Primera hora del primer dia del darrer mes d'un altre any, avui entre l'alè-baf mig congelat de fred gairebé d'hivern prematur quan encara cueja la tardor....escric aquests mots refredats....de matinada ,quan la gent acostuma a dormir, jo o algú altre estic o estem escrivint....fa dies que els dies se'm fan nits i les tardes un sospir i diumenge es fa dilluns i dilluns dimarts i dimarts dimecres....la foscor m'aclapara i el cansament s'acumula....i allargo la mà d'esma per apagar el soroll del despertador una i una altra vegada....abans d'obrir els ulls ja em pregunto és diumenge? i no no ho és....i tornar altra vegada la roda imparable, implacable del temps sens treva.....Estic molt cansada, ho reconec....però ,feliç mortal, la setmana vinent només tindrà per a mí, afortunada dos dies laborables....desembre ja....fred....melangia i records i dols recordats ....la pluja és trista si és freda ...si almenys fossin flocs de neu....
Tempus fugit, sicut nubes, quasi naves, velut umbra
Tinc un problema d'imago fugit, que aquestes que hi poses als finals dels posts mai les puc veure i em quedo amb un par nassi. Va, que el Nadal és al tocar. Me'n vaig en la bici. Fa un fred que pela i un vent de coionis. Fantàstic.
ResponEliminaànims, que el pont ja s'acosta,i llavors tindràs molts diumenges seguits :-)
ResponEliminaA mi em passa això a l'estiu. Em sobra dia i sol i em costa arribar a qualsevol dia de la seva, amb tanta perpetuitat.
ResponEliminaEntre tu i jo, equilibraríem el dial de la balança :D
Que tinguis un bon aqüeducte! Jo treballaré, fins i tot el diumenge. I es que, no puc ni estar malalta, redéu!
Ànims!
ResponEliminaLa setmana que ve seran dos dies, i la plutja segur que acabarà sent neu!
*Sàsnet*
Això del cansament deu ser cosa del temps, perquè me la passo enyorant altres moments on dormir d'una tirada no és cap problema. A veure si l'aqüeducte ajuda, ànims! :)
ResponEliminaAH! Idea! Si vols una, jo, t'anirà a buscar un canó de neu i l'instalo on vulguis: dins de casa, fora, a la feina... on el vols?
ResponEliminaL'aniré a buscar a les Andorres!
El que sigui per fer-te feliç.
Petonets d'escalforeta i neu a dojo!
Un esforç més i ja arribem al pont, que alguns faran aqüeducte.
ResponEliminaÀnims Elfreelang, la foscor és cert que convida a la malenconia (i una mica trobo que és bo), però no ens hem de deixar vèncer.
Ànims que ja falta poc!
ResponEliminaVols dir que no treballes massa?
Oi, tant, estic amb la Carme, treballes massa!! ànims, que s'acosta divendres i molts dies de descans!
ResponEliminaHòsti, tu
ResponEliminaAixò que dius és cert i en el meu cas, que em dedico a l'hosteleria, no t'ho pots ni imaginar.
No hi ha dies ni nits ni festius ni diumenges....
salut i peles
Va, Elfreelang, amunt i amunt que alguns catalans no tindrem ni pont ni res, la setmana vinent. jo també estic cansat, i em toca esperar fins al 24 de desembre :(
ResponEliminaÀnims, que segur que tu pots amb la fred, el cansament i el que toqui!
No ho vulguis que nevi, que després et quedes tirat en un altre país, i llavors els dies sí que passen sense solta ni volta.
ResponEliminaja casi l'estàs creuant... el pont!
ResponEliminaUn petit esforç més! Demà ja és l'últim dia de la setmana i ara et véne 5 fantàstics dies seguits de descans! D'altres, no tna afortunats, anirem a treballar dimarts!
ResponEliminaMoltes gràcies....suposo què és l'esforç del tram final...a més a sobre m'he refredat....aaaatxiiiis!
ResponEliminaMalgrat el sentit de les teves paraules, malgrat parles de cansament, de melangia, de tristesa... he de dir-te que he trobat el teu escrit absolutament bell i poètic.
ResponEliminaHas creat bellesa... a mi m'ha agradat... :-)
Gràcies Assumpta! ets un sol!
ResponEliminaAvui comença un llarg fi de setmana. Per a mi també. Normalment no m'agafo mai els ponts, però aquest sí, què carai! Espero que descansis. Procura despreocupar-te de les coses que més t'angoixen (què fàcil és dir-ho oi?, ja ho sé)i dedica't allò que més t'agrada. Potser en un parell de dies, veuràs les coses des de una nova perspectiva. Així ho desitjo de tot cor, Elfreelang. :))
ResponEliminagràcies Josep Lluís! quina parella de bones persones!
ResponEliminaM`encanten els dies de fred en què puc quedar-me a casa tranquil i llegint.
ResponElimina