a dir que l'espai que tenia i volia aprofitar per acabar de pensar el que faria i com fer-ho se'n va anar en orris i no va sortir-me bé la sessió de classe...és clar que som humans i "humanum errare est " i també és possible que la meva autoexigència  sigui massa alta...I podeu pensar és que no programeu , que no us prepareu les classes? és clar però som humans i treballem amb persones , no es pot preveure tot i de vegades es reuneixen tot una sèrie de condicionants que no ajuden....O sia que em van caure els ànims als peus i el mes d'octubre tot sencer damunt del cap. Espero que avui em surti tot millor.