Els dies volen...

Sí constato que els dies volen...volen perdurar i no  poden, volen com aus rapinyaires alguns i altres com aus de pas....i ens preguntem ,avui que tothom semblava estar amb els pèls eriçats, quan hi ha un canvi de temps hi ha també un temps de canvi?....No ho sabem pas ni Elfreelang ni jo ( tenim dos cossos i dos caps , quatre ulls i voldríem també tenir quatre mans....ja no segueixo...bessones entremaliades de vegades una tira per allà i l'altra per allí...) Doncs bé,  el dies volen dir-nos coses que no volem sentir i pertinaços s'obstinen  en marcar-nos un camí quan resulta que potser volem anar per altres camins que no estiguin ni tan sols insinuats...

I descobrim que estem en la cruïlla....una cruïlla de dos camins i tenim un peu a una banda i l'altre a l'altra....des dels dos camins ens estiren el peu corresponent i l'equilibri costa ....els d'un camí critiquen els del camí del costat i viceversa ...Elfreelang i jo entenem els dels dos costats i creiem que falta una visió de conjunt que respecti els dos camins i al mateix temps els punts de contacte, les interseccions ....el més curiós és que els d'un costat em parlen  de l'altre i els de l'altre del d'abans....ui que m'estic embolicant.....ho sigui que estic al mig com un dijous....i això que avui és dimecres....massa cansament mental acumulat....

Estació espacial Internacional ISS ( Relats conjunts)

Relats conjunts

Missió STS 119
Discovery Diari de bitàcola
Jornada 14, mes estel·lar Brumari,  any terrícola 2010, segle XXI , segon mil.leni

A bord del transbordador , ens acostem a la ISS, no gaire però a la distància adient per fer-ne una bona fotografia, feta! part de la missió encetada; ara llesta la imatge la trametem per fax astral a la torre de control del comandant XZC.....

Ens avorrim, els mòbils no tenen cobertura, els aparells de televisor de plasma no funcionen bé, només ens queda la Xarxa Interestel·lar blocaire, ho tenim prohibit i no podem escriure ni publicar....ens han comunicat que és una missió secreta. Fem fotografies i les trametem , seguim les òrbites i fem tombs el·líptics sense parar.  No estem d'acord i volem deixar constància. Estem escrivint a mà en el diari de bitàcola, feia anys que ningú ho feia. El traç és insegur i els moviments de la mà són quasi eterns....costa dibuixar paraules per expressar pensaments.....Sospitem que ens fan  fer fotografies per distreure'ns però que en realitat la veritable missió deu ser una altra...és un secret....Fa dies vam observar moviments sospitosos en l'Estació espacial internacional....hi van arribar un nous habitants, no venien en cap nau, eren transportats damunt una nebulosa  que va aparèixer de sobte  i de sobte es va esvanir en l'espai com si se l'hagués cruspit un forat negre...No sabem què pensar. Està prohibit pensar ,ens han dit , però maldem i ens esforcem per a no perdre el costum de fer-ho....

Ja no recordem el nostre nom ni la nostra edat....no sabem qui som ....potser no som qui no sabem....persistim en escriure per no perdre la tècnica ni l'habilitat, fem fotografies i les trametem.....Al Discovery només quedem nosaltres, ningú més....el comandant   XZC potser ni existeix però de tant en tant sentim una veu metàl.lica que ens parla en el seu nom....XZC és un nom? El temps s'esgota ,no sabem quantes jornades falten per la fi de la missió STS, solament transmetem senyals....secretament tenim secrets.....sisplau trameteu sons.....sigil·losament transitem silencis....socors! terribles sons sentim ...són tres sols, s'acosten tremolem sssssssss

I avui és divendres: faves tendres

No és que vulgui fer la competència a l'insigne senyor Pàmies , sé que hi ha la cançó aquella de la masovera va al mercat i divendres compra faves tendres, no sé si avui  toca faves contades o comptades o si seran tendres ....en tot cas avui és dies veneris Divendres, dia de Venus i pel que sembla segons la tradició cristiana un dia maleït per culpa d'un tal Judes que va tenir l'honor de ser un dels primers corruptes de la història , un traïdor que es vendre per un grapat de monedes i que es va penjar d'una figuera pels remordiments....actualment els traïdors no tenen la decència de sentir-se com a mínim culpables....però no seguirem per aquí que els camins són perillosos....Elfreelang continua fent voltes al tema d'ahir i rumiant la manera , la millor manera , estratègica o no  de barrar el pas a les injustícies....ja us dirà si se'n surt...cal trepitjar ferm i amb tota cautela ....mentrestant els dies passen i pesen , jo de gust pesaria figues perquè he dormit poc i demà em tocarà matinar ( tinc la sort d'entrar tard a la feina i puc permetre'm el petit luxe d'anar a dormir tard i  dormir vuit hores)....és per què a part de treballar continuo cursant postgraus i em faran llevar-me molt més d'hora de l'habitual dos dissabtes seguits ....Bé avui és avui i ara i el més calent és a l'aigüera, les faves són tendres  i tendres són alguns moments singulars....fa un dia esplèndid, no fa gaire calor, el sol il.lumina i fa l'ullet als retalls que les ombres dels arbrers dibuixen ....

Ahir va començar la campanya publicitària  electoral i no em va agradar que només apareguessin en els rectangles de la pantalla del televisor els partits de sempre, els que ja hi són, i els que s'han presentat i són noves propostes perquè no surten?  Què passa? M'hagués agrada't veure els de Reagrupament Reagrupament. , els de  Solidaritat catalana per la independència, i totes les altres propostes noves....M'imagino que és per impedir que es conegui cap altra proposta que no sigui la de les partits que ja han tastat poder....vaja que es copien dels bancs....mai deixen diners a qui no en té només als qui ja en tenen...Deixem d'actuar com a favots i faves i reclamem un món una mica millor ( sóc realista o ho intento....encara que fos només una mica millor , una mica més just...)

Divendres, faves tendres.....tendres faves de divendres....les de la imatge no ho són pas

Dies jovis , dijous

Dijous avui és dijous i la veritat no sé ben be què escriure, acabo de respirar involuntàriament flaire tòxica de cola de contacte perquè estan enganxant suro a la paret de la sala de professorat  i ara tinc les narius plenes d'aquesta olor marejadora....em fa venir basques i mal de cap.....encara em queda una classe de 19,30 a 20,30....dijous és un dia estrany...i avui ha fet honor al seu nom....Les noves normatives i lleis respecte al poder excessiu i exclusiu dels equips directius als centres educatius em fan venir tanta basca com la cola de contacte anterior.....I a sobre hi ha gent que ha començat a aplicar-se en aquest nou tarannà "democràtic"....com? doncs fàcil,  fent una campanya personalitzada de terror psicològic al professorat substitut i interí, els convoques al teu despatx i subtilment els dius ras i curt que depèn de tu que treballin el curs vinent i que facin bondat i no es queixin , que diguin amen i facin bona cara ...que els vigilaràs de prop....ja he vist almenys una companya sortint a llàgrima viva d'una d'aquestes delicioses sessions convocada per la cap d'estudis.....No podem permetre un maltracte així, no hi tenen cap dret....m'estic pensant la manera com puc fer que això no passi, que no torni a passar però no sé ben bé com fer-ho.....m'enfronto directament a l'equip directiu? miro de reclutar companys i companyes els explico el què ha passat i fem una carta? Ho dic en un claustre? No sé què puc fer. Però vull fer alguna cosa.

Dia de la lluna, dilluns

Encetem la setmana com si fos un pastís i ens cruspim un bon tall i el masteguem a poc a poc no fos cas que ens ennueguéssim....aquesta és la setmana de L'estiuet de Sant Martí, aquell que va oferir la capa a un pobre que anava esparracat, de moment gaire calor no fa i el cel s'ha llevat gris ....de matinada ha fet un bon xàfec damunt de la ciutat adormida i m'ha despertat el patac de la pluja i el vent...dies lunae o sigui que he de decidir encara si la lluna serà bona o estaré de mala lluna...perquè tinc una setmana curulla a vessar de feina per a fer i feina per a revisar....i a mi la feina i la cafeïna de vegades m'atabalen...De moment m'he llevat igual que el dia de color gris i blanc i tinc mal de cap, les idees em foten patacades a  les temples i la humitat em lleva la famosa inspiració i se'n va a can pistraus.....el vent comença a inflar les galtes i bufa de valent com un gat potes enlaire....dubto si esborrar sencer aquest escrit o prémer el quadret de "publica un missatge"....al final el dit pensa més que el cervell i el pitja ( el quadret)....no és el meu dia....és el de la lluna i està desapareguda fins demà,  no inicia el quart creixent fins demà... i la seva absència fa presència avui....

La Mortadel.la casolana em diu: ESCRIU

l'Anna: mortadel.la

Quan de cop i volta un tall de mortadel·la casolana et parla i et diu ESCRIU què pots fer sinó obeir-la ?

Som dues que caminem amb les mans entrellaçades . Som dues però compartim tendresa i ombra. És cric i pot aixecar una tona feixuga....és cric i li aboco perfum de roses....són dues i duen son d'ahir i somni de demà. De les passes compartides a bon ritme en fan un himne de petjades vincladisses....són dues i berenen mortadel·la , són dues i són una i l'ombra és un gos faldiller que les vetlla....és cric i no diu ni l'hora, gasiu s'amaga els minuts a les butxaques obagues....som dues diuen sense dir i estalvien saliva, caminen pel circ cric de la vida i les mans són mons petits i els dits constel·lacions d'afecte.  Cric cric les sabates canten.

Joc de lletres de Nadal

http://tumateix-llibres.blogspot.com/

MICROCONTE

El dofí Fido era un dofi escriptor, tenia el do fi de l'escriptura. Escrivia amb tinta indeleble i amb paper de plata perquè  el mar no es mengés les lletres. Avui tenia presa , nedava mentre es mirava el rellotge, feia tard , va aturar un calamar-taxi.