 | I avui és ,Sant Esteve el dia dels canalons, perquè ahir ja vam menjar la carn d'olla i la sopa de galets, el pobre Esteve va morir apedregat, lapidat pels seus conciutadans a qui ell retreia haver abandonat la fe, i els va fer enfurismar tant que allà mateix el van matar a pedrades....en Vincent van Gogh fou predicador, i pintor i va malviure tota la vida, gairebé sense vendre cap quadre, i ajudat pel seu germà Theo....A en Vicent no el van apedregar però es va sentir apedregat moltes vegades al llarg de la seva vida....incomprès com Sant Esteve, es va acabar apedregant ell mateix, metafòricament....ara ja fa segles celebrem aquesta diada festiva i típica de les famílies catalanes , i Sant Esteve potser somriu content entre canaló i canaló, entremesos i reunions familiars, ha esdevingut famós ,en certa manera, com en Vicent , que si en vida, ningú donava quatre quartos pels seus quadres, ara és un pintor amb un prestigi gloriós i els seus quadres són un bé preuadíssim....I bé dedico aquestes ratlles a L'Assumpta ( que em va renyar humorísticament per haver posat un quadre de Gauguin, pintor amb qui Vincent va conviure, amb baralles i malentesos tals que es va tallar l'orella en Vicent a si mateix....no van ser gaire amics). Que mengeu i beveu avui en honor al company Esteve i al company Vincent!!! |
Ostres no sabia la història de st. Esteve. Això de ser sant porta implícit una mort molt dura sempre. El fotut del cas és que t'anava a dir que podem estar contents de viure en una època on no ens passa, però ho he pensat un moment i sí que encara passa, oi? Encara mort molta gent lapidada per coses que no tenen cap sentit.
ResponEliminaPerò va, em quedo amb la part bona, amb el record que en tenim d'ells, que no han mort en l'oblid.
Un brindis per ells i per tots nosaltres.
BON NADAL ELFREELANG!!!!!
M'has fet somriure amplament amb la teva creativitat. No té límits!
ResponEliminaQue vagin bé els canalos. Avui ens saltem les tradicions ja que el dinar el prepara la filla i crec que toca un suculent plat irlandès. Quina il-lusió en fa!
Bon dia de Sant Esteve! Sincerament, no coneixia aquesta història!
ResponEliminaHahahaha ets boníssima!! :-DDD
ResponEliminaAvui quan mengi els canalons (perquè, evidentment, menjaré canalons hehehe... la meva sogra els fa boníssims) pensaré en tu, en el nostre comú amic, en Vincent, i en Sant Esteve, a qui els catalans tenim en gran estima ja que ens allarga les festes i ens diferencia una mica d'aquests veïns que tenim (hehe... això segur que t'agrada!!)
Em fa molta il·lusió un post dedicaaaat!! Tanta que m'acabo d'adonar que, des de que estic aquí tinc un somriure gran dibuixat a la cara i he hagut de fer un esforç per suavitzar-lo una mica (les arrugues d'expressió!!) hehehe
Que tinguis un magnífic dia de Sant Esteve, guapa!!
I si algú encara no ha fet els canelons, aquí té una recepta magnífica feta per bloguera que tots estimem molt ;-)
http://javenadal.blogspot.com/2010/12/els-canelons-de-carme.html
En honor de Sant Esteve, el sant del nostre tradicional i català 26 de desembre, en honor de Vincent Van Gogh, un home de bon cor a qui poca gent va entendre però que la Elfri i jo apreciem molt, en honor d'unes Festes plenes de Pau i Concòrdia, en honor de la llengua catalana i les nostra cultura: MENGEM CANELONS!! :-DD
Petonassos i mil gràcies!! ;-))
mmmmm, ja espero els canalons de la mare!!!!
ResponEliminajo tampoc sabia l'història de Sant Esteve i si, tb he pensat en l'Assumpta quan has posat el quadre d'en Vincent!
una abraçada ben forta i que els canalons estiguin boníssims!!!
Quin detallàs, Efre, quin detallàs...
ResponEliminaApa, Assumpta,estarrufa't tota!!!!
Una abraçada!
El plaer més gran és ser admirat, diu Kundera, per això els sants són sants, i aguanten qualsevol sacrifici.
ResponEliminaPel que fa a Van Gogh i Gauguin, no un, si no tots dos, eren bipolars en una època que no hi havia cap remei per la seva malaltia.
Els valencians no celebrem este dia com vosaltres, així que m`ha resultat molt interessant esta informació.
ResponEliminaUn post molt instructiu i molt curiós relacionant Sant Esteve i el Vincent ... Je, je, je.
ResponEliminaBona nit de Sant Esteve!
Este ve i este va .. i el dia ja s'ha acabat..
ResponEliminamolti caneloni! bona digestió Elfri!
Quina vida va tenir Van Gogh! Quin torment pobre home. Quan vaig llegir Cartes a Theo em vaig quedar aplatanada... Però com ell molts, tants! A excepció de la orella.
ResponEliminaBé, ja tinc elm dinar de Sant Esteve mig avall, Free, però molt bona nit de Sant Esteve (encara que hagi passat!)
I és que era molt dur això de ser sant o pintor sense orella.
ResponEliminaNo hi ha res millor que ser un pecadorrr...amb dues orelles
salut i peles
Nits, Pilar, Albert, Assumpta...jejeje,rits, zel,Helena, estonetes, Carme, lolita, Mortadel·la,Gregori...moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina