Paisos Catalans

diumenge, 23 de gener de 2011

190è Joc Literari : De broker a gos

Em guanyava la vida, és un dir, especulant amb els diners dels altres, fent d'intermediari en les compres i vendes, de vegades, bé serem sincers: la majoria de vegades, sense importar-me gens ni mica que tot plegat pogués produir patiment a terceres persones i realment tant em feia, encarir exageradament qualsevol transacció per cobrar una quantiosa  comissió que anava a engrossir el meu abundant cabal  financer....em vaig fer escandalosament ric, humanament però cada vegada perdia més: no tenia cap amic només clients potencials, l'amor es va esvanir, tot era vist sota el prisma dels colors del bitllets...res era un obstacle, la fi justificava els mitjans.....Ni tan sol vaig sentir cap espurna de compassió per haver enviat, indirectament, milers de persones a la misèria econòmica més radical.... Era cec a tot que no fos comercial, guanys i comissions, diners i accions ...el meu món era això. 

Un dia, el recordaré sempre mentre visqui, apressat amb el maletí a la mà, a punt d'aturar un taxi, se'm va apropar una dona pobrement vestida, si es pot dir vestits dels seus fastigosos i llardosos parracs, mig descalça i amb una ferum de por, em va pidolar diners , és clar....no li vaig fer ni cas i és més li vaig clavar una empenta.....quan era ja al taxi, vaig observar que la dona em feia un gest groller amb els dits i mormolava no sé què....En arribar al meu destí , el taxista em va fer fora a empentes i cops de peu.....m'havia convertit en un gos!!!! I aquí estic, rumiant sobre la vida, trist i sol, nu, esperant que algú em perdoni i s'apiadi de mi i em porti a casa seva, em doni una mica d'aigua o em faci una manyaga....




23 comentaris:

  1. moltes gràcies de nou per la teva participació

    ResponElimina
  2. Tinc una amiga que diria que això és el Karma, tal fas tal rebràs. Tu tractes com un gos doncs la vida et posa al lloc de gos.
    Per reflexionar.
    Vaig a passar-me pel blog d'en Jesús M. Tibau i si aqueta setmana tinc una mica de temps m'apunto a la iniciativa.

    Salutacions!!!

    ResponElimina
  3. Segur que, al final, algú el treurà d'aquest aparador i el recollirà. I potser serà algú dels que va arruïnar. Mai se sap.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Ooooh!! Ets un personatge de Dickens!! Ets el protagonista del Sisè Conte de Nadal!!... Jo et puc ajudar!!

    Fes-me cas... Acabaré la teva història.

    Estàs penedit de la teva vida anterior? t'adones de com en vas arribar a ser d'egoista, d'avariciós, de mala persona?

    Doncs tu, gosset, ves a buscar aquella dona, ves-hi... avui que fa fred i que la gent camina embolcallada amb els seus tapaboques, amb els seus guants, gorres i abrics... busca en algun racó aquella dona a la que vas menysprear i empentar... mira pels caixers automàtics, a les entrades de les cases, sota els cartrons acumulats al costat d'algun contenidor... o, qui sap si ha tingut prou seny per deixar-se portar a un refugi d'algun servei social o d'alguna organització caritativa... busca-la, gosset, camina... no descansis fins que la trobis...

    Busca dia i nit... i, mentre, ves pensant en totes aquelles parelles joves a les que vas trencar l'il·lusió de poder tenir una llar... pensa en aquells matrimonis de mitja edat, amb fills en edat d'estudiar que no podien tenir mai, mai, mai ell més petit caprici, doncs gairebé tots els seus ingressos eren per a tu... recorda aquella gent gran que vas fer fora de casa seva, pensa en aquella pobre dona viuda que es deixava la vista cosint i brodant per aconseguir el mínim per poder-te pagar el deute...

    I, quan la trobis, gosset -perquè això és un Conte de Nadal i la trobaràs... et costarà, patiràs, però la trobaràs- plora el teu penediment i, segur, que ella, bruixa esperit protector dels que no compten per res a la societat sabrà valorar si ets sincer i, si així ho veu, et tornarà a la teva forma anterior.

    Sé que hauràs aprés la lliçó. Quan, de nou en la teva forma humana, refacis el camí per tornar a casa teva, atura't davant la Parròquia del Barri de les Cases Barates i promet que demà mateix els hi portaràs un donatiu dels grossos... La quantitat, tu mateix tindràs prou seny per decidir-la... De fet, crec que perquè la història acabi bé del tot, no tan sols hauries de fer un donatiu, t'hauries de fer col·laborador habitual...

    ResponElimina
  6. A vegades haurien de tastar el que nosaltres fem als altres, rebre exactament allò que donem, en el més estricte sentit, segur seriem millors persones.
    M’agrada como ho has enfocat :)

    ResponElimina
  7. Francament interessant, fins i tot podria ser positiu, de moment no conec a cap gps que haja dit que li agradaria convertir-se en persona. :)

    ResponElimina
  8. M'encanta! Molt bon relat, Elfri!

    ResponElimina
  9. Bon relat, Elfrreelang. Però no sé jo si la pèrdua de dignitat i d'humanitat no seria millor de gos a broker que a l'inrevés. T'imagines el relat? Un gos poc amic de ningú que al capdavall acaba com a broker. Un petó.

    ResponElimina
  10. Vols que t'ho digui? Bona i merescuda es té la penitència, que aprengui a pidolar una mica d'atenció...

    ResponElimina
  11. si tornés a fer de broker algun dia.. hauria canviat? no sé per si les mosques que segueixi rumiant..
    un relat magnífic! i trobo que escrit en perimera persona guanya molta intensitat.. petonakus!

    ResponElimina
  12. Ara ja entenc perquè els gossos deixen el seu record a les entitats bancàries que fan cantonada.


    PD Paraula de comprovació amb missatge ocult: adyiners

    ResponElimina
  13. Diuen que allò que fas i dones, sempre torna d'una manera o d'altre.
    Com sempre, un relat molt ben escrit.
    Que tinguis una setmana calma!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. M'agrada molt. El tema del gos abandonat pot amb la meva sensibilitat.

    ResponElimina
  15. Fantàstic relat! no hi hauria medicina més amarga per curar aquesta arrogància que la soledat aterridora que et recorda que ningú t'estima.

    ResponElimina
  16. M'ha agradat, veure la vida des de l'altre costat pot ser alliçonador.

    ResponElimina
  17. Ai! Doncs mira, si s'ha tornat bo, bo de veritat, ja l'acaricio jo, eh? que no es preocupi!
    Ara si diu una mentida que pensi que me'n adonaré. Ja li pots dir de part meva, Elfree.

    ResponElimina
  18. Potser hi ha massa gossos caminant a dues potes per la ciutat, potser en son massa els que acabaran convertint-se...potser estaria bé que tots tingueren un punt d'inflexió com el del relat, llàstima que no sempre siga així.

    m'ha agradat molt, Elfree.

    ResponElimina
  19. Un atac de riure per culpa del de sem,pre, en Rafel!Gràcies nen!

    ResponElimina
  20. Ben merescut que s'ho tenia. Com va dir aquell "que n'aprengui!". Tots hauríem de tenir clar on som, perquè hi som i, sobretot, que el respecte ha d'anar al capdavant.

    *Sànset*

    ResponElimina
  21. Molt bé, ser maleducat té un preu! I ara li toca dur vida de gos!

    ResponElimina
  22. Moltes gràcies pels vostres comentaris ei i en especial a l'Assumpta ( que ha fet un conte sencer)i per cert el poso al bloc en un nou apunt...

    ResponElimina

benvinguts comentaris