Paisos Catalans

dissabte, 26 de setembre de 2009

Un poema de quan tenia 20 anys


Fes-me un buit a l'espai
que no acabo d'omplir
així serà més ample el si
que ocupi la buidor.
Perquè seré inici del teu somiar
haurà de ser el destí
qui escrigui la tardor
la caiguda i l'esglai

6 comentaris:

  1. "Fes-me un buit a l'espai
    que no acabo d'omplir..."

    (...)

    I fa quatre dies, oi?

    Jo ara, més que buit, demanaria un bocí petitó...

    ResponElimina
  2. fa molt més de quatre dies...esgarrifa pensar que en fa 365 multiplicat per 30....

    ResponElimina
  3. jo hauria de multiplicar per 26...:)
    si estem en el millor moment, dona!!! :)

    ResponElimina
  4. És un poema genial. Una mica abstracte, suposo que una mica com ets tu, o com començaves a ser en vint anys.

    M'agrada que parlis de conceptes de física, o metafísica, com l'espai i el buit, conceptes difícils d'entre i explicar fins i tot. I dels que sempre es discuteix i discuteix.

    M'agrada l'absencia de comes, per exemple, que a vegades no m'agrada, jo què sóc més puntillós amb això, perquè li dóna una estructura de pensament. És a dir, un pensament amb forma de poema, una fugacitat ràpida.

    M'agrada el final que vares fer, on parles de ser l'inici d'un somni, i on parles de què el destí farà el resta, per tant, qui cregui en el destí creurà en què ell s'ocuparà de tot, i qui no hi cregui, creurà que ho ha de fer tot ell.

    Apa, una abraçada molt gran Elvira!

    ResponElimina
  5. M'ha agradat molt sobre tot això de l'inici del teu somiar...

    ResponElimina
  6. Bé fanalet potser sí que estem en el millor moment...Alexandre no ho sé si en això segueixo igual d'abstracta o pitjor...és un poema que sempre he recordat potser perquè diu coses que aleshores no n'era conscient i ara sí...gràcies Alexandre una abraçada per tu !!
    Kweilan celebro que t'agradi...

    ResponElimina