Gràcies Anna! fanal per a tu dedicada! ni que només fos....abraçada! Jo també hi vaig ser Rafel! No no passa res Albert avui és dia dels difunts i en Lluís Llach va escriure la cançó de l'enyor per dedicar-la a sa mare que s'havia mort i per mi és com un cant de l'enyor als morts propis propers i als morts de tanta gent! gràcies Joana! toca el cor sí onatge gràcies des del pensar i el dubte una abraçada per a tu Pilar això mateix....no calen
QUINA MERAVELLA.
ResponEliminaMARXO SENSE FER SOROLL QUE ENCARA CANTEN...
Ni que només fos...
ResponEliminaUna abraçada!
Meravellosa composició al record i l'enyor basada en el Misteri d'Elx.
ResponEliminaJo hi vaig ser !!!
Quina sort poder ser-hi! Ha passat alguna cosa? Ànims!
ResponEliminaimpressionant!
ResponEliminajo hi vaig ser.... ara fa 25 anys... com passa el temps!
Esquinça el cor, aquesta cançó!
ResponEliminaNi que només fos un silenci...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Sense paraules...
ResponEliminaGràcies Anna!
ResponEliminafanal per a tu dedicada! ni que només fos....abraçada!
Jo també hi vaig ser Rafel!
No no passa res Albert avui és dia dels difunts i en Lluís Llach va escriure la cançó de l'enyor per dedicar-la a sa mare que s'havia mort i per mi és com un cant de l'enyor als morts propis propers i als morts de tanta gent!
gràcies Joana! toca el cor sí
onatge gràcies des del pensar i el dubte una abraçada per a tu
Pilar això mateix....no calen
Ui lolita t'havia saltat...doncs no et vaig veure....jo també hi era!
ResponEliminaUna meravella de cançó! Sempre emociona! I repeteixo mil vegades.
ResponEliminaAra no vull semblar un holligan, però per allí on passi el mestre...
ResponElimina*Sànset*
M'agrada la cançó. La música catalana m'agrada molt. Espero que viuré uns quants anys més. Llavors en puc entendre més.
ResponElimina