Paisos Catalans

dimarts, 23 de novembre de 2010

Dimarts dia de mal averany

Tot just arribo a la feina amb moltes hores d'antelació perquè tinc moltes coses a fer i no m'emportaré pas un camió carregat de treballs per a corregir a casa, prefereixo fer-ho aquí si puc, doncs bé arribo i descobreixo que un mar de cafè ha anegat la meva "guixeta " taquilla, armariet o com es digui....netejar-ho tot, per sort només han rebut taques de cafè uns models d'examen tipus Selectivitat....ara la paret del fons, la lateral, la porta i els entrellats de la mateixa amb l'etiqueta on posa 5.3 ( sí 5.3 és la meva)  llueixen unes taques enganxifoses color marronós.....Em sap greu ser tan poc políticament correcta però no he gestionat  les meves emocions , més aviat m'he desfet en improperis i he maleït tota la família sencera de la companya de l'armariet de damunt meu ( les probabilitats de ser una companya i no un company són molt més altes ...la majoria al món de l'educació som dones).....O sigui que primer netejant el cafè, després buscant l'interfecta en qüestió i més tard o simultàniament, cercant tots els estirabots possibles en el meu diccionari mental ...ja he perdut el temps que volia ocupar fent feina ( per culpa de la cafeïna certament) .....Ara estic de mala lluna, l'estrès em raja a dojo per les orelles i acabo les classes a les 20,30....
Tractaré d'escriure una segona versió més optimista a veure si se'm gira el dia:

                                                                 (imatge obtinguda de google)
2ª versió Tot just arribo a la feina amb prou antelació com per aprofitar el temps, tinc la sort de poder desar coses i treballs dins un armariet amb clau, he comprovat que algú havia tingut un accident de cafeteria i se li havia vessat cafè per damunt i dins el meu armariet....he pogut experimentar que la cafeïna porta feina , ara tindré un armariet singular amb color i olor a cafè ....gràcies a aquest fet ocasional  he pogut aprendre  que el liquid per mopes no va bé per a netejar cafè d'armariets metàl-lics , també he aprés a fruir d'un espai de temps amb el cap ocupat en taques de cafè i he deixat de banda tot allò que m'amoïnava....També he aprés a comunicar assertivament a l'interfecta que literalment m'havia c.....en tota la seva família amb somriures per part de les dues i paraules de disculpa....gracies a aquest fet m'he dedicat a escriure al bloc....ara aniré a veure si puc dinar d'hora ( dino aquí dins)....esperaré que ragi tot l'estrès per les orelles fins a fer-ne un toll al passadís....Al capdavall les classes les acabo a dos quarts de nou i puc ser a casa abans de mitja nit .....

19 comentaris:

  1. Ui, jo segur que hagués actuat com en la 1a versió i pitjor i tot. Aquestes coses les resolc de la pitjor manera possible... :P

    Ànims!!

    ResponElimina
  2. bon exercici tractar de mirar-t'ho amb els ulls de la 2on versió...
    que deu ser prou dificil,

    ja hi haurà dies millors!!!
    salut i anims!

    ResponElimina
  3. a l'última frase se t'ha escolat la mala milk com si d'un cafè a la guixeta de dalt es tractés ^^ ommmmm ;P

    ResponElimina
  4. per acabar de ser políticament correcte encara hauries de donar-li les gràcies perquè a la tassa no hi hagués els pipís del gat...
    l'ommmmmmmmmmmmmm dela Clidi o vols un vàlium?

    ResponElimina
  5. El meu avi sempre em deia, que per controlar l'esverament, agafes aire i el deixes anar a poc a poc. La veritat és que en situacions de descontrol, sempre hi penso.

    Salut!!!

    ResponElimina
  6. Pensa que ara cada matí l'olor de cafè et donarà la benvinguda i et despertarà de cop! (ho dic per seguir amb la tònica optimista)

    ResponElimina
  7. mmmm, i jo em pregunto, per què a mi em costa tant acabar en la segona versió. Hi arribo de vegades però em costa temps, respiracions i una relació de camins mentals forçats que em costen tan esforç que en definitiva, per mandra de tot plegat, em quedo en la versió 1.

    ResponElimina
  8. Deixant de banda que tot es pot explicar amb dues versions, o moltes, a qui se li acudeix tenir cafè dins una taquilla? Incomprensible, no? Venia d'un termos que s'ha abocat? Suposo que no ha estat voluntari, però no m'estranya que hagis fet us de la teva assertivitat... és a dir, que t'hagis cagat en tots els seus morts (i els vius).

    ResponElimina
  9. M'ha fet molta gràcia això de les dues versions... clar que la versió positiva encara m'ha fet més gràcia perquè la ironia que gastes no té desperdici.

    Un mal moment el té qualsevol. Una companya descuidada, també la pot tenir tothom. Poca cosa hi pots fer més enllà d'escriure un post divertit. :)

    ResponElimina
  10. veus? és que qui no s'acontenta és perquèno vol! ;-)

    ResponElimina
  11. Quan anem curts de temps i tenim una sèrie de coses a fer en poca estona, quan se'ns presenta un inconvenient, normalment perdem els nervis. I és inevitable.
    Per sort, en el teu cas, ho has pogut reconduir. D'altres pesone,s però, són incapaces de fer-ho, es bloquegen i ja perden tot el dia lamentant que no hagi pogut complir al minut els plans que havia previst.

    ResponElimina
  12. Perdona, no haurà estat tot per culpa de la Dia oi?
    Mecachis! Un altre vegada no la deixis entrar.
    La segona versió immillorable, ELfia!
    No voldràs una aspirineta, reina... (pensa quie et passràn tots els mals!).
    Demà li diré a la Dia (ara dorm) que no cal que vingui més. SErà millor...

    ResponElimina
  13. Ostres, què bo!! M'ha encantat la segona versió... De fet, l'he trobat una genialitat... "gràcies a aquest fet ocasional he pogut aprendre que el liquid per mopes no va bé per a netejar cafè d'armariets metàl-lics" hehehehe

    Si jo fos tu aniria a donar-li les gràcies a la descuidada aquesta per haver motivat un post "de categoria" ;-))

    (Espero que ja hagis arribat... has dit que arribaves abans de la mitja nit...)

    ResponElimina
  14. No em diguis que deixaràs de prendre tallats per culpa d'aquest accident?

    ;)

    una abraçada, el...elfreelang!

    ResponElimina
  15. M'encanta com trobes la part positiva a tot,hehe...
    Bé, amb cafè i tot, veig que vares tenir un capvespre ben ocupat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  16. Molt correcta la segona versió, però jo m'hagués quedat a la primera.

    ResponElimina
  17. Veig que això de l'estrés és mal de molts... avui he tingut un dia d'aquells que no hi ha manera de ser assertiu. Sort que ja m'espera el llit i demà començaré de nou, espero amb un somriure.

    Bona nit!

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies pels vostres comentaris! sou genials gràcies!

    ResponElimina
  19. Em quedo en la segona versió, això de tenir un armariet amb olor a café, i netejar per tindre el cap ocupat en una altra cosa...a veure si em motivo per a fer la meua...neteja. Un abraç

    ResponElimina

benvinguts comentaris