Paisos Catalans

dijous, 9 de desembre de 2010

185è Joc literari : La veritat de D'Artargnan


I aquí em teniu, jo la dona mosquetera, em dic Diana De Gasgunya, com comprendreu no podia pas presentar-me a la Cort davant dels altres tres :el Porthos, L'Athos i L'Aramis dient:- Hola que tal! Sóc una dona que fa amb l'espasa i el mosquet  filigranes impossibles, o sigui que em vaig haver de canviar el nom i fer-me anomenar D'Artargnan,. Els molt ximples em van reptar a sengles duels que vaig guanyar successivament sense cap rascada.....la cara que van fer quan em vaig deixar anar la melena va ser impagable....ara estic entre l'espasa i la paret....la paret de la casa de l'Aramis que em va al darrere tot el dia demanant-me que siguem amants....

19 comentaris:

  1. ... i més veritats que es destaparan , demà tinc programada una història d'una mosquetera una mica més nostrada.( Hem tingut la mateixa idea!!!)
    Per cert, ara s'està treient de sobre la mosca de l'Aramis.

    ResponElimina
  2. Això es veia vindre. Que si... què simpàtic és el D'Artagnan. Que si... hi ha que veure com es mou (Mou, cinc estrelles?... perdó) Que si... on posa l'ull posa l'estocada. Que si… que si… massa que sis… I tu ho has endevinat, no més faltaria… Un petó.

    ResponElimina
  3. moltes gràcies, jo diria que els agradarà als tres mosqueters

    ResponElimina
  4. molt bona la mosquetera!!!

    i final feliç?

    salut!

    ResponElimina
  5. Així que era una dona! Fixa't tu! tant de temps enganyats... si fins i tot el pobre Dumas estava tant convençut! :)

    ResponElimina
  6. No tinc cap dubte que a la Diana "D'Artagnan" de Gascunya no li costarà parar-li els peus a l'impetuós Aramis quan ho consideri necessari.
    Sembla una dona de les de "armas tomar" (concretament, el floret) que sap cuidar-se sola. :-DD

    ResponElimina
  7. Hahahaha ai, m'encanta que em feu riureee!! :-DD

    Va guanyar tots els duels sense cap rascada!! Tomaaaa!!

    I el comentari de la CARME!! hahaha

    Bé doncs, el romàntic i poètic Aramis, ja cal que s'hi esforci molt :-))

    ResponElimina
  8. Doncs jo crec que s'hauria d'e
    scapolir d'entre l'espasa i la paret de l'Aramis i anar fins a les amples i lluminoses sales de palau...Perquè s'ha de conformar, un cop s'ha deixat anar la melena amb un trist mosqueter?

    ResponElimina
  9. Mite-la, la Sra. D'Artagnan, canviant-nos la història en una desena de línies. Pim pam, tu, sense problema. I ara com ho assumeixo, jo, això? Que se n'ha fet, del meu heroi?? ;)

    ResponElimina
  10. Molt bo! Aquest Aramis, mira que no adonar-se'n abans!

    ResponElimina
  11. (Toc, toc!! Holaaa!! sóc la "repartidora de xocolatines del calendari d'adveeent" s'ha deixat vostè una deliciosa xocolatina que li vinc a portar a domicili hehehe)

    ResponElimina
  12. Gràcies rafel tu has fet un relat boníssim i ben documentat!
    Gràcies vicicle pedalant en la vida sempre cap endavant!
    Gràcies a tu Jesús M!
    Gràcies porquet...em sembla que Aramis ho té negre amb aquesta mosquetera!
    Gràcies ricderiure!
    Carme sí era una dona! el pobre Dumas no se'n sabia avenir jajaja
    McAbeu sí senyor d'armas tomar!
    Gràcies Assumpta! ei i gràcies per la xocolatina! ets un sol! gràcies per venir a portar-me-la!
    Pilar tens tota la raó per què conformar-se? a palau !
    Consola't Ferran el teu heroi és una dona i de traca i mocador! i amb melena!
    Gràcies Albert!
    Assumpta jejeje repartidora oficial...et reitero les gràcies i "los parabienes"

    ResponElimina
  13. Jo sempre havia sospitat que ereu una mossa, per això tenia l'espasa sempre apunt...


    bon vent i barca nova

    ResponElimina
  14. Bona història!!! Els ha donat una bona lliçó! Ara que no sucumbeixi als encants d'Aramis, sinó ja ens podem imaginar on quedarà l'espasa, guardada per sempre! I ella la necessita per viure, oi?

    ResponElimina
  15. xinples en són un rato per descomptat... mira que no adonar-se'n d'una bellesa tan especial..
    un molt bon relat, sí senyor!

    ResponElimina
  16. Que bo! Que bo! Llegint-te qualsevol comença millor un diumenge. Bon dia!

    ResponElimina
  17. Gràcies Gregori, Cèlia no guardarà l'espasa per si de cas! gràcies lolita! Baraula gràcies i un molt bo dia per a tu!

    ResponElimina
  18. Re escrivint la literatura, molt bon cop d'efecte.

    ResponElimina

benvinguts comentaris