Paisos Catalans

diumenge, 14 de novembre del 2010

Estació espacial Internacional ISS ( Relats conjunts)

Relats conjunts

Missió STS 119
Discovery Diari de bitàcola
Jornada 14, mes estel·lar Brumari,  any terrícola 2010, segle XXI , segon mil.leni
A bord del transbordador , ens acostem a la ISS, no gaire però a la distància adient per fer-ne una bona fotografia, feta! part de la missió encetada; ara llesta la imatge la trametem per fax astral a la torre de control del comandant XZC.....
Ens avorrim, els mòbils no tenen cobertura, els aparells de televisor de plasma no funcionen bé, només ens queda la Xarxa Interestel·lar blocaire, ho tenim prohibit i no podem escriure ni publicar....ens han comunicat que és una missió secreta. Fem fotografies i les trametem , seguim les òrbites i fem tombs el·líptics sense parar.  No estem d'acord i volem deixar constància. Estem escrivint a mà en el diari de bitàcola, feia anys que ningú ho feia. El traç és insegur i els moviments de la mà són quasi eterns....costa dibuixar paraules per expressar pensaments.....Sospitem que ens fan  fer fotografies per distreure'ns però que en realitat la veritable missió deu ser una altra...és un secret....Fa dies vam observar moviments sospitosos en l'Estació espacial internacional....hi van arribar un nous habitants, no venien en cap nau, eren transportats damunt una nebulosa  que va aparèixer de sobte  i de sobte es va esvanir en l'espai com si se l'hagués cruspit un forat negre...No sabem què pensar. Està prohibit pensar ,ens han dit , però maldem i ens esforcem per a no perdre el costum de fer-ho....
Ja no recordem el nostre nom ni la nostra edat....no sabem qui som ....potser no som qui no sabem....persistim en escriure per no perdre la tècnica ni l'habilitat, fem fotografies i les trametem.....Al Discovery només quedem nosaltres, ningú més....el comandant   XZC potser ni existeix però de tant en tant sentim una veu metàl.lica que ens parla en el seu nom....XZC és un nom? El temps s'esgota ,no sabem quantes jornades falten per la fi de la missió STS, solament transmetem senyals....secretament tenim secrets.....sisplau trameteu sons.....sigil·losament transitem silencis....socors! terribles sons sentim ...són tres sols, s'acosten tremolem sssssssss


36 comentaris:

  1. Quina esgarrifança que va creixent mentre vaig llegint el relat...

    Molt bo, Elfri! Suggeridor de mil històries no explícites. M'ha agradat

    ResponElimina
  2. El plantejament és bo! Si que l¡fa cosa, si... la Carme té raó, t'entra un no sé què a mesura que avances!

    ResponElimina
  3. A mi també em ve corimori, un molt bon relat, Efri!

    ResponElimina
  4. Ai, per favor, àire que m'ofego!
    Aconsegueixes angoixar, Elfreelang; tallem, és bona!

    ResponElimina
  5. Perduts en l'espai. Perduts en la vida. Molt bo, Elfreelang.

    ResponElimina
  6. Un final angoixant, sembla que estan condemnats per tota l'eternitat a fer una missió que ni ells mateixos saben quina és.
    Bon relat!

    ResponElimina
  7. Ha estat com tornar a veure un episodi ple de perillosos secrets de la nau Enterprise. El missatje és per pensar-s'ho. M'ha fet venir al cap un reducte humà, totalment desorientat que tendeix a la robotització.
    Un realt ben lluït, com sempre. Tens una imaginació especial.

    ResponElimina
  8. Quin final més anguniós!
    Us han matat o què?
    Bon relat, Elfree!

    ResponElimina
  9. inquietant ELF! continuem sense saber qui som.., i el nostre nom... és el nostre nom o ens n'hem inventat un altre? és la nostra cara realment d'aquesta forma rectangular com si fos una pantalla d'ordinador? la nostra veu sona com si teclegéesim una màquina d'escriure...
    què ens està passant?
    HGY, ai com et deies? JIU? o MNT? ostres no recordo..
    on som?

    ResponElimina
  10. Ostres quin yuyu...sembla que això acabarà malament

    ResponElimina
  11. ei ! molt bo ! boníssim, m'ha agradat molt,
    es llegeix perfectament l'angoixa del protagonista,
    la xarxa blocaire interestelar! bona idea!
    salut!!

    ResponElimina
  12. em sona de fons una cançó d' Antònia Font de banda sonora

    ResponElimina
  13. Quin relat més delirant, tu! Ja és ben bé que amb aquesta imatge havien de sortir moltes coses rares, i aquesta és la més rara que he llegit fins ara!

    ResponElimina
  14. És la segona història que llegeixo i segona que hi ha un final on presumiblement al´gú ji mor. L'espai és un lloc ben perillós!

    ResponElimina
  15. Es extraordinàriament bo!!

    M'agrada això de com escriuen a mà... "dibuixen" les lletres... els han prohibit pensar...

    Si us plau, ELFRI... tu ja saps que en XEXU i la CARME tenen una mena d'aposta per escriure un relat que acabi bé (ell) i un que acabi malament (ella)... doncs aquest teu m'hi ha fet pensar, perquè el final és terrible!!

    Et felicito!! :-))

    ResponElimina
  16. Quina angoixa! L'atmosfera es va tornant cada cop més fosca, no sembla que tingui un bon final. Bon relat!

    ResponElimina
  17. Ufff quin mal rato..per un moment pensava que estaba en la peli de Alien amb es queda la protagonista sola a la nau ja de tornada..

    Molt bon relat!!

    Et felicito.

    ResponElimina
  18. I és que quan se'ns prohibeix pensar, els finals sempre seran incerts.
    Salut i Terra (per als que pensen)

    ResponElimina
  19. Un relat boníssim...al final gairebé et sent com els personatges...

    ResponElimina
  20. M'agrada la sensació de la inexistència del temps amb que es recrea el relat. I la tensió d'obviar allò que està prohibit, però no es pot deixar de fer. Abans morir que oblidar-se d'escriure! molt poètic...

    ResponElimina
  21. Impactant, Elfree, impactant...

    Visualment angoixant!

    Fantàstic!

    ResponElimina
  22. Molta gent voldria tenir prou poder per dir-nos això d'"està prohibit pensar". Mé sval que seguim l'exemple, i nosaltres també ens hi esforcem.

    M'ha agradat!

    *Sànset*

    ResponElimina
  23. haveu sabut res més d'ells ? pobrets... Si tornen i es recuperen ens faran cada contalla... anton.

    ResponElimina
  24. Em recorda exclusivament quan treballo i no puc connectar-me, llegir, escriure, pensar... no és només una addicció, és tota la meva vida. Les connotacions són força evidents!!!

    ResponElimina
  25. seguiré dibuixant paraules! molt bo, la tensió va pujant fins al final.

    ResponElimina
  26. No sé el per què no es va enviar el meu comentari, potser també es va perdre en aquest espai infinit.

    ResponElimina
  27. Uf uf uf quina angoixa per favor! Ja he llegit unes quantes històries tèrboles... mmm quins blogaires més terrorífics que corren per aquí!

    Molt bo!

    ResponElimina
  28. Hem rebut el missatge mirarem a vore què podem fer per salvar-vos! jajaja.

    Las recetas de Glutoniana

    ResponElimina
  29. Bones! T'invito (tant sols si vols) a realitzar un meme que he encetat al meu bloc.

    http://dcapelca.ebre.cat/2010/11/meme-1-origen-del-nom-del-teu-bloc.html

    Salutacions!

    ResponElimina
  30. Bajoqueta ,David, gràcies ( ho tindré en compte )

    ResponElimina
  31. Esgarrifós, de calfreds, d'esgarrifances. Feia dies que el tenia llegit, però no comentat. Un descuit, disculpes!


    d.


    PS: i gràcies per la visita!

    ResponElimina

benvinguts comentaris