Paisos Catalans

divendres, 11 de setembre de 2009

Sentiments





5 comentaris:

  1. La primera pintura que vaig saber-ne de Munch, va ser "El crit", tot i que la vaig conéixer com "El grito" i així se'm representa.
    Me'l va donar a conéixer una persona, que, en aquell moment necessitava cridar ben fort.
    És impactant.
    Alguna vegada a la vida sempre ens hi podem sentir identificats...

    Avui, però, em quedo amb aquest home pensatiu amb la galta recolzant-se a la mà, o amb la mà recolzant-li els pensaments, davant la mar.

    Una abraçada, Elvira!

    ResponElimina
  2. Idem fanal blau....hi ha vegades que les imatges ja ho diuen tot

    ResponElimina
  3. Unes imatges valen més que mil paraules :)

    ResponElimina
  4. "Joder" Elvira. Em deixes aquesta expressió no? jeje. És el meu pintor preferit, des de sempre, però a l'hora m'espanta. Així que mai, ni tant sols he tingut res de seu a casa. Sé, crec, que sentia massa com jo, em sembla, en Munch...

    És increïble.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Alexandre doncs quina gràcia no? vull dir que ben segur compartim dèries i afeccions...

    ResponElimina