Sí constato que els dies volen...volen perdurar i no poden, volen com aus rapinyaires alguns i altres com aus de pas....i ens preguntem ,avui que tothom semblava estar amb els pèls eriçats, quan hi ha un canvi de temps hi ha també un temps de canvi?....No ho sabem pas ni Elfreelang ni jo ( tenim dos cossos i dos caps , quatre ulls i voldríem també tenir quatre mans....ja no segueixo...bessones entremaliades de vegades una tira per allà i l'altra per allí...) Doncs bé, el dies volen dir-nos coses que no volem sentir i pertinaços s'obstinen en marcar-nos un camí quan resulta que potser volem anar per altres camins que no estiguin ni tan sols insinuats...
I descobrim que estem en la cruïlla....una cruïlla de dos camins i tenim un peu a una banda i l'altre a l'altra....des dels dos camins ens estiren el peu corresponent i l'equilibri costa ....els d'un camí critiquen els del camí del costat i viceversa ...Elfreelang i jo entenem els dels dos costats i creiem que falta una visió de conjunt que respecti els dos camins i al mateix temps els punts de contacte, les interseccions ....el més curiós és que els d'un costat em parlen de l'altre i els de l'altre del d'abans....ui que m'estic embolicant.....ho sigui que estic al mig com un dijous....i això que avui és dimecres....massa cansament mental acumulat....
Em pregunto quin camí escolliràs?^^ triïs el que triïs serà correcte.
ResponEliminaUi, això d'estar enmig de dues posicions, d'entendre-les les dues i que ambdues es dirigeixin a tu amb normalitat... és complicat...
ResponEliminaNoia, un bon te, un bon llibre i desconnecta!! :-)
PS/ Tant hi fa si no tens escàner... pots fer fotos de les teves fotos de petita, també queden bé :-))
la comprensió ja ho té això..entendre dues o més posicions contràries..
ResponEliminacrec que a vegades tan sols som capaços d'això, d'entendre, sense posicionar-nos...
sempre però, hi haurà qui esperi una determinació més rotunda..
També és bo estar al mig. Procurar entendre els d'un costat i els de l'altre, els de davant i els de darrera, els de dalt i els d'avall. Jo m'he proposat moltes vegades no jutjar ni condemnar a ningú. És difícil, però intentar-ho, val la pena. Potser m'estic embolicant i no té això res a veure amb el que tu has exposat. Salutacions.
ResponEliminaAixò d'estar al mig de dos costats em sona molt. Jo diria que m'ha passat moltes vegades. :) A vegades és cansat i et queda el cop com un timbal.
ResponEliminaEspero que no sigui greu i que puguis descansar.
Sí noia, això de que Solidaritat i Reagrupament no s'entenguin és un rotllo, però no hi podem fer res, sembla.
ResponEliminaSempre pots fer una mediació...;)
ResponEliminaUn petó el...elfreelang!
Mira que no m'hi acostumo...:)
paraula de comprovavió: bileima (el que podria ser dos dilemes...)
els dilemes, ens pesen com muntanyes, mentre duren... però quan passen molt aviat els oblidem :-)
ResponEliminaEl dimecres també és el dia del mig, del mig de la setmana-laboral. Avui ja som dijous i demà... ja quasi bé hi som!
ResponElimina*Sànset*
A mi això de voler iniciar camins que encara no estan insinuats em passa sovint!
ResponEliminaM'ha agradat aquest garbuix de temps, camins i persones.
Fins aviat!
Quina embullada, dona! Un monòleg a dues bandes?
ResponEliminaA vegades va bé veure'mos des d'un altre costat.
Salutacions.
M'he liat, Elfree! M'he posat al mig, després a un costat, després a l'altre, i ara he tornat cap al mig.
ResponEliminaEm quedo i me'ls miro igualment. Procuro entendre-ho tot, però si vols que et digui, ja no sé on posar el peu!
Ai, quines dualitats i sobretot, casualitats... que vénc a llegir-te en dijous i estava pensant que que ràpid que passen els dies i na Baraula fent-me la guitza, que vol anar per una banda i jo (que no sé exactament a qui fa referència) en voldria una altra. M'explic... m'enteneu?
ResponEliminaEn un dia passen tantes coses que ens és impossible recollir tot allò que passa al nostre voltant. Finalment, acabem prenent camins segons allò que percebem, només. I això afegeix incertesa al seu final.
ResponEliminaUi, no em parlis...Malauradament he nascut en aquell generació anomenada entrepà. N'estic una mica tipa i cansada. L'única cosa que sé és que he avorrit els embotits.
ResponEliminaAixò de no saber per on tirar és un problema. Descansa i a poc a poc ho sabràs.
ResponEliminaDispenseu que no us respongui un per un...moltes gràcies pels vostres comentaris...segueixo estant al mig
ResponElimina