MICROCONTE
El dofí Fido era un dofi escriptor, tenia el do fi de l'escriptura. Escrivia amb tinta indeleble i amb paper de plata perquè el mar no es mengés les lletres. Avui tenia presa , nedava mentre es mirava el rellotge, feia tard , va aturar un calamar-taxi.
Genial! Saps jugar millor que ningú amb les paraules.
ResponEliminaDoncs si això és haver perdut la musa... au va! que tu no la perds mai!
ResponEliminaMolt bo el relat i els jocs de paraules i la imaginació!
És bo i molt divertit... això de "tenia el do fi de l'escriptura" és una genialitat i tot el relat és súper imaginatiu, com a mi m'agrada ;-))
ResponEliminaLi ha provat la petita escapada a la teva Inspi :-PP
Un conte molt imaginatiu. Tenia raó, quan et deia que no l'havies perduda.
ResponEliminaAla! Que divertit, no? M'agrada molt el calamar-taxi! hehehehe. Enhorabona! :)
ResponEliminaMai se m'hagués ocorregut això de calamar-taxi!
ResponEliminaBona proposta, n'acabo de llegir una altra i trobo que serà difícil endur-se el premi. Malgrat això, ho intentaré.
ResponEliminaBoníssim!
ResponEliminaJo diria que alguna cosa sí sabia el dofí. Fina escriptura "Elfri". L'enhorabona.
ResponEliminaQue bonic, ELfree! M'ha agradat el joc de paraules del principi i sobretot, el calamar-taxi!
ResponEliminaQuina idea! I si patentes la idea? Jo seria una usuària fixa.
T'imagines que divertit?
això del calamar-taxi.. m'ha arribat a l'ànima, ja em passaràs el telèfon de l'agència que demà potser en necessitaré un però a la romana!
ResponEliminamolt bon relat!
Gràcies Pilar tu si que ets genial!
ResponEliminaGràcies Carme la musa m'ha dat un cop de mà!
gràcies Assumpta la meva "inspi" s'ha ofès i ara contraataca amb rampells d'inspiració ( espero que no expiri ni es piri:-)))
gràcies montse!
Olguen el millor el calamar-taxi! és molt ecològic!
gràcies Xexu he llegit el teu i t'ha sortit molt bé m'agrada!
gràcies kweilan!
gràcies vicicle !
Mortadel.la i tant el calamar-taxi va amb tinta i no contamina!
Lolita ara mateix no trobo el número...si et menges el taxi no et deixaran que hi tornis a pujar:-))
Ui Albert per culpa del calamar-taxi m'havia descuidat de dar-te les gràcies pel comentari...
ResponEliminaGenial! Com sempre...genial!
ResponEliminaJo demà el penjaré.
La llum del fanal t'enlluerna tu si que ets genial!
ResponEliminaUn conte ben divertit, amb jocs malabars de lletres i ple d'imaginació.
ResponEliminaGràcies Rafel!
ResponEliminaNo dubtis i pensa que hi ets. Això és un do “molt” fi. Potser pocs el tenen. Bon joc de lletres !!
ResponEliminaUna abraçada, des del mar de Sinera.
Hahaha que no expiri ni es piri... com ho fas això? com ho fas perquè et surtin unes respostes tan inspirades? :-)
ResponEliminaI com van les tarifes dels calamars-taxis? ho dic per si ens convé més que pagar un Transmediterrània.
ResponElimina*Sànset*
Deu ser perquè estic una mica "pirada" Assumpta :-)
ResponEliminaEls calamars -taxi fan abonaments especials Sànset als dofins monoparentals
Ah gràcies Maria Consol ! és un consol que t'agradi el meu do fi...fins a Sinera t'envio una abraçada!
ResponElimina