Paisos Catalans

dimarts, 20 d’abril de 2010

Drac del Parc Güell

Drac del Parc Güell, Antoni Gaudí, 1922

Estic vell ....vell i cansat....no sempre ha estat així...he vist parelles que venien a besar-se davant meu , com si la meva callada presència els encoratgés ....he vist créixer nenes i nens amb el xumet ..la mainadera o els avis...anys més tard tornant a venir a passejar pel parc amb els seus fills ...Molts cops he notat, impotent ,com m'arrencaven peces de la meva pell de trencadís...brètols, turistes ignorants o potser massa saberuts....He patit la pluja, neu, calor, el pes d'alguna criatura damunt la meva espatlla de pedra....A voltes ,sota els estels ,milers de tons irisats reflectien la llum de la lluna i els estels com un calidoscopi de colors en el meu cos....Si podés parlar podria contar interminables, increïbles  històries, tendres, amargues, alegres, tristes...Enyoro molt el meu pare Antoni....només em va sobreviure quatre anys....
Vell i cansat per dins ...el cos de trencadís me'l van adobar fa temps i torna a lluir la meva pell sense trencar , com un mosaic de coloraines...estic en un bon indret...Algun dia sé que em faré carn i mossegaré els qui em posen la mà , per fer el pallús, dins la boca entreoberta....i podré caminar i lentament aniré a recórrer aquest parc tan bell ,d'on només conec allò que veig davant meu...



27 comentaris:

  1. Amic drac, l'enyor que tens del teu pare Antoni demostra el teu bon cor i els teus tendres sentiments...
    Per tant, estic segura que el dia en que tornis a ser de carn no mossegaràs pas a qui vulgui posar la mà dins la boca entreoberta ;-))

    M'ha agradat molt!! :-))

    ResponElimina
  2. Molt ben escrit. Si que ha patit i aguantat molt aquest drac però també ha fet feliç a molta gent.

    ResponElimina
  3. Pobre drac! Quina història més bonica!

    ResponElimina
  4. Ostres si el senyor drac parlés, si que tindria molt a dir. Veig que està una mica enfadat de veure'ns passar i que té ganes de poder donar una volteta pel parc. No m'estranya és que és molt maco. Aquests relats em fan tenir ganes de tornar a visitar-lo que fa molt que no hi vaig.

    Una abraçada! :)

    ResponElimina
  5. les ha vist de tots els colors, oi? segur que els bons records s'imposen als brètols que li esguerren la pell!

    m'ha agradat molt!

    ResponElimina
  6. Pobre drac, un dia vindrà una fad a bona i li farà un bell encanteri per fer-lo passejar tnt com vulgui pel Parc...

    Una història bonica.

    ResponElimina
  7. Pobre drac, veient sempre com es besen les parelles i ell allà, mirant-s'ho, sense poder fer res, que no és de pedra home!

    ResponElimina
  8. Què bonic!!
    És preciós com enganxant paraules podem transferir sentiments, pensaments...als trossos de pedra...o pot ser és que ja ho portaven dins i nosaltres només som el catalitzador de tot allò que ens volen contar
    M'ha encantat :)

    ResponElimina
  9. Ara sabem el que pensa el Drac, finalment! Bon relat Elvira.

    ResponElimina
  10. La propera vegada que passegi pel parc on viu el drac del cos trencadís, m'asseuré en un dels esgraons de l'escala on és i intercanviarem histories.
    Un text més que perfecte, plusquamperfecte! M'ha encantat.

    ResponElimina
  11. Potser si que hauria de tenir, pobret, l'oportunitat de tenir vida pròpia, de fet si que ens explicaria moltes coses.....

    ResponElimina
  12. M'ha agradat molt! Sap greu veure la d'animals que es carreguen una figura tan emblemàtica com aquesta! Com a contrapartida, de ben segur que davant seu s'hi han viscut tota mena d'històries!

    ResponElimina
  13. Potser aquest Sant jordi fora unbon moment per començar a caminar! Molt bonic, Elvira!

    ResponElimina
  14. Vaja a sé quan he mira't al drac tantes vegades el que pensa el pobret!!

    ResponElimina
  15. Quines històries que deu de tenir per contar aquest drac... quant de temps veient passar coses... qui sap si pogués parlar!

    ResponElimina
  16. ja és benc ert que més d'un es mereix una bona mossegada...

    *Sànset*

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies Lisebe, Ada, Sànset, Marta M.Q., gurmet!

    ResponElimina
  18. El temps que passa... M'ha encantat, aquest toc melangiós però aquest final que encara fa mantenir, ni que sigui de forma ideal, l'esperança... Felicitats!

    ResponElimina
  19. Si el drac expliqués tot el que ha vist segur que sortirien un munt de relats.

    ResponElimina
  20. gràcies MRs dalloway, pd40...gràcies

    ResponElimina
  21. Preciosa imatge, aquesta del drac despertant i passejant per les seves possessions, mentre la gent corre aterrida i cridant, ^_^ força inspirador!

    ResponElimina
  22. Magistral, m'agrada com ens fas descobrir l'interior d'aquest drac .

    ResponElimina