La Mortadel.la casolana em diu: ESCRIU

l'Anna: mortadel.la

Quan de cop i volta un tall de mortadel·la casolana et parla i et diu ESCRIU què pots fer sinó obeir-la ?

Som dues que caminem amb les mans entrellaçades . Som dues però compartim tendresa i ombra. És cric i pot aixecar una tona feixuga....és cric i li aboco perfum de roses....són dues i duen son d'ahir i somni de demà. De les passes compartides a bon ritme en fan un himne de petjades vincladisses....són dues i berenen mortadel·la , són dues i són una i l'ombra és un gos faldiller que les vetlla....és cric i no diu ni l'hora, gasiu s'amaga els minuts a les butxaques obagues....som dues diuen sense dir i estalvien saliva, caminen pel circ cric de la vida i les mans són mons petits i els dits constel·lacions d'afecte.  Cric cric les sabates canten.