Paisos Catalans

diumenge, 9 de gener de 2011

Com els ocells caiguts? o com l'au Fenix?

No sé si la caiguda d'ocells morts  a Lousiana i a Suecia  http://www.ara.cat/societat/Louisiana-investiga-centenars-docells-caiguts_0_403159861.html és o no és una paràbola, metàfora al capdavall cruenta,  de la caiguda o si més no retirada , temporal o definitiva (esperem que no) d'alguns blocs que darrerament han anunciat la seva marxa....començo a pensar que hi ha algú que té poders, en  XeXu, escrivia i reflexionava sobre aquestes qüestions en   La fi del somni blocaire , en Ferran ens deia Game over?, la Carme ens parlava de petites o grans absències blocaires preguntant-nos i preguntant-se sobre aquestes absències i l'enyor....
Un altre blocaire l'Albert escrivia sobre el futur dels blocs, la Bajoqueta, ens deia fins aviat, la Rits s'està plantejant deixar el vaixell, ui....és com el misteri dels ocells? hi ha alguna raó, algun motiu ocult, han escampat un virus per la catosfera que ens fa perdre bous i esquelles? algú vol que pleguem? 
A mi em sap greu perdre aquests companys/es, diria que amics, amigues....llegits i llegides....i espero que tard o d'hora s'ho replantegin i tornin a sentir per dins aquest cuquet que fa venir ganes d'escriure, de publicar-ho, o de penjar un vídeo o una fotografia o el que sigui....cuquet blocaire que deu estar ara en metamorfosi ....esperem que aparegui transformat en papallona i en posts.....I com han comentat per la catosfera  ens tornarem a trobar dins o fora  el 2012? o era el 2014?
Com l'au Fènix els blocaires renaixerem després d'un parèntesi , vull creure que és això....una aturada en un revolt del camí

17 comentaris:

  1. Les absències sempre saben greu, i que en parlem tant ja demostra que alguna cosa està passant. Bé, la veritat és que sempre hi ha gent que marxa, com d'altres que arriben. El que passa és que crec que ara feia temps que no desapareixia ningú, almenys de manera formal, i ara s'han ajuntat unes quantes baixes. Esperem que s'ho repensin, especialment aquells que dubten. I si decideixen descansar, que tornin amb forces renovades. Aquí els esperarem.

    ResponElimina
  2. La Guspira i jo volem organitzar alguna mena de trobada pels que volen marxar o descansar... el dia 6 de gener del 2015. És només una idea que no sabem si tindrà èxit i si hi haurà gent que voldrà seguir-la, encara no l'hem muntat... ja tindreu notícies!

    Si volen tornar aquí ens trobaran, i si no volen tornar, que ens donin notícies d'ells o elles... serà una alegria.

    ResponElimina
  3. A mi se'm fa difícil mantenir el ritme del principi i ho entenc, pot ser desgast o pot ser, com és el meu cas, tenir més responsabilitat i estrès professional!
    de tota manera, la Carme té una bona idea!

    ResponElimina
  4. Res és per sempre
    per molt que t'hi esforcis no res és per sempre.
    No tens res a perdre,
    és el misteri que ens fa a tots iguals.
    Viu-la i connecta't,
    el millor de la vida és que encara t'ha de sorprendre.
    No miris enrera
    tot va endavant.

    Tot va endavant, sigui quin sigui l'horitzó. A mi em sabria greu que reculessin pressionats.
    Segur que si algú ha trobat aquí amics, els continuarà tenint en qualsevol lloc.

    ResponElimina
  5. Cal triar, el blog només és un medi, però la pulsió de comunicar segurament ens farà trobar-los en algun espai. I, segurament, l'alegria de veure, un dia, en el teu blog-roll un nou apunt al capdamunt de tot. :)

    ResponElimina
  6. per molt que racionalitzem, quan algú se'n va.. dol..
    esperem que tornin i que també en vinguin de nous..

    ResponElimina
  7. A mi també em saben greu aquestes absències (espero que només temporals). I és que fa poc que entro a comentar una mica alguns blocs i hi he trobat coses molt bones. Aquestes estones que hi dedico em proporcionen punts de vista sobre moltes qüestions,potser diferents als meus, d'altres persones a les que no conec personalment però que sincerament aprecio.

    ResponElimina
  8. Jo fa poc que corro per aquest món i ja em dolen algunes de les absències anunciades, així que, intueixo com us deveu trobar alguns dels que hi porteu més temps.

    Si us serveix de consol, jo he arribat per a quedar-me, almenys una temporadeta prou llarga!

    ResponElimina
  9. Tinc tota la confiança del món en que alguns d'ells serà tan sols un parèntesi... i no massa llarg, potser dues o tres setmanes. Així ho espero :-))

    Anar actualitzant el blog de manera "obligada" és terrible. A vegades tan sols una setmana o quinze dies de descans i el cuquet de les ganes d'escriure o, com tu dius, penjar una foto, un vídeo... torna :-))

    ResponElimina
  10. Jo també espero que només sigui un parèntesi.

    ResponElimina
  11. M'encanta la teva capacitat creativa de relacionar. Chapeau!
    Algun dia tornaran a treure el nas, aleshores potser nosaltres no hi serem, però potser un dia o d'altre tornem a coincidir.
    En tot cas, sempre podem retrobar-nos el 2015!
    A tu espero trobar-te molt més abans!
    Una abraçada! i bona setmana! :)

    ResponElimina
  12. ai! Em saben un greu les plegades de blogs! En poc temps, a part dels què tu anomenes, hi ha hagut com una mena de passa, Elfree. Però saps què penso? Jo els porto a tots molt endins, molt, i encara ara em costa oblidar els que ho han fet. Aviat farà un any que van plegar-ne tres i encara hi penso. M'agradaria tan retrobar-los! Però la vida, la feina de fora a vegades t'obliga a deixar-ho. Un bloc ben portat costa i el què més motiva per esciure, és el poder-ho fer cada dia (pel meu gust). De tenir temps n'escriuria dos de diaris. Quan te n'adones de què no arribes, almenys a mi, em desanima. Perdo el ritme! I a voltes, les ganes.
    I és que molts formeu part de la meva vida i això és el què m'aguanta encara. No puc prescindir-ne encara que el temps, la falta, m'hi està mig obligant.
    No sé...
    A veure si amb el temps hi tornen!

    ResponElimina
  13. Elvira... la teva reflexió es ben encertada...
    Tenir un ritme en apareixer pel blog i passar-hi una part del nostre temps es agradable, ben agradable...
    De segur però que, la vida es a la realitat, a quelcom palpable... a converses tu a tu o en grup, a tocar i sentir.... i pot ser que per a molts ara sigui el moment de diversificar...... i remoure l'aire !!!!
    Abraçada bonica.

    ResponElimina
  14. Sap greu veure a un company quan plega, perquè és com si un amic de la colla marxés, però en el cas dels blogs potser no el veuras mai més, ni sabras res d'ell, però saps que t'ha aportat un munt.

    També és cert que va bé parar i agafar aire i fer altres coses... però jo m'he adonat (quan faig kit-kats) que és com si ho necessités i acabo tornant. Potser serà que ser blocaire crea addicció??

    ResponElimina
  15. Sap greu que tota aquesta gent plegui. No sé què ha passat entre finals de l'any passat i principi d'aquest que sembla que la cosa s'ha parat una mica. Potser perquè són festes i dies de reflexionar molt. Esperem, com dius, que tot plegat reneixi!

    ResponElimina
  16. Crec que com diu Clidice sempre està la necessitat de comunicar, és el més meravellòs d'aquest mitjà. També els ritmes canvien segons quan i com et trobes, imagino, un abraç

    ResponElimina
  17. Dispenseu que no contesti un a un....gràcies a tothom pels vostres comentaris !!!

    ResponElimina

benvinguts comentaris