Missió STS 119
Discovery Diari de bitàcola
Jornada 14, mes estel·lar Brumari, any terrícola 2010, segle XXI , segon mil.leni
A bord del transbordador , ens acostem a la ISS, no gaire però a la distància adient per fer-ne una bona fotografia, feta! part de la missió encetada; ara llesta la imatge la trametem per fax astral a la torre de control del comandant XZC.....
Ens avorrim, els mòbils no tenen cobertura, els aparells de televisor de plasma no funcionen bé, només ens queda la Xarxa Interestel·lar blocaire, ho tenim prohibit i no podem escriure ni publicar....ens han comunicat que és una missió secreta. Fem fotografies i les trametem , seguim les òrbites i fem tombs el·líptics sense parar. No estem d'acord i volem deixar constància. Estem escrivint a mà en el diari de bitàcola, feia anys que ningú ho feia. El traç és insegur i els moviments de la mà són quasi eterns....costa dibuixar paraules per expressar pensaments.....Sospitem que ens fan fer fotografies per distreure'ns però que en realitat la veritable missió deu ser una altra...és un secret....Fa dies vam observar moviments sospitosos en l'Estació espacial internacional....hi van arribar un nous habitants, no venien en cap nau, eren transportats damunt una nebulosa que va aparèixer de sobte i de sobte es va esvanir en l'espai com si se l'hagués cruspit un forat negre...No sabem què pensar. Està prohibit pensar ,ens han dit , però maldem i ens esforcem per a no perdre el costum de fer-ho....
Ja no recordem el nostre nom ni la nostra edat....no sabem qui som ....potser no som qui no sabem....persistim en escriure per no perdre la tècnica ni l'habilitat, fem fotografies i les trametem.....Al Discovery només quedem nosaltres, ningú més....el comandant XZC potser ni existeix però de tant en tant sentim una veu metàl.lica que ens parla en el seu nom....XZC és un nom? El temps s'esgota ,no sabem quantes jornades falten per la fi de la missió STS, solament transmetem senyals....secretament tenim secrets.....sisplau trameteu sons.....sigil·losament transitem silencis....socors! terribles sons sentim ...són tres sols, s'acosten tremolem sssssssss
Quina esgarrifança que va creixent mentre vaig llegint el relat...
ResponEliminaMolt bo, Elfri! Suggeridor de mil històries no explícites. M'ha agradat
El plantejament és bo! Si que l¡fa cosa, si... la Carme té raó, t'entra un no sé què a mesura que avances!
ResponEliminaA mi també em ve corimori, un molt bon relat, Efri!
ResponEliminaAi, per favor, àire que m'ofego!
ResponEliminaAconsegueixes angoixar, Elfreelang; tallem, és bona!
Perduts en l'espai. Perduts en la vida. Molt bo, Elfreelang.
ResponEliminaUn final angoixant, sembla que estan condemnats per tota l'eternitat a fer una missió que ni ells mateixos saben quina és.
ResponEliminaBon relat!
Ha estat com tornar a veure un episodi ple de perillosos secrets de la nau Enterprise. El missatje és per pensar-s'ho. M'ha fet venir al cap un reducte humà, totalment desorientat que tendeix a la robotització.
ResponEliminaUn realt ben lluït, com sempre. Tens una imaginació especial.
Quin final més anguniós!
ResponEliminaUs han matat o què?
Bon relat, Elfree!
inquietant ELF! continuem sense saber qui som.., i el nostre nom... és el nostre nom o ens n'hem inventat un altre? és la nostra cara realment d'aquesta forma rectangular com si fos una pantalla d'ordinador? la nostra veu sona com si teclegéesim una màquina d'escriure...
ResponEliminaquè ens està passant?
HGY, ai com et deies? JIU? o MNT? ostres no recordo..
on som?
Ostres quin yuyu...sembla que això acabarà malament
ResponEliminaei ! molt bo ! boníssim, m'ha agradat molt,
ResponEliminaes llegeix perfectament l'angoixa del protagonista,
la xarxa blocaire interestelar! bona idea!
salut!!
em sona de fons una cançó d' Antònia Font de banda sonora
ResponEliminaQuin relat més delirant, tu! Ja és ben bé que amb aquesta imatge havien de sortir moltes coses rares, i aquesta és la més rara que he llegit fins ara!
ResponEliminaÉs la segona història que llegeixo i segona que hi ha un final on presumiblement al´gú ji mor. L'espai és un lloc ben perillós!
ResponEliminaEs extraordinàriament bo!!
ResponEliminaM'agrada això de com escriuen a mà... "dibuixen" les lletres... els han prohibit pensar...
Si us plau, ELFRI... tu ja saps que en XEXU i la CARME tenen una mena d'aposta per escriure un relat que acabi bé (ell) i un que acabi malament (ella)... doncs aquest teu m'hi ha fet pensar, perquè el final és terrible!!
Et felicito!! :-))
Quina angoixa! L'atmosfera es va tornant cada cop més fosca, no sembla que tingui un bon final. Bon relat!
ResponEliminaUfff quin mal rato..per un moment pensava que estaba en la peli de Alien amb es queda la protagonista sola a la nau ja de tornada..
ResponEliminaMolt bon relat!!
Et felicito.
I és que quan se'ns prohibeix pensar, els finals sempre seran incerts.
ResponEliminaSalut i Terra (per als que pensen)
Un relat boníssim...al final gairebé et sent com els personatges...
ResponEliminaM'agrada la sensació de la inexistència del temps amb que es recrea el relat. I la tensió d'obviar allò que està prohibit, però no es pot deixar de fer. Abans morir que oblidar-se d'escriure! molt poètic...
ResponEliminaai, Elfi, quina por!!!!
ResponEliminaImpactant, Elfree, impactant...
ResponEliminaVisualment angoixant!
Fantàstic!
Molta gent voldria tenir prou poder per dir-nos això d'"està prohibit pensar". Mé sval que seguim l'exemple, i nosaltres també ens hi esforcem.
ResponEliminaM'ha agradat!
*Sànset*
haveu sabut res més d'ells ? pobrets... Si tornen i es recuperen ens faran cada contalla... anton.
ResponEliminaEm recorda exclusivament quan treballo i no puc connectar-me, llegir, escriure, pensar... no és només una addicció, és tota la meva vida. Les connotacions són força evidents!!!
ResponEliminabuffff!!!
ResponEliminaseguiré dibuixant paraules! molt bo, la tensió va pujant fins al final.
ResponEliminaGenial, Elfree! "Són Textos Sublims"! ;)
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris!
ResponEliminaNo sé el per què no es va enviar el meu comentari, potser també es va perdre en aquest espai infinit.
ResponEliminaUf uf uf quina angoixa per favor! Ja he llegit unes quantes històries tèrboles... mmm quins blogaires més terrorífics que corren per aquí!
ResponEliminaMolt bo!
gràcies!
ResponEliminaHem rebut el missatge mirarem a vore què podem fer per salvar-vos! jajaja.
ResponEliminaLas recetas de Glutoniana
Bones! T'invito (tant sols si vols) a realitzar un meme que he encetat al meu bloc.
ResponEliminahttp://dcapelca.ebre.cat/2010/11/meme-1-origen-del-nom-del-teu-bloc.html
Salutacions!
Bajoqueta ,David, gràcies ( ho tindré en compte )
ResponEliminaEsgarrifós, de calfreds, d'esgarrifances. Feia dies que el tenia llegit, però no comentat. Un descuit, disculpes!
ResponEliminad.
PS: i gràcies per la visita!